Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vincle" dins totes les àrees temàtiques

defensor del vincle defensor del vincle

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  defensor del vincle, n m
  • es  defensor del vínculo

<Dret canònic>

Definició
Eclesiàstic que en les causes sobre l'existència del vincle matrimonial té la missió de proposar i exposar tot el que raonablement pugui ser adduït contra la nul·litat o la dissolució.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • En el dret canònic, el Ministeri Públic està compost de dos oficis processals propers, però ben diferenciats: el promotor o promotora de justícia (o fiscal) i el defensor o defensora del vincle, amb funcions davant els òrgans judicials, però també davant l'activitat administrativa.
    Les primeres notícies sobre un defensor del vincle són els suggeriments d'Enric de Susa, cardenal hostiensis, decretalista del segle XIII, en favor d'un defensor de la indissolubilitat del matrimoni en el cas que fos atacat per terceres persones, i els esposos no fessin una defensa activa, de manera que hom evités una nul·litat fàcil o falsa. La idea no fou posada en pràctica fins al segle XVIII, per la constitució Dei Miseratione de Benet XIV, del 3 de novembre de 1741.
    Pràcticament, l'ofici del defensor o defensora del vincle sorgeix d'un desdoblament de l'ofici de fiscal o promotor o promotora de justícia. Tots dos defensen l'interès públic, però si el promotor o promotora de justícia ho fa com a representant dels interessos socials eclesiàstics, el defensor o defensora del vincle assumeix la defensa d'un principi doctrinal aplicat: el de la indissolubilitat del matrimoni.
    Originàriament, i tal com recollia l'antic Codi de dret canònic (CDC) del 1917, el defensor del vincle havia de complir el seu ofici defensant la validesa i la indissolubilitat en qualsevol cas i enfront de tothom. Actualment, el punt de vista ha canviat, ja que la norma de conducta del defensor o defensora del vincle ha de ser també pro rei veritate, en favor de la veritat i de la justícia. D'aquesta manera, la presència del defensor o defensora del vincle s'acosta a la del promotor o promotora de justícia, si bé cal mantenir-los diferenciats atesa la possibilitat que actuïn tots dos enfrontadament en un procés. El papa Pius XII, en un discurs del 1944, assenyalà aquest canvi de perspectiva, i l'actual CDC, en el cànon 1432, ordena que el defensor o defensora del vincle «ha d'exposar tot el que raonablement pugui ser adduït contra la nul·litat o la dissolució».
    Aquesta condició de «raonabilitat» pot donar lloc a un ampli ventall de possibilitats en l'actuació del defensor o defensora del vincle, en la qual entra en joc el convenciment de consciència que el defensor o la defensora adquireix sobre el cas. Així, apropant-se a l'actitud de certesa moral que el jutge o jutgessa necessita per a poder sentenciar, i partint d'un punt de vista favorable a la validesa, el defensor o defensora del vincle pot fer des d'una defensa aferrissada fins a una acceptació pràctica de la nul·litat del matrimoni en un procés, tot depenent del grau de convenciment que arribi a obtenir de la veritat. D'aquesta manera, de vegades el defensor o defensora del vincle gairebé pot complementar l'activitat de les parts, sense arribar-les a substituir, quan proposa mitjans de prova no demanats per les parts amb la intenció de descobrir la veritat de l'assumpte, i no solament amb la finalitat de demostrar la validesa del matrimoni.
    El defensor o la defensora del vincle ha d'actuar preceptivament en les causes següents (càn. 1432):1. PROCÉS ORDINARI DE NUL·LITAT DE MATRIMONI. Independentment de quin sigui el motiu adduït, tant si l'ataca un sol cònjuge i s'hi oposa l'altre com si hi ha litisconsorci actiu, o com si només inicia o manté l'acció el promotor o la promotora de justícia. Tothora el defensor o la defensora del vincle s'oposa processalment a l'acció, tant si la part demandada s'hi oposa com si es remet a la justícia del Tribunal. Però en el cas que hi hagi oposició de la part, el defensor o la defensora del vincle i la part demandada mai no constitueixen litisconsorci, ja que actuen separadament, i el defensor o la defensora del vincle sempre actua pro rei veritate. Amb tot, l'oposició del defensor o la defensora del vincle al petitum i a la causa petendi pot cessar si considera prou demostrada la pretensió de l'actor.2. PROCÉS DOCUMENTAL DE NUL·LITAT DE MATRIMONI (càn. 1686). També hi ha d'intervenir peremptòriament; ara bé, quan la nul·litat és evident, l'actuació es pot reduir a una presència formal. També té dret a apel·lar contra la sentència en aquest procés (càn. 1687), però no en té l'obligació (malgrat que basta una sola sentència afirmativa per a tenir per nul el matrimoni en aquest tipus de procés).3. PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS DE DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI canònic rat i no consumat, i de matrimoni no canònic en favor de la fe (privilegi paulí i privilegi petrí).4. JUDICI DE DECLARACIÓ DE NUL·LITAT DE L'ORDENACIÓ SAGRADA, i procediment administratiu equivalent.
    Malgrat que la praxi de la cúria romana prefereix tramitar les possibles nul·litats del sagrament de l'orde com a simples secularitzacions, els efectes jurídics són molt diferents, i l'actuació del defensor o la defensora del vincle en la declaració de nul·litat és necessària.
    El defensor o la defensora del vincle és lliurement nomenat pel bisbe diocesà, en el nombre convenient per a atendre els processos habituals; el cànon 1435 només exigeix com a condicions que sigui de fama íntegra, doctor o llicenciat en dret canònic, reconegut per la seva prudència i amb zel per la justícia. Pot ser laic (home o dona) o clergue (necessàriament clergue en els processos de nul·litat d'ordenació). Una mateixa persona pot ser nomenada alhora fiscal i defensora del vincle, però no pot exercir ambdós oficis en la mateixa causa.
    L'actuació del defensor o la defensora del vincle és preceptiva, però el fet que sigui (que caldrà suposar per motius accidentals) no provoca la nul·litat d'actuacions (com sí que ho feia en el dret processal anterior) si ha pogut examinar els actes abans de la sentència (càn. 1433). Només una absència absoluta fins al final del judici, sense possibilitat d'intervenir en el període de discussió de la causa, provoca la nul·litat de les actuacions.
    El defensor o la defensora del vincle per a una causa és normalment designat al mateix temps que el Tribunal col·legiat, i queda constituït en el moment de constitució del Tribunal.
    El defensor o la defensora del vincle s'ha d'inhibir, de manera semblant als jutges i els fiscals, en els casos descrits pel cànon 1448, i si aquesta inhibició no és espontània, les parts el poden recusar (càn. 1449), i està obligat per la mateixa ètica juridicoprocessal que els jutges (càn. 1456): no acceptar regals, etc.
    El defensor o la defensora del vincle, processalment, s'assimila a les parts (càn. 1434), si bé té alguns privilegis propis; així, per exemple, en el període de discussió de la causa, té dret a la darrera manifestació o segona rèplica (càn. 1603). Actualment, emperò, ha quedat alliberat de l'antiga obligació d'apel·lar contra tota sentència afirmativa de primera instància.
defensor del vincle | defensora del vincle defensor del vincle | defensora del vincle

