Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vilesa" dins totes les àrees temàtiques

cicuta menor cicuta menor

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cicuta menor, n f
  • ca  cicuta aquàtica, n f sin. compl.
  • nc  Cicuta virosa

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de prop d'un metre d'alçada, d'arrel grossa que desprèn una olor virosa, tija robusta i flors blanques. És altament metzinosa pel seu contingut en cicutoxina, un alcohol insaturat.
cloïssa xilena cloïssa xilena

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cloïssa xilena, n f
  • es  almeja chilena
  • nc  Protothaca thaca
  • nc  Venus antigua

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Mol·lusc comestible, molt abundant en el mar de Xile.
colom vinós colom vinós

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colom vinós, n m
  • es  paloma vinosa
  • fr  pigeon vineux
  • en  ruddy pigeon
  • de  Purpurtaube
  • nc  Patagioenas subvinacea
  • nc  Columba subvinacea alt. sin.

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

colom vinós colom vinós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colom vinós, n m
  • es  paloma vinosa
  • fr  pigeon vineux
  • en  ruddy pigeon
  • de  Purpurtaube
  • nc  Patagioenas subvinacea
  • nc  Columba subvinacea alt. sin.

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

copa vienesa copa vienesa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  copa vienesa
  • es  copa vienesa
  • fr  coupe viennoise
  • it  coppa viennese
  • en  Viennese coupe
  • en  Viennese goblet
  • en  Viennese ice-cup
  • en  Viennese sundae
  • de  Wiener Becher
  • de  Wiener Coupe, n f
  • de  Wiener Eisbecher, n m

<Plats a la carta. Gelats i sorbets>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coralets, n m pl
  • ca  espinavineta, n f sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  barça marina, n f alt. sin.
  • ca  bèrberis, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  jonc marí, n m alt. sin.
  • ca  sopetes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  barsa marina, n f var. ling.
  • ca  bérberos, n m var. ling.
  • ca  espina vineta, n f var. ling.
  • nc  Berberis vulgaris L.

<Botànica > berberidàcies>

coralets coralets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coralets, n m pl
  • ca  espinavineta, n f sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  barça marina, n f alt. sin.
  • ca  bèrberis, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  jonc marí, n m alt. sin.
  • ca  sopetes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  barsa marina, n f var. ling.
  • ca  bérberos, n m var. ling.
  • ca  espina vineta, n f var. ling.
  • nc  Berberis vulgaris L.

<Botànica > berberidàcies>

crestall crestall

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  crestall, n m
  • es  caballete, n m
  • es  cumbrera, n f
  • es  gailur, n m
  • es  hilera, n f
  • fr  faîtage, n m
  • fr  faîte, n m
  • fr  panne faîtière, n f
  • en  ridge, n
  • en  ridge pole, n
  • en  ridge purlin, n
  • en  ridgeboard, n
  • en  ridgepiece, n
  • en  ridgeplate, n
  • eu  bizkar, n
  • eu  etxe-bizkar, n
  • eu  gailur, n
  • eu  goihabe, n

<Fusteria > Construccions>

cualbra vinosa cualbra vinosa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cualbra vinosa, n f
  • es  rúsula color hoja seca, n f
  • fr  russule feuille-morte, n f
  • fr  russule xérempéline, n f
  • en  crab brittlegill, n
  • en  shrimp mushroom, n
  • nc  Russula xerampelina

<Enginyeria forestal>

defensa defensa

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  defensa, n f
  • es  defensa
  • fr  défense
  • it  difesa
  • en  defence
  • de  Verteidigen

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Acció d'un equip efectuada amb l'objectiu de frenar l'atac del jugador que controla la pilota.