Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vocable" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana? 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
  • zh  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:

A. ALTERNATIVA CATALANA

És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.

A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.

Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā

A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]

Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ

Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)

Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)

A3. Alternativa catalana no viable

Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.

Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú

Nota

0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana? 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
  • zh  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>

Definició
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:

A. ALTERNATIVA CATALANA

És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.

A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.

Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā

A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]

Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ

Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)

Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)

A3. Alternativa catalana no viable

Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.

Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú

Nota

aïllament tèrmic mòbil aïllament tèrmic mòbil

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aïllament tèrmic mòbil, n m
  • es  aislamiento térmico móvil
  • fr  isolation thermique variable
  • en  movable thermal insulation

<Energia solar>

Definició
Aïllament tèrmic de posar i treure en funció de les variacions en l'assolellament entre el dia i la nit o l'estiu i l'hivern, que serveix per regular la temperatura interior de l'habitatge i evitar-ne el sobreescalfament en els períodes assolellats i calorosos i les pèrdues tèrmiques en els períodes freds.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abrogable, adj
  • es  abrogable
  • es  revocable

<Dret>

Definició
Que pot ser abrogat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: És tracta d'una llei abrogable, en qualsevol moment pot desaparèixer.
abscés de les cordes vocals abscés de les cordes vocals

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés de les cordes vocals
  • en  abscess of vocal cords

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>

aigua de consum humà aigua de consum humà

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  aigua de consum humà, n f
  • ca  aigua potable, n f sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Aigua apta per al consum humà, ja sigui en el seu estat original, ja sigui després d'un tractament de potabilització, subministrada al consumidor a través de xarxes de distribució públiques o privades, de cisternes o de dipòsits públics o privats, o com a part d'una activitat comercial o pública.
aigua no potable aigua no potable

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua no potable, n f
  • es  agua no potable
  • en  nondomestic water

<Hidrologia subterrània>

aigua potable aigua potable

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua potable, n f
  • ca  aigua de beure, n f sin. compl.
  • ca  aigua de boca, n f sin. compl.
  • es  agua de beber
  • es  agua de boca
  • es  agua potable
  • en  drinking water
  • en  potable water

<Hidrologia subterrània>

aigua potable aigua potable

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  aigua potable, n f
  • ca  aigua de beure, n f sin. compl.
  • ca  aigua de boca, n f sin. compl.
  • es  agua de beber
  • es  agua de boca
  • es  agua potable
  • fr  eau de boisson
  • fr  eau potable
  • en  drinking water
  • en  potable water

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definició
Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments, perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient i compleix amb els requeriments de salut pública.

Nota

  • Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
aigua potable aigua potable

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  aigua potable, n f
  • ca  aigua de beure, n f sin. compl.
  • ca  aigua de boca, n f sin. compl.
  • es  agua de beber
  • es  agua de boca
  • es  agua potable
  • fr  eau de boisson
  • fr  eau potable
  • en  drinking water
  • en  potable water

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definició
Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments, perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient i compleix amb els requeriments de salut pública.

Nota

  • Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.