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  defensor del vincle | defensora del vincle, n m, f
  • es  defensor del vínculo | defensora del vínculo, n m, f

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

dissolució del matrimoni dissolució del matrimoni

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dissolució del matrimoni, n f
  • ca  dissolució del vincle, n f sin. compl.
  • es  disolución del matrimonio, n f
  • es  disolución del vínculo, n f sin. compl.

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

doble vincle doble vincle

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  doble vincle, n m
  • ca  doble llaç, n m sin. compl.
  • es  doble enlace, n m
  • es  doble vínculo, n m
  • fr  double contrainte, n f
  • fr  double entrave, n m
  • fr  double impasse, n m
  • fr  double lien, n m
  • en  double bind, n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Interacció en la qual una persona sol·licita una resposta a un missatge que conté senyals mútuament contradictoris, mentre que l'altra persona és incapaç tant d'expressar la incongruència com d'alliberar-se de la situació.
fre de la língula del cerebel fre de la língula del cerebel

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  fre de la língula del cerebel, n m
  • ca  ala de la língula del cerebel, n f sin. compl.
  • ca  vincle de la língula del cerebel, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Cadascuna de les dues prolongacions laterals de la língula del cerebel, una a cada banda, que recolzen sobre els peduncles cerebel·losos superiors.
fre del prepuci fre del prepuci

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  fre del prepuci, n m
  • ca  vincle del prepuci, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Definició
Replec mucós de forma triangular situat a la línia mediana de la cara inferior del gland, insert a la zona corresponent del prepuci.
germà -ana de doble vincle germà -ana de doble vincle

<Dret civil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  germà -ana de doble vincle, n m, f
  • es  hermano de doble vínculo

<Dret civil>

Definició
Cadascun dels germans que tenen els dos progenitors en comú.
germà -ana de vincle senzill germà -ana de vincle senzill

<Dret civil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  germà -ana de vincle senzill, n m, f
  • es  hermano de un solo vínculo

<Dret civil>

Definició
Cadascun dels germans que tenen només un progenitor en comú.
germà de doble vincle | germana de doble vincle germà de doble vincle | germana de doble vincle

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  germà de doble vincle | germana de doble vincle, n m, f

<Dret civil>

Definició
V.: germà n m/f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
germà de vincle senzill | germana de vincle senzill germà de vincle senzill | germana de vincle senzill

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  germà de vincle senzill | germana de vincle senzill, n m, f

<Dret civil>

Definició
V.: germà n m/f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic