Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vulgar" dins totes les àrees temàtiques

fracció ordinària fracció ordinària

<Matemàtiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fracció ordinària, n f
  • es  fracción ordinaria
  • fr  fraction ordinaire
  • en  vulgar fraction

<Matemàtiques>

Definició
Fracció en què el numerador i el denominador són nombres enters.
gamba roja comuna gamba roja comuna

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gamba roja comuna, n f
  • ca  gamba roja vulgar, n f sin. compl.
  • es  archibebe común
  • fr  chevalier gambette
  • en  common redshank
  • de  Rotschenkel
  • nc  Tringa totanus

<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>

gamba roja comuna gamba roja comuna

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gamba roja comuna, n f
  • ca  gamba roja vulgar, n f sin. compl.
  • es  archibebe común
  • fr  chevalier gambette
  • en  common redshank
  • de  Rotschenkel
  • nc  Tringa totanus

<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>

gavina riallera gavina riallera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gavina riallera, n f
  • ca  gavina vulgar, n f sin. compl.
  • es  gaviota reidora
  • fr  mouette rieuse
  • en  black-headed gull
  • de  Lachmöwe
  • nc  Larus ridibundus

<00 Fitxa il·lustrada>, <23.17 Ocells > Caradriformes > Làrids>

gavina riallera gavina riallera

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gavina riallera, n f
  • ca  gavina vulgar, n f sin. compl.
  • es  gaviota reidora
  • fr  mouette rieuse
  • en  black-headed gull
  • de  Lachmöwe
  • nc  Larus ridibundus

<00 Fitxa il·lustrada>, <23.17 Ocells > Caradriformes > Làrids>

ictiosi lligada al cromosoma X ictiosi lligada al cromosoma X

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ictiosi lligada al cromosoma X, n f
  • ca  ictiosi recessiva lligada al cromosma X, n f sin. compl.
  • ca  ictiosi vulgar lligada al sexe, n f sin. compl.
  • ca  ictiosi vulgar recessiva, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Forma d'ictiosi que es transmet únicament als fills mascles de dones heterozigòtiques, de forma recessiva lligada al cromosma X. Les portadores heterozigòtiques poden tenir manifestacions cutànies lleugeres i fins i tot opacitats corneals. S'assembla clínicament a la ictiosi vulgar, amb afectació intensa del tronc, especialment de l'abdomen i de les superfícies d'extensió de les extremitats. A diferència de la ictiosi vulgar, s'afecten també les superfícies de flexió dels membres (sofrages del colze i de la cama, aixelles), amb indemnitat dels palmells de les mans i les plantes dels peus. Les escates són típicament de color marró brut, semblants a la pell del llangardaix. Les lesions no milloren amb l'edat. S'associa amb opacitats corneals, però no afecten la visió.
ictiosi vulgar ictiosi vulgar

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ictiosi vulgar, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Ictiosi hereditària autosòmica dominant, d'intensitat variable, caracteritzada per una queratinització anormal generalitzada, que es manifesta en forma d'escates seques adherents, especialment pronunciades en les superfícies d'extensió de les extremitats, amb indemnitat de les superfícies de flexió, sequedat de la pell, accentuació de les ratlles de les mans i dels peus, i sovint queratosi fol·licular i manifestacions atòpiques. Les lesions tenen tendència a millorar o a desaparèixer en l'adultesa. S'associa freqüentment amb hiperaminoacidúria i, ocasionalment, amb alteracions mentals, anomalies dels ulls, les orelles, les dents i els ossos.
iguana verda iguana verda

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  iguana verda, n f
  • ca  iguana vulgar, n f sin. compl.
  • es  iguana común
  • en  green iguana
  • nc  Iguana iguana

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

impetigen contagiós impetigen contagiós

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  impetigen contagiós, n m
  • ca  impetigen tropical, n m sin. compl.
  • ca  impetigen vulgar, n m sin. compl.
  • ca  piosi de Corlett, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Infecció cutània superficial, causada per estafilococs o estreptococs, que afecta principalment els infants i, menys sovint, els adults. Hom pot distingir-ne dues varietats: impetigen ampul·lar i impetigen contagiós microvesiculós.
lisimàquia lútia lisimàquia lútia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lisimàquia lútia, n f
  • ca  lisimàquia vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lisimaquia lutea, n f var. ling.
  • nc  Lysimachia vulgaris L.
  • nc  Lysimachia lutea Jiraseck ex Mert. et W.D.J. Koch var. ling.

<Botànica > primulàcies>