Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vividor" dins totes les àrees temàtiques

niltava ventre-rogenca niltava ventre-rogenca

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  niltava ventre-rogenca, n f
  • es  papamoscas vívido grande
  • fr  gobemouche à ventre roux
  • en  large vivid niltava
  • de  Prunkblauschnäpper
  • nc  Niltava oatesi
  • nc  Niltava vivida oatesi alt. sin.

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

niltava ventre-rogenca niltava ventre-rogenca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  niltava ventre-rogenca, n f
  • es  papamoscas vívido grande
  • fr  gobemouche à ventre roux
  • en  large vivid niltava
  • de  Prunkblauschnäpper
  • nc  Niltava oatesi
  • nc  Niltava vivida oatesi alt. sin.

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

no es pot dividir aquesta finestra no es pot dividir aquesta finestra

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  no es pot dividir aquesta finestra
  • en  the current window cannot be split

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

oblada oblada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

ocell estival ocell estival

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ocell estival, n m
  • ca  estival, n m sin. compl.
  • es  ave estival, n f
  • fr  estivant, n m
  • en  summer visitor, n

<Zoologia > Ocells>

Definició
Ocell migrador que habita en una zona geogràfica determinada durant l'època de reproducció i cria, i es desplaça a altres zones climàtiques més favorables per passar-hi l'hivern.

Nota

  • Per exemple, són espècies d'ocells estivals l'enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus), el camallarga comú (Himantopus himantopus) i el falciot negre (Apus apus), totes tres relativament abundants a Catalunya.
ocell estival ocell estival

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ocell estival, n m
  • ca  estival, n m sin. compl.
  • es  ave estival, n f
  • fr  estivant, n m
  • en  summer visitor, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definició
Ocell migrador que habita en una zona geogràfica determinada durant l'època de reproducció i cria, i es desplaça a altres zones climàtiques més favorables per passar-hi l'hivern.

Nota

  • Per exemple, són espècies d'ocells estivals l'enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus), el camallarga comú (Himantopus himantopus) i el falciot negre (Apus apus), totes tres relativament abundants a Catalunya.
ocell hivernant ocell hivernant

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ocell hivernant, n m
  • ca  hivernant, n m sin. compl.
  • es  ave invernante, n f
  • fr  hivernant, n m
  • fr  oiseau hivernant, n m
  • en  winter visitor, n
  • en  wintering bird, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definició
Ocell migrador que passa l'hivern en una zona geogràfica climàticament més favorable que la seva zona habitual de reproducció.

Nota

  • Per exemple, són espècies d'ocells hivernants l'ànec cullerot comú (Spatula clypeata), el becadell comú (Gallinago gallinago) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), totes tres relativament abundants a Catalunya.
ocell hivernant ocell hivernant

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ocell hivernant, n m
  • ca  hivernant, n m sin. compl.
  • es  ave invernante, n f
  • fr  hivernant, n m
  • fr  oiseau hivernant, n m
  • en  winter visitor, n
  • en  wintering bird, n

<Zoologia > Ocells>

Definició
Ocell migrador que passa l'hivern en una zona geogràfica climàticament més favorable que la seva zona habitual de reproducció.

Nota

  • Per exemple, són espècies d'ocells hivernants l'ànec cullerot comú (Spatula clypeata), el becadell comú (Gallinago gallinago) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), totes tres relativament abundants a Catalunya.
partir mots partir mots

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  partir mots, v intr
  • es  dividir
  • es  separar
  • fr  couper
  • en  hyphenate, to

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Executar, un programa informàtic, l'operació que consisteix a dividir un mot al final d'una línia, segons les regles de separació sil·làbica pròpies d'una llengua determinada.

Nota

  • Vegeu la nota de partició de mots.