Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vitalici" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli? 0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?
  • es  (bròcoli) brécol, n m
  • es  (bròcoli) brócol, n m
  • es  (bròcoli) brócoli, n m
  • es  (bròcoli) brócul, n m
  • es  (bròcoli) bróculi, n m
  • es  (bròcoli) bróquil, n m
  • es  (bròquil) coliflor verde, n f
  • es  (coliflor) coliflor, n f
  • fr  (bròcoli) brocoli, n m
  • fr  (bròcoli) brocoli asperge, n m
  • fr  (bròquil) chou brocoli, n m
  • fr  (bròquil) chou-fleur vert, n m
  • fr  (coliflor) chou-fleur, n f
  • it  (bròcoli) broccolo, n m
  • it  (bròcoli) cavolo broccolo, n m
  • it  (bròquil) cavolfiore verde, n m
  • it  (coliflor) cavolfiore, n m
  • it  (coliflor) cavoloro fiore, n m
  • pt  (bròcoli) brócolos, n m
  • pt  (bròcoli) couve bróculo, n m
  • pt  (bròquil) couve-flor verde, n m
  • pt  (coliflor) couve-flor, n f
  • en  (bròcoli) asparagus broccoli, n
  • en  (bròcoli) broccoli, n
  • en  (bròcoli) sprouting broccoli, n
  • en  (bròquil) broccoflower, n
  • en  (bròquil) cauliflower broccoli, n
  • en  (bròquil) green coliflower, n
  • en  (bròquil) winter cauliflower, n
  • en  (coliflor) cauliflower, n
  • nc  (bròcoli) Brassica oleracea var. italica
  • nc  (bròquil, coliflor) Brassica oleracea var. botrytis

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>

Definició
Tant bròquil i bròquil verd (tots dos, noms masculins), com coliflor (nom femení) i bròquil blanc (nom masculí), com bròcoli (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El bròquil (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada amb un sentit específic pel Consell Supervisor del TERMCAT), i l'alternativa bròcul (nom masculí recollit al Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll), és, per a una gran part del domini lingüístic, una hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; el bròquil es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en algunes parts del domini lingüístic, aquesta hortalissa es denomina bròquil verd (nom masculí també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul verd, ja que bròquil té un valor genèric i s'aplica tant a la varietat de color verd clar com a la de color blanquinós.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor verde; els francesos, chou brocoli i chou-fleur vert; l'italià, cavolfiore verde; el portuguès, couve-flor verde, i els anglesos, broccoflower, cauliflower broccoli, green coliflower i winter cauliflower.

- La coliflor (i les alternatives colflori i floricol, totes formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és, per a les mateixes zones en què bròquil designa la varietat de color verd clar, una hortalissa igualment de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb brots florals de color gairebé blanc, també agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; com el bròquil, la coliflor també es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en les varietats dialectals en què bròquil té un valor genèric, aquesta hortalissa es denomina bròquil blanc (nom masculí normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul blanc.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor; el francès, chou-fleur; els italians, cavolfiore i cavolo fiore; el portuguès, couve-flor, i l'anglès, cauliflower.

- El bròcoli (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a una hortalissa també de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb uns brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc i agrupats en una inflorescència no del tot compacta; com els altres casos, el bròcoli es menja quan les flors encara són poncelles.
. El nom científic és Brassica oleracea var. italica.
. Els equivalents castellans són brécol, brócol, brócoli, brócul, bróculi i bróquil; els francesos, brocoli i brocoli asperge; els italians, broccolo i cavolo broccolo; els portuguesos, brócolos i couve bróculo, i els anglesos, asparagus broccoli, broccoli i sprouting broccoli.

Tant bròquil com bròcoli procedeixen de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'). Aquesta mateixa forma d'origen, doncs, ha donat lloc a adaptacions fonètiques i gràfiques diferents perquè s'ha pres en moments diferents (el bròquil ja té força tradició culinària al nostre país, mentre que segurament el bròcoli és d'introducció més recent).

