Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "voluptu�s" dins totes les àrees temàtiques

acord de voluntats acord de voluntats

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acord de voluntats, n m
  • es  acuerdo de voluntades, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

concert de voluntats concert de voluntats

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  concert de voluntats, n m
  • es  concierto de voluntades, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

document de voluntats anticipades document de voluntats anticipades

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  document de voluntats anticipades, n m
  • es  documento de voluntades anticipadas
  • fr  déclaration de volontés anticipées
  • en  advance directive
  • en  advanced care directives

<Infermeria > Ètica i legislació>

Definició
Document adreçat als professionals de la salut en què una persona major d'edat o menor emancipada, amb capacitat legal suficient i de manera lliure, estableix les seves voluntats anticipades, les quals s'han de tenir en compte quan es trobi en una situació en què no pugui expressar la seva voluntat.

Nota

  • El document de voluntats anticipades pot fixar les directrius del testament vital o designar el nomenament d'un representant.
document de voluntats anticipades document de voluntats anticipades

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  document de voluntats anticipades, n m
  • ca  DVA, n m sigla
  • es  documento de instrucciones previas, n m
  • es  documento de voluntades anticipadas, n m
  • es  DVA, n m sigla
  • en  advance directive, n
  • en  advance directive document, n
  • en  advance directive form, n
  • en  advanced directive, n
  • en  written advance directive, n

<Bioètica > Atenció sanitària>

Definició
Document en què una persona major d'edat i competent exposa anticipadament la seva voluntat pel que fa a l'atenció sanitària que voldrà rebre en cas que arribi a una situació en què no pugui expressar la seva voluntat personalment.

Nota

  • 1. En el document de voluntats anticipades també es pot designar un representant.
  • 2. El document de voluntats anticipades es pot fer servir en circumstàncies que no són del final de la vida. El testament vital, en què es recullen les voluntats de final de la vida, és un tipus de document de voluntats anticipades.
document de voluntats anticipades document de voluntats anticipades

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  document de voluntats anticipades, n m
  • ca  DVA, n m sigla
  • es  documento de instrucciones previas, n m
  • es  documento de voluntades anticipadas, n m
  • es  instrucciones previas, n f
  • es  voluntades anticipadas, n f
  • es  DVA, n m sigla
  • fr  déclaration de volontés anticipées, n f
  • fr  directive anticipée, n f
  • en  advance directive, n
  • en  advance directive document, n
  • en  advanced healthcare directive, n
  • en  written advance directive, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Aspectes legals>

Definició
Document adreçat al conjunt de professionals de la salut en què una persona major d'edat i amb competència exposa anticipadament la seva voluntat pel que fa a l'atenció sanitària o a l'assistència sanitària i psiquiàtrica que voldrà rebre en cas que arribi a una situació en què no pugui expressar la seva voluntat personalment.

Nota

  • 1. El document de voluntats anticipades té validesa legal, sempre que les seves disposicions no contradiguin la legislació vigent o la bona pràctica i siguin opcions possibles en el sistema de salut.
  • 2. El document de voluntats anticipades pot formar part de la planificació de decisions anticipades.
document de voluntats anticipades document de voluntats anticipades

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  document de voluntats anticipades, n m
  • es  documento de voluntades anticipadas

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició
Declaració de voluntat unilateral emesa lliurement per una persona major d'edat i amb capacitat d'obrar plena, mitjançant la qual s'indica l'abast de les actuacions mèdiques o d'altres que siguin procedents, previstes per la llei, només en els casos en què concorrin circumstàncies que no li permetin expressar la seva voluntat.

