Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vilesa" dins totes les àrees temàtiques
<Arts > Escultura>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca beneitera, n f
- ca pica d'aigua beneita
- es pila de agua bendita
- es pileta
- fr bénitier
<Arts > Escultura>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bitllet, n m
- es billete, n m
- fr billette, n f
- en billet, n
- en billet moulding, n
- eu bileta, n
<Fusteria > Construccions>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bosquina, n f
- ca malesa, n f sin. compl.
- es maleza, n f
- fr broussailles, n f pl
- fr fourré, n m
- en brushwood, n
- en scrub, n
<Enginyeria forestal>
<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca calessa, n f
- es calesa
- fr calèche
- en barouche
<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca carabassa de vi, n f
- ca carabassa vinatera, n f
- ca carabassa vinera, n f
- en calabash, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera vinatera, n f
- ca carabassera de pelegrí, n f sin. compl.
- ca carabassera vinera, n f sin. compl.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa de beure, n f alt. sin.
- ca carabassa de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carabassa de vi, n f alt. sin.
- ca carabassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carabassa vinera, n f alt. sin.
- ca carabasser, n m alt. sin.
- ca carabassera, n f alt. sin.
- ca carabassera de beure, n f alt. sin.
- ca carabassera de vi, n f alt. sin.
- ca carabassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carbassa de vi, n f alt. sin.
- ca carbassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassa vinera, n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carbassera de vi, n f alt. sin.
- ca carbassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carbassera vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassera vinera, n f alt. sin.
- ca carbasseres llargues, n f pl alt. sin.
- ca carabassera de peregrí, n f var. ling.
- ca carbassera vinetera, n f var. ling.
- nc Lagenaria siceraria (Molina) Standley
- nc Cucurbita lagenaria L. sin. compl.
- nc Lagenaria vulgaris Ser. var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera vinatera, n f
- ca carabassera de pelegrí, n f sin. compl.
- ca carabassera vinera, n f sin. compl.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa de beure, n f alt. sin.
- ca carabassa de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carabassa de vi, n f alt. sin.
- ca carabassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carabassa vinera, n f alt. sin.
- ca carabasser, n m alt. sin.
- ca carabassera, n f alt. sin.
- ca carabassera de beure, n f alt. sin.
- ca carabassera de vi, n f alt. sin.
- ca carabassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carbassa de vi, n f alt. sin.
- ca carbassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassa vinera, n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carbassera de vi, n f alt. sin.
- ca carbassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carbassera vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassera vinera, n f alt. sin.
- ca carbasseres llargues, n f pl alt. sin.
- ca carabassera de peregrí, n f var. ling.
- ca carbassera vinetera, n f var. ling.
- nc Lagenaria siceraria (Molina) Standley
- nc Cucurbita lagenaria L. sin. compl.
- nc Lagenaria vulgaris Ser. var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Indústria paperera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cartó vitel·la, n m
- es cartón vitela
- fr carton vélin
- en vellum board
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>