Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "visible" dins totes les àrees temàtiques

fusible fusible

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fusible, n m
  • ca  plom, n m sin. compl.
  • es  cortacircuitos, n m
  • es  fusible, n m sin. compl.
  • es  plomo, n m sin. compl.
  • fr  fusible, n m
  • eu  fusible, n
  • eu  zirkuitu-ebakitzaile, n
  • eu  zirkuitu-etengailu, n

<Fusteria > Construccions>

grànul de secreció grànul de secreció

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  grànul de secreció, n m
  • ca  vesícula de secreció, n f
  • es  gránulo de secreción
  • es  vesícula secretora
  • es  vesícula secretoria
  • en  secretory granule
  • en  secretory vesicle

<Biologia cel·lular > Citologia animal i vegetal>

Definició
Vesícula derivada de la cara de maduració, que conté substàncies que han de ser expulsades de la cèl·lula, principalment glicoproteïnes.
grànul de secreció grànul de secreció

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  grànul de secreció, n m
  • ca  vesícula de secreció, n f
  • es  gránulo de secreción
  • es  vesícula secretora
  • es  vesícula secretoria
  • en  secretory granule
  • en  secretory vesicle

<Biologia cel·lular > Citologia animal i vegetal>

Definició
Vesícula derivada de la cara de maduració, que conté substàncies que han de ser expulsades de la cèl·lula, principalment glicoproteïnes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mabre, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blau, n m sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  crivia, n f var. ling.
  • ca  crívia, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  mustele, n f var. ling.
  • nc  Labrus bergylta
  • nc  Labrus berggylta var. ling.
  • nc  Labrus maculatus var. ling.
  • es  maragota
  • es  pinto
  • es  vaqueta
  • fr  vieille
  • fr  vielle
  • it  spingola
  • it  tordo
  • en  ballan wrasse
  • en  wrasse
  • de  Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

grívia grívia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mabre, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blau, n m sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  crivia, n f var. ling.
  • ca  crívia, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  mustele, n f var. ling.
  • nc  Labrus bergylta
  • nc  Labrus berggylta var. ling.
  • nc  Labrus maculatus var. ling.
  • es  maragota
  • es  pinto
  • es  vaqueta
  • fr  vieille
  • fr  vielle
  • it  spingola
  • it  tordo
  • en  ballan wrasse
  • en  wrasse
  • de  Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  grívia, n m
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • es  maragota, n f
  • es  pinto, n m
  • es  vaqueta, n f
  • fr  vieille, n f
  • it  spingola, n f
  • en  ballan wrasse, n
  • de  Gefleckter Lippfisch, n m
  • nc  Labrus bergylta

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels làbrids, de color variable amb un reticle vermell, que habita a l'oceà Atlàntic, a les zones rocoses riques en algues.
habitable habitable

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  habitable, adj
  • es  habitable, adj
  • es  vivible, adj
  • fr  agréable à vivre, adj
  • fr  habitable, adj
  • fr  vivable, adj
  • it  abitabile, adj
  • it  vivibile, adj
  • en  livable [US], adj
  • en  liveable [GB], adj var. ling.

<Mobilitat sostenible > Espai de mobilitat > Urbanisme>

Definició
Dit d'un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.

Nota

  • 1. Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l'accés a l'habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l'atenció sanitària, el sistema educatiu, l'oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat.
  • 2. Habitualment les ciutats més habitables segons els diversos organismes que ho estudien són australianes, nord-americanes, del nord d'Europa, austríaques i alemanyes.
  • 3. El conjunt de condicions que fan habitable un entorn és l'habitabilitat d'aquest entorn.
habitable habitable

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  habitable, adj
  • es  habitable, adj
  • es  vivible, adj
  • fr  agréable à vivre, adj
  • fr  habitable, adj
  • fr  vivable, adj
  • it  abitabile, adj
  • it  vivibile, adj
  • en  livable [US], adj
  • en  liveable [GB], adj var. ling.

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició
Dit d'un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.

Nota

  • 1. Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l'accés a l'habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l'atenció sanitària, el sistema educatiu, l'oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat.
  • 2. Habitualment les ciutats més habitables segons els diversos organismes que ho estudien són australianes, nord-americanes, del nord d'Europa, austríaques i alemanyes.
  • 3. El conjunt de condicions que fan habitable un entorn és l'habitabilitat d'aquest entorn.
inhabilita les funcions no admeses per aquests navegadors inhabilita les funcions no admeses per aquests navegadors

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  inhabilita les funcions no admeses per aquests navegadors
  • en  disable features not supported by these browsers

<Localització > Fraseologia>

inhabilitar inhabilitar

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  inhabilitar, v tr
  • es  inhabilitar
  • en  disable, to

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari>

Definició
Desactivar una funció d'un menú quan no és aplicable en un determinat context.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8