Nota

  • Mitjançant la Llei 1/2006, del 3 de març, de voluntats anticipades, el Parlament de les Illes Balears va regular la matèria de les voluntats anticipades, i és una més de les comunitats autònomes que han tractat d'aquesta matèria, ja que totes ho han fet, llevat de Ceuta i Melilla. A més a més, hi ha la Llei general de l'Estat 41/2002, del 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica. En realitat, algunes lleis autonòmiques —la catalana, la gallega, la navarresa i l'aragonesa— es van anticipar a la Llei 41/2002, de l'Estat. La majoria d'aquestes lleis empren l'expressió voluntats anticipades, encara que algunes —Galícia, Castella i Lleó, Astúries, la Rioja, Madrid i Múrcia, a més de la Llei 41/2002, del 14 de novembre, de l'Estat— parlen de «instrucciones previas».
    Per a definir les voluntats anticipades s'ha transcrit l'article 1 de la Llei 1/2006, de les Illes Balears. De la definició legal destaca el fet que l'atorgament del document de voluntats anticipades queda exclusivament a l'abast dels majors d'edat, a diferència d'altres lleis autonòmiques —com la de Navarra i la d'Andalusia— que permeten atorgar-lo als menors emancipats. L'article 1 de la Llei 1/2006, quan exigeix la majoria d'edat i la capacitat d'obrar plena, exclou totalment l'accés als menors emancipats, ja que aquests no tenen capacitat d'obrar plena, pel fet que necessiten complementar la capacitat que tenen per a determinades actuacions jurídiques, com les que recull l'article 323 del Codi civil espanyol (CC).
    El document de voluntats anticipades pot ser atorgat per qualsevol persona que compleixi els requisits indicats, independentment de la nacionalitat i veïnatge civil que tingui. Si l'atorgant no té residència a les Illes Balears, ha d'indicar el model legal que ha de regir la seva declaració i el registre de voluntats anticipades al qual s'ha de remetre el document corresponent, que s'ha d'enviar també al Registre nacional.
    L'article 2 de la Llei indica el contingut possible d'aquest document, i estableix que les voluntats anticipades poden contenir:
    1. «La manifestació dels seus objectius vitals i els seus valors personals». La doctrina (Josep Antoni Carbonell i Crespí) ha assenyalat com a contingut possible, en aquest punt, la declaració que no es vol sofrir un dolor important, tant si és físic com psíquic; la possibilitat de mantenir una independència funcional suficient que permeti a la persona ser autònoma per a les activitats pròpies de la vida diària; la decisió de no prolongar la vida per si mateixa en situacions clíniques irreversibles; el fet de voler romandre en el domicili habitual els darrers dies de la seva vida i qualsevol altra cosa èticament i legalment admissible.
    2. «Les indicacions sobre com tenir cura de la seva salut donant instruccions sobre tractaments terapèutics que es volen rebre o evitar, inclosos els de caràcter experimental». Quin pot ser l'abast d'aquestes indicacions? Més endavant —en l'article 6— la mateixa Llei contesta la pregunta quan tracta del compliment de les instruccions.
    3. «Les instruccions perquè, en un cas de situació crítica i irreversible respecte de la vida, s'eviti el patiment amb mesures terapèutiques adequades, encara que aquestes duguin implícit l'escurçament del procés vital, i que no es perllongui la vida artificialment ni s'endarrereixi el procés natural de la mort mitjançant tractaments desproporcionats». En aquest punt, les declaracions que es facin sobre les qüestions indicades en aquest apartat tenen un abast absolut i són de compliment obligatori.
    4. «La decisió sobre el destí dels seus òrgans després de la defunció per a fins terapèutics i d'investigació. En aquest supòsit no es requereix autorització de cap classe per a l'extracció i la utilització dels òrgans donats». Si el document de voluntats anticipades conté una disposició sobre aquest punt, és obligatori fer-ne la inscripció en el Registre de Donació i Trasplantament, a més de la inscripció en el Registre de Voluntats Anticipades, segons el que disposa l'article 3.4 de la Llei.
    5. «La designació de la persona o persones que representin l'atorgant en els termes d'aquesta llei».
    L'article 5 de la Llei es refereix expressament a aquestes persones amb el nom de representants, i disposa que l'atorgant pot designar un o diversos representants, simultanis o successius, perquè siguin els interlocutors vàlids a l'hora de dur a terme la voluntat continguda en el document. Si la designació és de diversos representants, el mateix atorgant ha d'indicar si la seva actuació ha de ser mancomunada o solidària, si bé normalment és l'actuació mancomunada, ja que l'atorgant té interès que es posin d'acord tots els designats, atesa la transcendència de les qüestions proposades; tanmateix, també s'esdevé amb freqüència la designació successiva en el cas de premoriència d'alguns dels representants designats. Si no hi ha indicació sobre el caràcter mancomunat o solidari de la representació, s'ha de considerar que ha de ser mancomunada, no tan sols per la interpretació analògica dels articles 1723 i 1137 del CC, sinó també perquè la voluntat de l'atorgant, quan designa diverses persones i no expressa que n'hi ha prou amb la intervenció d'una sola d'elles, encaixa més bé amb el principi de mancomunitat.