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat romanesco (nom masculí, adopció del manlleu italià romanesco) per fer referència a una altra hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). El romanesco es caracteritza per la disposició en corones espiraliformes dels brots florals, que són de forma cònica i de color verd clar.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de bròquil, bròquil blanc i bròcoli al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es diu bròcoli o bròquil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/diu-brocoli-o-broquil).
0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli? 0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?
  • es  (bròcoli) brécol, n m
  • es  (bròcoli) brócol, n m
  • es  (bròcoli) brócoli, n m
  • es  (bròcoli) brócul, n m
  • es  (bròcoli) bróculi, n m
  • es  (bròcoli) bróquil, n m
  • es  (bròquil) coliflor verde, n f
  • es  (coliflor) coliflor, n f
  • fr  (bròcoli) brocoli, n m
  • fr  (bròcoli) brocoli asperge, n m
  • fr  (bròquil) chou brocoli, n m
  • fr  (bròquil) chou-fleur vert, n m
  • fr  (coliflor) chou-fleur, n f
  • it  (bròcoli) broccolo, n m
  • it  (bròcoli) cavolo broccolo, n m
  • it  (bròquil) cavolfiore verde, n m
  • it  (coliflor) cavolfiore, n m
  • it  (coliflor) cavoloro fiore, n m
  • pt  (bròcoli) brócolos, n m
  • pt  (bròcoli) couve bróculo, n m
  • pt  (bròquil) couve-flor verde, n m
  • pt  (coliflor) couve-flor, n f
  • en  (bròcoli) asparagus broccoli, n
  • en  (bròcoli) broccoli, n
  • en  (bròcoli) sprouting broccoli, n
  • en  (bròquil) broccoflower, n
  • en  (bròquil) cauliflower broccoli, n
  • en  (bròquil) green coliflower, n
  • en  (bròquil) winter cauliflower, n
  • en  (coliflor) cauliflower, n
  • nc  (bròcoli) Brassica oleracea var. italica
  • nc  (bròquil, coliflor) Brassica oleracea var. botrytis

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Tant bròquil i bròquil verd (tots dos, noms masculins), com coliflor (nom femení) i bròquil blanc (nom masculí), com bròcoli (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El bròquil (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada amb un sentit específic pel Consell Supervisor del TERMCAT), i l'alternativa bròcul (nom masculí recollit al Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll), és, per a una gran part del domini lingüístic, una hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; el bròquil es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en algunes parts del domini lingüístic, aquesta hortalissa es denomina bròquil verd (nom masculí també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul verd, ja que bròquil té un valor genèric i s'aplica tant a la varietat de color verd clar com a la de color blanquinós.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor verde; els francesos, chou brocoli i chou-fleur vert; l'italià, cavolfiore verde; el portuguès, couve-flor verde, i els anglesos, broccoflower, cauliflower broccoli, green coliflower i winter cauliflower.

- La coliflor (i les alternatives colflori i floricol, totes formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és, per a les mateixes zones en què bròquil designa la varietat de color verd clar, una hortalissa igualment de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb brots florals de color gairebé blanc, també agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; com el bròquil, la coliflor també es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en les varietats dialectals en què bròquil té un valor genèric, aquesta hortalissa es denomina bròquil blanc (nom masculí normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul blanc.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor; el francès, chou-fleur; els italians, cavolfiore i cavolo fiore; el portuguès, couve-flor, i l'anglès, cauliflower.

- El bròcoli (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a una hortalissa també de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb uns brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc i agrupats en una inflorescència no del tot compacta; com els altres casos, el bròcoli es menja quan les flors encara són poncelles.
. El nom científic és Brassica oleracea var. italica.
. Els equivalents castellans són brécol, brócol, brócoli, brócul, bróculi i bróquil; els francesos, brocoli i brocoli asperge; els italians, broccolo i cavolo broccolo; els portuguesos, brócolos i couve bróculo, i els anglesos, asparagus broccoli, broccoli i sprouting broccoli.

Tant bròquil com bròcoli procedeixen de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'). Aquesta mateixa forma d'origen, doncs, ha donat lloc a adaptacions fonètiques i gràfiques diferents perquè s'ha pres en moments diferents (el bròquil ja té força tradició culinària al nostre país, mentre que segurament el bròcoli és d'introducció més recent).

