Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vinent" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca comerç silenciós, n m
- es comercio silencioso
- en silent trade
<Antropologia>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca consonant muda, n f
- es consonante muda
- fr consonne muette
- en silent consonant
<Lingüística>
Definició
Nota
- Es considera una consonant muda, per exemple, la t final de sant, que reapareix en la flexió, en la derivació i en contextos com sant Antoni.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca coralet, n m
- es agracejo, n m
- es agracillo, n m
- fr épine-vinette, n f
- en common barberry, n
- nc Berberis vulgaris
<Enginyeria forestal>
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca coralet, n m
- es agracejo
- es agraz
- es bérbero
- fr épine-vinette
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coralets, n m pl
- ca espinavineta, n f sin. compl.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca barça marina, n f alt. sin.
- ca bèrberis, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca jonc marí, n m alt. sin.
- ca sopetes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca barsa marina, n f var. ling.
- ca bérberos, n m var. ling.
- ca espina vineta, n f var. ling.
- nc Berberis vulgaris L.
<Botànica > berberidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coralets, n m pl
- ca espinavineta, n f sin. compl.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca barça marina, n f alt. sin.
- ca bèrberis, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca jonc marí, n m alt. sin.
- ca sopetes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca barsa marina, n f var. ling.
- ca bérberos, n m var. ling.
- ca espina vineta, n f var. ling.
- nc Berberis vulgaris L.
<Botànica > berberidàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de Saint Vincent i les Grenadines
- de Vincentian Creole Englisch
- en Vincentian Creole English
- en English Vincy sin. compl.
- en Vincy Twang sin. compl.
- es criollo inglés de Saint Vincent y las Grenanadinas
- es english vincy sin. compl.
- es vincentian creole english sin. compl.
- es vincy twang sin. compl.
- eu saint Vincent y las Grenanadinas Ingelesean kreolera
- eu english vincy sin. compl.
- eu vincentian creole english sin. compl.
- eu vincy twang sin. compl.
- fr créole anglais de Saint-Vincent-et-les-Grenadines
- fr english Vincy sin. compl.
- fr vincentian Creole English sin. compl.
- fr vincy Twang sin. compl.
- gl crioulo inglés de Saint Vincent y las Grenanadinas
- gl english vincy sin. compl.
- gl vincentian creole english sin. compl.
- gl vincy twang sin. compl.
- it creolo inglese di Saint Vincent e le Grenanadine
- it english vincy sin. compl.
- it vincentian creole english sin. compl.
- it vincy twang sin. compl.
- nl Creools Engels op Saint Vincent en de Grenadines
- nl Engels-Creools van Saint Vincent en de Grenadines sin. compl.
- nl English Vincy sin. compl.
- nl Vincentiaans Engels-Creools sin. compl.
- pt crioulo inglês de Saint Vincent y las Grenanadinas
- pt english vincy sin. compl.
- pt vincentian creole english sin. compl.
- pt vincy twang sin. compl.
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines>
Definició
Saint Vincent i les Grenadines és un petit estat, independent des de 1979, constituït per una illa gran, Saint Vincent, on es troba el 92% de la població, i una trentena d'illes petites de l'arxipèlag de les Grenadines.
L'illa de Saint Vincent fou probablement explorada per Colom, qui va donar-li nom el 1498. La colonització d'aquest territori no es va iniciar, però, fins al segle XVIII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Entre els caribs hi havia també població africana arribada a causa del naufragi d'un vaixell holandès carregat d'esclaus. De la relació entre els caribs i aquests africans (als quals es van unir altres evadits) en va sortir la comunitat garifuna.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els caribs i els garifunes, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus. No va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni llengües ameríndies caribs, ni la llengua dels garifunes, la major part dels quals van ser deportats a l'illa de Roatan (Hondures), des d'on es van estendre cap a l'Amèrica Central.
El crioll anglès de Saint Vicent i les Grenadines és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 98%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa al usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
<Resolució alternativa de conflictes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca de guanyar-guanyar, adj
- es de ganar-ganar, adj
- es ganar-ganar, adj
- fr gagnant-gagnant, adj
- it vincente-vincente, adj
- en win-win, adj
<Resolució alternativa de conflictes>
Definició
Nota
- De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.
<Resolució alternativa de conflictes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca de guanyar-perdre, adj
- es de ganar-perder, adj
- es ganar-perder, adj
- fr gagnant-perdant, adj
- it vincente-perdente, adj
- en win-lose, adj
<Resolució alternativa de conflictes>
Definició
Nota
- 1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.
- 2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.
<Resolució alternativa de conflictes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca de perdre-guanyar, adj
- es de perder-ganar, adj
- es perder-ganar, adj
- fr perdant-gagnant, adj
- it perdente-vincente, adj
- en lose-win, adj
<Resolució alternativa de conflictes>
Definició
Nota
- 1. Referida a un acord, la forma de perdre-guanyar (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de guanyar-perdre. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de perdre-guanyar indica una actitud d'acomodar-se als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament, mentre que la forma de guanyar-perdre indica una actitud d'intentar imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat.
- 2. De vegades també s'utilitza la forma perdre-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a fer referència a una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.