    L'article 3.3 de la Llei imposa una sèrie d'exigències formals, ja que en la declaració de voluntats anticipades —si es fa ús del dret de designar representants— s'ha d'expressar el nom i llinatges, el número del document nacional d'identitat o d'un document d'identitat equivalent, a més de la signatura de la persona o persones designades, amb l'acceptació expressa de la representació. Pel que fa a l'exigència de l'acceptació del representant, altres legislacions autonòmiques no la demanen (Aragó, Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Madrid, Múrcia, Navarra, el País Basc i València), malgrat que comporta una seguretat que la persona designada no es deslligarà de la qüestió.
    Per a ser designat representant s'ha de ser major d'edat i tenir plena capacitat d'obrar, sense que la Llei assenyali cap incompatibilitat, com fan altres legislacions autonòmiques, respecte del notari autoritzant, de les persones que intervenen com a testimonis en la declaració i del personal del Registre d'Actes d'Última Voluntat. La Llei, en aquest punt, només assenyala que la representació atorgada a favor del cònjuge o de la parella estable o de fet queda sense efecte per la interposició d'una demanda de nul·litat, de separació matrimonial o de divorci, o pel cessament de la convivència, llevat que el declarant manifesti expressament que la representació continua vigent. El representant és la persona encarregada de vetllar perquè tingui compliment la voluntat de l'atorgant del document; a més a més, té la funció d'interpretar-la en cas de dubte, i les seves decisions són obligatòries per als facultatius, els hospitals i la família, sense perjudici de la possible objecció de consciència.
    6. «La decisió sobre la incineració, la inhumació o altre destí del cos després de la defunció». En aquest punt l'atorgant pot fer les indicacions que vulgui sobre els oficis funeraris, la inexistència d'aquests o qualsevol altra indicació sobre una possible cerimònia civil d'acomiadament.
    De la mateixa manera que l'article 2 indica el contingut possible de la declaració de voluntats anticipades, l'article 3 posa en relleu els requisits; així, exigeix la forma escrita i la constància del nom i llinatges de l'atorgant, el seu número de document nacional d'identitat o un document d'identitat equivalent, la signatura de l'atorgant i el lloc i la data de l'atorgament.
    Aquest document es pot atorgar davant de notari, davant la persona encarregada del Registre de Voluntats Anticipades o davant tres testimonis, que han de ser majors d'edat, han de tenir capacitat d'obrar plena i han de conèixer l'atorgant. La doctrina (Carbonell Crespí) ha posat en relleu l'encert de la Llei balear pel fet que no assenyala la incompatibilitat dels familiars de l'atorgant per a ser testimonis, ja que dins el cercle familiar és on l'atorgant pot trobar amb més facilitat les persones disposades a fer de testimonis, i, d'altra banda, el fet que aquest document no tingui cap declaració de contingut patrimonial exclou qualsevol conflicte d'interessos. Tanmateix —com posa en relleu l'autor abans indicat—, malgrat que ni la Llei ni el Decret 58/2007, del 27 d'abril, que la desenvolupa imposen cap tipus d'incompatibilitat per a ser testimonis, l'annex I d'aquest Decret, que inclou un model orientatiu de declaració de voluntats anticipades, conté la manifestació dels testimonis que «no mantenen cap tipus de vincle familiar o patrimonial amb la persona que signa aquest document». Es presenta aquí una contradicció clara que, lògicament, s'ha de decidir a favor de la Llei.
    És essencial la inscripció del document, per al coneixement corresponent quan escaigui, per la qual cosa l'article 3.4 imposa aquesta inscripció en el Registre de Voluntats Anticipades i, si escau, en el Registre de Donació i Trasplantament, inscripció que s'ha d'efectuar a petició de l'atorgant, del notari, si s'ha atorgat el document notarialment, o d'un dels testimonis, amb el consentiment de l'atorgant, el qual es dona per fet excepte en cas d'indicació contrària. L'article 8 de la Llei crea el Registre de Voluntats Anticipades, dependent de la Conselleria de Salut i Consum, que funciona d'acord amb els principis de confidencialitat i de connexió amb el Registre Nacional d'Instruccions Prèvies i amb els de Donació i Trasplantament. El precepte assenyala, així mateix, que els establiments sanitaris han de poder accedir al Registre de Voluntats Anticipades en qualsevol moment, i la Conselleria de Salut i Consum n'ha d'organitzar el funcionament de conformitat amb aquesta exigència de connexió permanent. El Decret 58/2007, del 27 d'abril, estableix la forma, els terminis i els requisits de la inscripció.
