Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vulgar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI civada, avena o ordi? 0 CRITERI civada, avena o ordi?

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI civada, avena o ordi?
  • es  (civada) avena, n f
  • es  (ordi) cebada, n f
  • fr  (civada) avoine, n f
  • fr  (ordi) orge, n f
  • it  (civada) avena, n f
  • it  (ordi) orzo, n m
  • en  (civada) oat, n
  • en  (ordi) barley, n
  • nc  (civada) Avena sativa
  • nc  (ordi) Hordeum vulgare

<Botànica>

Definició
Tant civada i avena (tots dos, noms femenins), com ordi (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i prioritats d'ús diferents:

- La civada, o el sinònim complementari avena (formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és una planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula amb moltes espiguetes d'arestes que pengen; es cultiva per a l'alimentació humana (flocs de cereal, farina alternativa al blat, etc.) i l'alimentació animal, i també com a component de xampús i gels de bany. El nom científic és Avena sativa.
. Els motius de la tria de civada com a forma principal respecte a avena i a molts altres sinònims i variants (cugula, blada, civa, civà, vena, cagula, etc.) són els següents:
(1) Civada és la forma principal en la part més gran del domini lingüístic, ja que és pròpia de gairebé tot Catalunya i de les Illes Balears; avena és pròpia del sud de Catalunya i del País Valencià, motiu pel qual se la considera sinònim complementari; les altres formes i variants són d'àmbit molt més restringit.
(2) El diccionari normatiu i el Diccionari català-valencià-balear adopten també civada com a forma principal respecte a avena.
. La utilització d'una forma o altra, doncs, no depèn del producte sinó de l'àmbit:
(1) Per al conjunt del domini, per al conjunt de Catalunya i per a les Illes Balears es prefereix civada.
Ex.: cultiu de la civada, farina de civada, pa de civada, xampú de civada, al·lèrgia a la civada
(2) Per al sud de Catalunya i el País Valencià es prefereix avena.
Ex.: cultiu de l'avena, farina d'avena, pa d'avena, xampú d'avena, al·lèrgia a l'avena
. L'equivalent castellà és avena; el francès, avoine; l'italià, avena, i l'anglès, oat.

- L'ordi és una planta de la mateixa família de les gramínies, amb la beina de les fulles prolongada en dos llargs apèndixs en forma de falç que s'encreuen entre ells, una espiga densa i quatre o sis fileres d'espiguetes, generalment amb arestes llargues; es cultiva per a l'alimentació humana (preparació de malt i cervesa) i l'alimentació animal (farratge). El nom científic és Hordeum vulgare.
. L'equivalent castellà és cebada; el francès, orge; l'italià, orzo, i l'anglès, barley.

La confusió entre la civada i l'ordi es deu a l'etimologia, que ha fet que el català i el castellà agafessin la mateixa paraula llatina per a cereals diferents:
- Català: civada (en castellà avena, nom científic Avena sativa)
- Castellà: cebada (en català ordi, nom científic Hordeum vulgare)

Tant civada com cebada procedeixen de la paraula llatina cibata (participi passat del verb cibare, 'donar pinso al bestiar'). Segons Coromines, es va agafar cibata per designar el cereal més freqüent en cada territori: la civada en territori català (CIBATA > civada) i l'ordi en territori castellà (CIBATA > cebada).

Nota

àntrax vulvar àntrax vulvar

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  àntrax vulvar
  • en  carbuncle of vulva

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

èczema vulvar èczema vulvar

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema vulvar, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Dermatitis de la vulva, afecció molt pruent, que reconeix una pluralitat etiològica: dermatitis irritativa pel fluix vaginal o per higiene excessiva, dermatitis al·lèrgica de contacte i dermatitis atòpica.
úlcera vulvar aguda úlcera vulvar aguda

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úlcera vulvar aguda, n f
  • ca  malaltia de Lipschütz, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Lipschütz, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Malaltia de causa desconeguda dels genitals externs de la dona, que es presenta predominantment en verges, adolescents i dones joves, caracteritzada per l'aparició sobtada d'úlceres dels llavis menors, crostoses, perforatives i de creixement ràpid, que es guareixen en 1 o 2 setmanes deixant cicatrius, acompanyades de febre alta i adenopaties regionals (forma gangrenosa). Hom n'ha descrit també una forma miliar amb úlceres petites i nombroses, localitzades preferentment en els llavis majors, i una forma cònica amb ulceracions petites i grans localitzades especialment a l'introit vaginal i a la superfície interna dels llavis majors, acompanyada de febre moderada i que duren 4 o 6 setmanes o més. Les úlceres són doloroses sobretot en les formes gangrenosa i miliar. La forma crònica ha estat interpretada com una manifestació de la malaltia de Behçet. També s'ha observat en la febre tifoide o paratifoide, en la brucel·losi i en l'eritema multiforme, però és més freqüent la seva aparició aïllada. En alguns casos hom ha pogut cultivar Ureaplasma urealyticum.
abscés vulvar abscés vulvar

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés vulvar
  • en  abscess of vulva

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

al·lèrgia a l'olivereta (Ligustrum vulgare) al·lèrgia a l'olivereta (Ligustrum vulgare)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'olivereta (Ligustrum vulgare), n f
  • ca  al·lèrgia a l'albena (Ligustrum vulgare), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'herba dels fics (Ligustrum vulgare), n f sin. compl.
  • es  alergia a aligustre (Ligustrum vulgare), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 92121000135106
al·lèrgia a l'ordi al·lèrgia a l'ordi

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'ordi, n f
  • ca  al·lèrgia al gra de l'ordi (Hordeum vulgare), n f sin. compl.
  • es  alergia a cebada (Hordeum vulgare), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 92721000135105
al·lèrgia a la llavor de fonoll al·lèrgia a la llavor de fonoll

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la llavor de fonoll, n f
  • ca  al·lèrgia a la llavor de fenoll, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la llavor del fenoll (Foeniculum vulgare), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la llavor del fonoll (Foeniculum vulgare), n f sin. compl.
  • es  alergia a semilla de hinojo (Foeniculum vulgare), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 95871000135105
al·lèrgia al fonoll (Foeniculum vulgare) al·lèrgia al fonoll (Foeniculum vulgare)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al fonoll (Foeniculum vulgare), n f
  • ca  al·lèrgia al fenoll (Foeniculum vulgare), n f sin. compl.
  • es  alergia a hinojo fresco (Foeniculum vulgare), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 95021000135104
al·lèrgia al pol·len de l'ordi (Hordeum vulgare) al·lèrgia al pol·len de l'ordi (Hordeum vulgare)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al pol·len de l'ordi (Hordeum vulgare), n f
  • es  alergia a polen de cebada (Hordeum vulgare), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 96321000135105