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat romanesco (nom masculí, adopció del manlleu italià romanesco) per fer referència a una altra hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). El romanesco es caracteritza per la disposició en corones espiraliformes dels brots florals, que són de forma cònica i de color verd clar.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de bròquil, bròquil blanc i bròcoli al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es diu bròcoli o bròquil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/diu-brocoli-o-broquil).
0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva? 0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?
  • es  (lletra cursiva) cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) itálica, n f
  • es  (lletra cursiva) letra bastardilla, n f
  • es  (lletra cursiva) letra cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) letra itálica, n f
  • es  (lletra lligada) letra ligada, n f
  • fr  (lletra cursiva) caractère cursif, n m
  • fr  (lletra cursiva) caractère italique, n m
  • fr  (lletra cursiva) italique, n f
  • fr  (lletra lligada) cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture liée, n f
  • en  (lletra cursiva) italic type, n
  • en  (lletra cursiva) italic typeface, n
  • en  (lletra cursiva) italics, n pl
  • en  (lletra lligada) cursive, n
  • en  (lletra lligada) cursive handwriting, n
  • en  (lletra lligada) cursive writing, n
  • en  (lletra lligada) joined-up handwriting, n
  • en  (lletra lligada) joined-up writing, n
  • en  (lletra lligada) joint writing, n
  • en  (lletra lligada) linked writing, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant lletra lligada com lletra cursiva (totes dues, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- La lletra lligada, o escriptura lligada, és un tipus d'escriptura manuscrita que uneix totes les lletres d'una mateixa paraula amb un traç.
. Tot i que designa una escriptura manuscrita, actualment els processadors de textos ofereixen algunes fonts que la imiten.
. L'equivalent castellà és letra ligada; els francesos, cursive, écriture cursive, écriture liée i cursive, i els anglesos, cursive handwriting, cursive writing, joined-up handwriting, joined-up writing, joint writing i linked writing.

- La lletra cursiva, o cursiva o lletra itàlica, és una lletra d'impremta que té els caràcters inclinats cap a la dreta per a imitar la lletra manuscrita de l'època en què es va crear (es considera que el creador va ser l'editor Aldo Manuzio el 1501).
. Actualment aquesta lletra es fa servir per a destacar determinades paraules d'un text respecte a la lletra rodona de la resta del text (és a dir, la lletra d'impremta normal). Són paraules amb un ús metalingüístic, paraules en què el lector s'ha de fixar, estrangerismes, títols d'obres, etc.
. Els equivalents castellans són cursiva, itálica, letra bastardilla, letra cursiva i letra itálica; els francesos, caractère cursif, caractère italique i italique, i els anglesos, italic type, italic typeface i italics.

La confusió entre la lletra lligada i la lletra cursiva que s'observa de vegades, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, es pot deure a la influència dels equivalents anglesos o francesos, que donen un sentit diferent a les formes paral·leles.

Nota

  • 1. Les formes creades en les diverses llengües sobre lletra i sobre caràcter es poden utilitzar en singular (amb el sentit abstracte de tipus d'escriptura cursiva o d'una lletra concreta escrita en cursiva) o bé es poden utilitzar en plural (per a referir-se a un grup de lletres escrites en cursiva).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escriptura lligada i lletra cursiva al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix la lletra cursiva que la lletra lligada?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2715).
àmfora grecoitàlica àmfora grecoitàlica

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  àmfora grecoitàlica, n f
  • es  ánfora greco-itálica
  • en  Greco-Italic amphora

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Àmfora fabricada a la Itàlia central i meridional entre els segles IV i II aC, caracteritzada per una pasta rosada i un llavi triangular.
àmfora itàlica àmfora itàlica

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  àmfora itàlica, n f
  • es  ánfora itálica
  • en  Italic amphora

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Àmfora fabricada a la costa tirrena durant els segles II i I aC, caracteritzada per una pasta vermellosa amb desgreixant d'olivina i augita i una engalba de color crema.
al·lèrgia al bròcoli (Brassica oleracea var. italica) al·lèrgia al bròcoli (Brassica oleracea var. italica)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al bròcoli (Brassica oleracea var. italica), n f
  • es  alergia a brócoli (Brassica oleracea var italica), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 88991000135109
anualitat vitalícia anualitat vitalícia

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anualitat vitalícia, n f
  • es  anualidad vitalicia
  • en  life annuity

<Assegurances>

assegurança de vida sencera assegurança de vida sencera

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assegurança de vida sencera, n f
  • ca  assegurança vitalícia, n f
  • es  seguro de vida entera
  • es  seguro vitalicio
  • en  lifetime insurance
  • en  ordinary life insurance
  • en  straight life insurance
  • en  whole life contract
  • en  whole life insurance

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>

Definició
Assegurança de vida que garanteix el pagament de la prestació al beneficiari a la mort de l'assegurat, sigui quan sigui que es produeixi.
ble de frare ble de frare

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ble de frare, n m
  • ca  blenera de frare, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  estepa blenera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de bací, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanera, n f var. ling.
  • nc  Phlomis italica L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

ble de frare ble de frare

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ble de frare, n m
  • ca  blenera de frare, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  estepa blenera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de bací, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanera, n f var. ling.
  • nc  Phlomis italica L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>