    L'article 4 de la Llei es refereix als destinataris del document, i assenyala com a tals els hospitals, les clíniques, els centres de salut, els dispensaris, els metges o altres persones o organismes als quals correspon complir la voluntat anticipada que es manifesta. El Decret indicat disposa —en l'article 10.2— que tots ells poden accedir al Registre de Voluntats Anticipades, amb la finalitat de conèixer si el pacient ha atorgat o no un document d'aquest tipus, i el seu contingut, però tan sols en el cas que concorrin circumstàncies que no permetin al pacient expressar la seva voluntat.
    En aquesta matèria, és essencial el compliment de les voluntats anticipades que van ser objecte de declaració. Per aquesta raó, l'article 6 indica que «la Conselleria de Salut i Consum ha de regular reglamentàriament el procediment adequat perquè es garanteixi el compliment de les instruccions donades per l'atorgant». Però és evident que això comporta que aquestes instruccions es mantinguin dins els límits legals. Per aquest motiu, el mateix precepte estableix que «es tindran per no posades les instruccions contràries a l'ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica o les que no es corresponguin exactament amb el supòsit de fet que la persona ha previst a l'hora d'emetre-les. En aquests casos, l'incompliment de les instruccions s'ha de justificar i s'ha d'anotar en la història clínica del pacient».
    La Llei no indica a qui corresponen aquestes justificacions i anotacions, encara que sembla que pertoquen al professional sanitari relacionat amb la instrucció que es tracta. Entre les instruccions contràries a l'ordenament jurídic s'han d'incloure totes les relacionades amb l'eutanàsia activa; així, l'exposició de motius estableix que «la norma no empara de cap manera l'eutanàsia activa i directa». Cal recordar que l'article 143.4 del Codi penal considera que comet delicte «el qui causi la mort d'altri o hi cooperi activament amb actes necessaris i directes, per la seva petició expressa, seriosa i inequívoca, en el cas que la víctima pateixi una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produeixi greus sofriments permanents i difícils de suportar», precepte comprès dins el tipus delictiu de la inducció o cooperació al suïcidi.
    Pel que fa a les instruccions contràries a la bona pràctica clínica, tant la Sala Primera com la Sala Segona del Tribunal Suprem han dictat nombroses sentències sobre la matèria assimilant la bona pràctica clínica a la lex artis ad hoc, com a criteri valoratiu per a calibrar la diligència exigible en tot acte o tractament mèdic, d'acord amb les circumstàncies i els riscos inherents a cada actuació, i que implica utilitzar sempre els procediments adequats i eficaços a la finalitat de cada cas, segons la praxi de la ciència mèdica, aplicant aquests procediments amb la cura i la precisió exigides i amb una explicació prèvia del procés curatiu que se seguirà.
    La doctrina (Carbonell Crespí) ha indicat que el fet que alguna de les instruccions donades no sigui legal no pot perjudicar les altres instruccions, que mantenen l'eficàcia.
    Si les instruccions estan dins els límits legals, se n'ha de garantir el compliment. Certament, el professional al qual correspongui el tractament mèdic a què fa referència la instrucció pot oposar l'objecció de consciència, possibilitat admesa per l'article 6 de la Llei, que assenyala a continuació que el facultatiu ho ha de comunicar a l'interessat o al seu representant i a la Conselleria [de Sanitat i Consum], i afegeix que aquesta «ha de garantir els professionals sanitaris i els recursos suficients per atendre la voluntat manifestada».
    Per un seguit de raons, les voluntats anticipades no poden ser inamovibles. En primer lloc perquè les tècniques mèdiques canvien contínuament i es van obtenint resultats que abans eren impensables. A més a més, com establien els textos romans, ambulatoria est humana voluntas, per la qual cosa és totalment lícit, en aquesta delicada matèria, canviar d'opinió. Per això, l'article 7 de la Llei disposa, amb el títol de Canvis que «les voluntats anticipades es poden modificar, substituir o deixar sense efecte en qualsevol moment, sempre que l'atorgant conservi la seva capacitat, en els termes de l'article 3». Amb criteri més tècnic, l'article 3 del Decret 58/2007, del 27 d'abril, reitera aquesta possibilitat; substitueix el títol de Canvis per Modificació, substitució i revocació, i imposa l'exigència que «en el cas de substitució s'ha d'expressar clarament la part modificada i els termes en què s'emet la voluntat».
document de voluntats anticipades document de voluntats anticipades

