Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vulgar" dins totes les àrees temàtiques

lisimàquia lútia lisimàquia lútia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lisimàquia lútia, n f
  • ca  lisimàquia vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lisimaquia lutea, n f var. ling.
  • nc  Lysimachia vulgaris L.
  • nc  Lysimachia lutea Jiraseck ex Mert. et W.D.J. Koch var. ling.

<Botànica > primulàcies>

llengua de bou llengua de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bou, n f
  • ca  cul de porc, n m sin. compl.
  • ca  viperina, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bolenga borda, n f alt. sin.
  • ca  bolenga morada, n f alt. sin.
  • ca  borraina, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  borratja borda, n f alt. sin.
  • ca  bovina, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  cardaula, n f alt. sin.
  • ca  cardet pelut, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba bovina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  herba viperina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  viperina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  bigalosa, n f var. ling.
  • ca  bigolosa, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  burranga, n f var. ling.
  • ca  herba de la víbora, n f var. ling.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.
llengua de bou llengua de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bou, n f
  • ca  cul de porc, n m sin. compl.
  • ca  viperina, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bolenga borda, n f alt. sin.
  • ca  bolenga morada, n f alt. sin.
  • ca  borraina, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  borratja borda, n f alt. sin.
  • ca  bovina, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  cardaula, n f alt. sin.
  • ca  cardet pelut, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba bovina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  herba viperina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  viperina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  bigalosa, n f var. ling.
  • ca  bigolosa, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  burranga, n f var. ling.
  • ca  herba de la víbora, n f var. ling.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.
llengua vulgar llengua vulgar

<Filologia. Llengua. Literatura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llengua vulgar, n f

<Filologia. Llengua. Literatura>

Definició
Llengua usada popularment, amb un nivell de formalitat baix.
lliri d'espases lliri d'espases

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri d'espases, n m
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadella vulgar, n f alt. sin.
  • ca  espadelleres, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

lliri d'espases lliri d'espases

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri d'espases, n m
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadella vulgar, n f alt. sin.
  • ca  espadelleres, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lloba, n f
  • ca  llobacarda, n f sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card calcida, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de cucs, n m alt. sin.
  • ca  card somerer, n m alt. sin.
  • ca  llobacarda vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lloba-carda, n f var. ling.
  • ca  lloba-carda vulgar, n f var. ling.
  • nc  Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  • nc  Cirsium lanceolatum (L.) Scop. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lloba, n f
  • ca  llobacarda, n f sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card calcida, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de cucs, n m alt. sin.
  • ca  card somerer, n m alt. sin.
  • ca  llobacarda vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lloba-carda, n f var. ling.
  • ca  lloba-carda vulgar, n f var. ling.
  • nc  Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  • nc  Cirsium lanceolatum (L.) Scop. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

lupus vulgar lupus vulgar

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  lupus vulgar
  • en  lupus vulgaris

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

lupus vulgar lupus vulgar

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lupus vulgar, n m
  • ca  fàcies d'home llop, n f sin. compl.
  • ca  tuberculosi cutània lúpica, n f sin. compl.
  • ca  tuberculosi lúpica, n f sin. compl.
  • ca  tuberculosi luposa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>

Definició
Modalitat de tuberculosi cutània caracteritzada per la presència de plaques nodulars vermelloses o brunenques, el color de les quals canvia per un to groguenc fosc (color de gelea de poma), en ésser comprimida per un diascopi. Les lesions predominen en les parts exposades, especialment la cara (nas, lòbuls de les orelles, galtes), però poden afectar també les parts distals de les extremitats, les natges, les mamelles, etc. Es tracta d'una malaltia crònica no contagiosa, que progressa durant anys, amb tendència destructiva, per bé que les lesions acaben per involucionar i deixen cicatrius atròfiques i deformitats considerables, que justifiquen, a vegades, la denominació de lupus vulgar mutilant i fàcies d'home llop. Una complicació temible és el desenvolupament d'un carcinoma escatós sobre les cicatrius fibròtiques lúpiques. Hom ha descrit algunes varietats diferenciades: lupus vulgar pla, exfoliatiu, verrucós, ulcerós, vegetant (papil·lomatós) i de les mucoses (fosses nasals, mucosa oral).