Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vulgar" dins totes les àrees temàtiques

acne acne

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acne, n f
  • ca  acne juvenil, n f
  • ca  acne vulgar, n f sin. compl.
  • es  acné, n m/f
  • es  acné común, n m/f
  • es  acne juvenil, n m
  • es  acné vulgar, n m/f
  • fr  acné, n f
  • fr  acné vulgaire, n m
  • en  acne, n
  • en  acne vulgaris, n

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Definició
Malaltia inflamatòria dels fol·licles pilosebacis caracteritzada per la formació de barbs, pàpules, pústules, quists, nodes inflamatoris, abscessos i cicatrius.

Nota

  • L'acne es localitza en diverses parts de la superfície cutània, especialment a la cara, el coll, la part superior del tronc i els muscles. S'observa sovint durant l'adolescència, però també es pot veure en altres edats.

    La lesió fonamental de l'acne és el barb, produït per la hiperqueratosi dels fol·licles pilosebacis, que produeix la retenció de ceratina i de seu. La inflamació secundària dels barbs produeix la resta de lesions, que poden deixar cicatrius.

    La intensitat de l'afecció determina si es tracta d'una acne de primer grau (comedònica), d'una de segon grau o (papulopustulosa) o d'una de tercer grau (conglobata), en funció de la gravetat, el tipus i l'extensió de les lesions.
acne vulgar acne vulgar

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  acne vulgar
  • en  acne vulgaris

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la pell i el teixit subcutani>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  altimira, n f
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  altamira vera, n f alt. sin.
  • ca  altimires, n f pl alt. sin.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  artemisa vulgar, n f alt. sin.
  • ca  artemísia, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell blanc, n m alt. sin.
  • ca  donzell bord, n m alt. sin.
  • ca  donzell fals, n m alt. sin.
  • ca  donzell mascle, n m alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  donzell vulgar, n m alt. sin.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de la bonadona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba menuda, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  altamisa, n f var. ling.
  • ca  altimera, n f var. ling.
  • ca  altimiri, n f var. ling.
  • ca  altimiris, n f pl var. ling.
  • ca  altimisa, n f var. ling.
  • ca  alzamires, n f pl var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  artemeia, n f var. ling.
  • ca  artemenya, n f var. ling.
  • ca  artemèsia, n f var. ling.
  • ca  artemexa, n f var. ling.
  • ca  artemia, n f var. ling.
  • nc  Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

altimira altimira

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  altimira, n f
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  altamira vera, n f alt. sin.
  • ca  altimires, n f pl alt. sin.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  artemisa vulgar, n f alt. sin.
  • ca  artemísia, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell blanc, n m alt. sin.
  • ca  donzell bord, n m alt. sin.
  • ca  donzell fals, n m alt. sin.
  • ca  donzell mascle, n m alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  donzell vulgar, n m alt. sin.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de la bonadona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les regles, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba menuda, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  pulmonera, n f alt. sin.
  • ca  rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  altamisa, n f var. ling.
  • ca  altimera, n f var. ling.
  • ca  altimiri, n f var. ling.
  • ca  altimiris, n f pl var. ling.
  • ca  altimisa, n f var. ling.
  • ca  alzamires, n f pl var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  artemeia, n f var. ling.
  • ca  artemenya, n f var. ling.
  • ca  artemèsia, n f var. ling.
  • ca  artemexa, n f var. ling.
  • ca  artemia, n f var. ling.
  • nc  Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  desinflamatòria, n f alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cria, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba dels prats, n f alt. sin.
  • ca  herba desinfeccionera, n f alt. sin.
  • ca  herba inflamacionera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llet de la Verge, n f alt. sin.
  • ca  lletera amarga, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa morada, n f alt. sin.
  • ca  polígala, n f alt. sin.
  • ca  polígala comuna, n f alt. sin.
  • ca  polígala vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lletrerea morà, n f var. ling.
  • nc  Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

angelets angelets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  desinflamatòria, n f alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cria, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba dels prats, n f alt. sin.
  • ca  herba desinfeccionera, n f alt. sin.
  • ca  herba inflamacionera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llet de la Verge, n f alt. sin.
  • ca  lletera amarga, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa morada, n f alt. sin.
  • ca  polígala, n f alt. sin.
  • ca  polígala comuna, n f alt. sin.
  • ca  polígala vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lletrerea morà, n f var. ling.
  • nc  Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

arpella comuna arpella comuna

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella comuna, n f
  • ca  arpella vulgar, n f sin. compl.
  • es  aguilucho lagunero occidental
  • fr  busard des roseaux
  • en  Western marsh-harrier
  • de  Rohrweihe
  • nc  Circus aeruginosus

<00 Fitxa il·lustrada>, <26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arpella comuna arpella comuna

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella comuna, n f
  • ca  arpella vulgar, n f sin. compl.
  • es  aguilucho lagunero occidental
  • fr  busard des roseaux
  • en  Western marsh-harrier
  • de  Rohrweihe
  • nc  Circus aeruginosus

<00 Fitxa il·lustrada>, <26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

artemísia vulgar artemísia vulgar

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artemísia vulgar, n f
  • ca  artemísia vulgaris, n f
  • ca  altamira, n f sin. compl.
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  donzell fals, n m sin. compl.
  • ca  donzell salvatge, n m sin. compl.
  • ca  donzell vulgar, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica, que es fa en marges i bardisses de les valls pirinenques. Les fulles i les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, contra les digestions difícils i per regular la menstruació.
berruga vulgar berruga vulgar

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  berruga vulgar, n f
  • es  verruga vulgar, n f
  • fr  verrue vulgaire, n f
  • en  vulgar wart, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
És la més freqüent i es presenta com una pàpula, ben limitada, de superficie dura i rasposa.

Nota

  • Tot i que és més freqüent a les mans, la berruga vulgar es pot presentar a qualsevol lloc del cos i a totes les edats.