Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vinagre" dins totes les àrees temàtiques
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI retro o vintage?
- es (retro) retro, adj
- es (vintage) vintage, adj
- fr (retro) rétro, adj
- fr (vintage) millésimé, adj
- fr (vintage) vintage, adj
- en (retro) retro, adj
- en (vintage) vintage, adj
<Indumentària. Confecció > Indumentària>
Definició
- Una peça de vestir, un complement o un objecte decoratiu retro o d'estil retro és un element que imita l'estil d'una moda passada.
Ex.: Una nevera actual que imita l'estil dels anys 50 és una nevera retro.
. L'equivalent castellà és retro; el francès, rétro, i l'anglès, retro.
- Una peça de vestir, un complement o un objecte decoratiu vintage o d'estil vintage és un element antic que es recupera per a tornar-lo a utilitzar en l'època actual perquè se'n valora l'estètica.
Ex.: Una nevera fabricada en els anys 50 i recuperada de les golfes o d'un mercat de segona mà és una nevera vintage.
. L'equivalent castellà és vintage; els francesos, millésimé i vintage, i l'anglès, vintage.
Nota
- 1. L'ús dels adjectius retro i vintage pot coexistir amb els adjectius tradicionals antic -iga, passat -ada de moda, vetust -a, clàssic -a, remot -a, vell -a, etc., segons el context.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de retro i vintage al Cercaterm, i també el document de criteri original, És retro o vintage, aquesta jaqueta?, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/04/10/es-retro-o-vintage-aquesta-jaqueta/).
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI retro o vintage?
- es (retro) retro, adj
- es (vintage) vintage, adj
- fr (retro) rétro, adj
- fr (vintage) millésimé, adj
- fr (vintage) vintage, adj
- en (retro) retro, adj
- en (vintage) vintage, adj
<Construcció > Decoració>
Definició
- Una peça de vestir, un complement o un objecte decoratiu retro o d'estil retro és un element que imita l'estil d'una moda passada.
Ex.: Una nevera actual que imita l'estil dels anys 50 és una nevera retro.
. L'equivalent castellà és retro; el francès, rétro, i l'anglès, retro.
- Una peça de vestir, un complement o un objecte decoratiu vintage o d'estil vintage és un element antic que es recupera per a tornar-lo a utilitzar en l'època actual perquè se'n valora l'estètica.
Ex.: Una nevera fabricada en els anys 50 i recuperada de les golfes o d'un mercat de segona mà és una nevera vintage.
. L'equivalent castellà és vintage; els francesos, millésimé i vintage, i l'anglès, vintage.
Nota
- 1. L'ús dels adjectius retro i vintage pot coexistir amb els adjectius tradicionals antic -iga, passat -ada de moda, vetust -a, clàssic -a, remot -a, vell -a, etc., segons el context.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de retro i vintage al Cercaterm, i també el document de criteri original, És retro o vintage, aquesta jaqueta?, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/04/10/es-retro-o-vintage-aquesta-jaqueta/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agreta, n f sin. compl.
- ca sora, n f sin. compl.
- ca vinagrella, n f sin. compl.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca herba de la verge, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca romeda, n f alt. sin.
- ca sores, n f pl alt. sin.
- ca vinagrera, n f alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca xiscoll, n m alt. sin.
- ca agriella, n f var. ling.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles, n f pl var. ling.
- ca agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosa L. subsp. acetosa
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agreta, n f sin. compl.
- ca sora, n f sin. compl.
- ca vinagrella, n f sin. compl.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca herba de la verge, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca romeda, n f alt. sin.
- ca sores, n f pl alt. sin.
- ca vinagrera, n f alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca xiscoll, n m alt. sin.
- ca agriella, n f var. ling.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles, n f pl var. ling.
- ca agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosa L. subsp. acetosa
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de garriga, n f
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca saladet, n m alt. sin.
- ca vinagrera de cingle, n f alt. sin.
- nc Rumex intermedius DC. in Lam. et DC.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de garriga, n f
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca saladet, n m alt. sin.
- ca vinagrera de cingle, n f alt. sin.
- nc Rumex intermedius DC. in Lam. et DC.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella graminera, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
- ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
- ca agrelletes, n f pl alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agretes petites, n f pl alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles fines, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella graminera, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
- ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
- ca agrelletes, n f pl alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agretes petites, n f pl alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles fines, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L.
<Botànica > poligonàcies>
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca aliatge binari, n m
- es aleación binaria
- fr alliage binaire
- en binary alloy
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida d'escarola amb vinagreta de figues
- es ensalada de escarola con vinagreta de higos
- fr salade de scarole à la vinaigrette de figues
- it insalata di scarola con vinaigrette ai fichi
- en escarole salad with fig vinaigrette
- de Endiviensalat mit Feigenvinaigrette
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
