Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "visarma" dins totes les àrees temàtiques
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI viari -ària o vial?
- ca disciplina viària (EXEMPLE), n f
- ca educació viària (EXEMPLE), n f
- ca seguretat viària (EXEMPLE), n f
- es (disciplina viària) disciplina vial (EXEMPLE), n f
- es (educació viària) educación vial (EXEMPLE), n f
- es (seguretat viària) seguridad vial (EXEMPLE), n f
- es (vial) vial, n f
- fr (disciplina viària) discipline routière (EXEMPLE), n f
- fr (educació viària) éducation en sécurité routière (EXEMPLE), n f
- fr (seguretat viària) sécurité routière (EXEMPLE), n f
- fr (vial) allée, n f
- en (disciplina viària) road discipline (EXEMPLE), n
- en (educació viària) traffic safety education (EXEMPLE), n
- en (seguretat viària) road safety (EXEMPLE), n
- en (vial) avenue, n
<Transports > Transport per carretera>
Definició
- Una activitat o un element viari (forma recollida com a adjectiu en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una activitat o un element que té relació amb el trànsit o amb una via de comunicació.
. Així, per a casos com disciplina viària, educació viària i seguretat viària, els equivalents castellans són disciplina vial, educación vial i seguridad vial, respectivament; els francesos, discipline routière, éducation en sécurité routière i sécurité routière, i els anglesos, road discipline, traffic safety education i road safety.
. En canvi, *vial té l'inconvenient que no és un adjectiu acceptat en català, per tal com ja hi ha la forma viari -ària creada sobre el nom via.
- Un vial (forma recollida com a nom en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un caminal ample, generalment amb arbres a banda i banda.
. L'equivalent castellà és vial; el francès, allée, i l'anglès, avenue.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de disciplina viària, educació viària i seguretat viària al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: seguretat viària, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/10/21/termedelasetmana-seguretat-viaria/).
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca àrea vicària, n f
- ca àrea vicariant, n f sin. compl.
- es área vicariante
- fr aire vicariante
- en vicariant
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca àrea vicària, n f
- ca àrea vicariant, n f sin. compl.
- es área vicariante
- fr aire vicariante
- en vicariant
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca arma biològica, n f
- ca bioarma, n f sin. compl.
- es arma biológica
- es bioarma
- fr arme biologique
- fr bioarme
- it arma biologica
- it bioarma
- en biological weapon
- en bioweapon
- ar سلاح بيولوجي
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definició
Nota
- 1. Les armes biològiques poden propagar diversos agents biològics naturals o modificats genèticament, com ara virus, fongs, bacteris i substàncies químiques verinoses produïdes per organismes vius.
- 2. Són exemples d'agents biològics utilitzats com a arma biològica el bacteri Bacillus anthracis, causant de l'àntrax maligne, o la toxina ricina, que causa ricinisme.
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca campanya de seguretat viària, n f
- es campaña de seguridad vial
- fr campagne de sécurité routière
- en road safety campaign
- en traffic safety campaign
<Trànsit > Seguretat viària > Prevenció>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cebuano
- ca sebuano sin. compl.
- ca sugboanon sin. compl.
- ca visaia sin. compl.
- cod sinugboanon
- cod visaia
- ar سيبوانو
- cy Cebuano
- cy Sebuano sin. compl.
- cy Sugboanon sin. compl.
- cy Sugbuhanon sin. compl.
- cy Visaia sin. compl.
- de Cebuano
- de Binisaya sin. compl.
- de Bisaya sin. compl.
- de Sebuano sin. compl.
- de Sugbuanon sin. compl.
- de Visayan sin. compl.
- en Cebuano
- en Bisayan sin. compl.
- en Sebuano sin. compl.
- en Sugbuanon sin. compl.
- en Sugbuhanon sin. compl.
- en Visayan sin. compl.
- es cebuano
- es bisaya sin. compl.
- es sebuano sin. compl.
- es sugboanon sin. compl.
- es sugbuhanon sin. compl.
- eu cebuera
- eu sebuano sin. compl.
- eu sugboanon sin. compl.
- eu sugbuhanon sin. compl.
- eu visayera sin. compl.
- fr cebuano
- fr cébouano sin. compl.
- fr visayan ou bisaya sin. compl.
- gl cebuano
- gl sebuano sin. compl.
- gl sugboanon sin. compl.
- gl sugbuhanon sin. compl.
- gl visaia sin. compl.
- gn sevuáno
- gn sebuano sin. compl.
- gn sugvoanon sin. compl.
- gn sugvuhanon sin. compl.
- gn visaia sin. compl.
- it cebuano
- it sebuano sin. compl.
- it sugboanon sin. compl.
- it sugbuhanon sin. compl.
- ja セブアノ語
- ja セブ語、ヴィサヤ語、ビサヤ語 sin. compl.
- nl Cebuano
- nl Sebuano sin. compl.
- nl Sugboanon sin. compl.
- nl Sugbuhanon sin. compl.
- nl Visaya sin. compl.
- pt cebuano
- pt sebuano sin. compl.
- pt sugboanon sin. compl.
- pt sugbuhanon sin. compl.
- pt visaiano sin. compl.
- ru Себуанский
- ru Бисая sin. compl.
- ru Висая sin. compl.
- ru Сугбу sin. compl.
- ru Себуано sin. compl.
- ru Сугбуанон sin. compl.
- zh 宿务
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>
Definició
El cebuano es parlava originàriament a l'illa de Cebu i posteriorment es va estendre a la part oriental de l'illa de Negros, Bohol, Leyte i a la costa nord de Mindanao. Actualment, a més del territori d'on és la llengua pròpia, el cebuano és utilitzat com a llengua franca al centre de Filipines i Mindanao.
Hi ha força confusió al voltant del terme cebuano, ja que sovint s'identifica el cebuano, el hiligaynon i el waray com una sola llengua, anomenada visaia.
El nom cebuano prové del nom de l'illa Cebu, on el conqueridor Fernão Magalhães va desembarcar l'any 1521. Històricament, Cebu és una de les ciutats més antigues de les Filipines. Va ser fundada pel conqueridor Legazpi el 1565 i fou el primer assentament permanent espanyol a les Filipines i capital de la colònia espanyola fins al 1571.
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca comportament viari, n m
- ca conducta viària, n f
- es comportamiento vial
- es conducta vial
- fr comportement des usagers de la route
- en behaviour of road users
<Trànsit > Usuaris > Comportament>
Definició
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca desarmar, v tr
- es desarmar
- fr désarmer
- en disarm, to
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