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  document de voluntats anticipades, n m
  • ca  testament vital, n m sin. compl.
  • es  documento de instrucciones previas
  • es  documento de voluntades anticipadas
  • es  testamento vital

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició
Document en el qual una persona expressa les instruccions que caldrà tenir en compte quan es trobi en una situació mèdica que no li permeti manifestar personalment la seva voluntat.

Nota

  • Ex.: El document de voluntats anticipades (dit també 'testament vital') és el document dirigit al metge o metgessa responsable, en què una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat. Aquest document s'ha de formalitzar, per mitjà de notari o notària o bé davant tres testimonis.
  • Ex.: No s'ha de confondre el testament vital amb el testament fet davant de notari, com ara el testament obert.
registre de voluntats digitals registre de voluntats digitals

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

  • ca  registre de voluntats digitals, n m
  • oc  registre de volontats digitaus, n m
  • es  registro de voluntades digitales, n m
  • gl  rexistro de vontades dixitais, n m
  • pt  registro de herança digital, n m
  • ro  registru de moștenire digitală, n n
  • en  digital will registry, n

<Xarxes socials > Conceptes generals > Conceptes generals > Dret>

Definició
Registre de caràcter administratiu que permet deixar constància de les voluntats digitals de les persones.
registre de voluntats digitals registre de voluntats digitals

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

  • ca  registre de voluntats digitals, n m
  • oc  registre de volontats digitaus, n m
  • es  registro de voluntades digitales, n m
  • gl  rexistro de vontades dixitais, n m
  • pt  registro de herança digital, n m
  • ro  registru de moștenire digitală, n n
  • en  digital will registry, n

<Xarxes socials > Conceptes generals > Conceptes generals > Dret>

Definició
Registre de caràcter administratiu que permet deixar constància de les voluntats digitals de les persones.
registre de voluntats digitals registre de voluntats digitals

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  registre de voluntats digitals, n m
  • oc  registre de volontats digitaus, n m
  • es  registro de voluntades digitales, n m
  • en  digital will registry, n

<Dret civil>

Definició
Registre de caràcter administratiu que permet deixar constància de les voluntats digitals de les persones.