Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xafardera" dins totes les àrees temàtiques

albarder | albardera albarder | albardera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albarder | albardera, n m, f
  • es  albardero | albardera, n m, f
  • es  albardonero | albardonera, n m, f
  • fr  sellier, n m
  • en  saddler, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alfarder, n m
  • es  alfardero

<Història>

Definició
Persona encarregada de cobrar el dret de l'alfarda.
arracadetes de la Mare de Déu arracadetes de la Mare de Déu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  balladores, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís mitjà, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  bellugues, n f pl alt. sin.
  • ca  belluguet mitjà, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  gram menut, n m alt. sin.
  • ca  herba bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'aire, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pastura caparrera, n f alt. sin.
  • ca  puça de capellà, n f alt. sin.
  • ca  puces de capellà, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  bailarins, n m pl var. ling.
  • nc  Briza media L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

arracadetes de la Mare de Déu arracadetes de la Mare de Déu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  balladores, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís mitjà, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  bellugues, n f pl alt. sin.
  • ca  belluguet mitjà, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  gram menut, n m alt. sin.
  • ca  herba bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'aire, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pastura caparrera, n f alt. sin.
  • ca  puça de capellà, n f alt. sin.
  • ca  puces de capellà, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  bailarins, n m pl var. ling.
  • nc  Briza media L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

atzavara atzavara

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

bugader | bugadera bugader | bugadera

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  bugader | bugadera, n m, f
  • es  lavandero | lavandera, n m, f
  • fr  blanchisseur | blanchisseuse, n m, f
  • fr  buandier | buandière, n m, f
  • fr  laveur | laveuse, n m, f
  • en  launderer [m] | laundress [f], n
  • en  laundry worker, n
  • en  laundryman [m] | laundrywoman [f], n
  • en  washerman [m] | washerwoman [f], n
  • en  washman [m] | washwoman [f], n
  • de  Wäscher | Wäscherin, n m, f
  • de  Wäschereiangestellter | Wäschereiangestellte, n m, f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Persona d'un establiment d'allotjament que s'ocupa de rentar la roba.
cadernera cadernera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cadernera, n f
  • ca  cagarnera, n f sin. compl.
  • es  jilguero, n m
  • fr  chardonneret élégant, n m
  • en  goldfinch, n
  • nc  Carduelis carduelis

<Enginyeria forestal>

cafetera de cafè irlandès cafetera de cafè irlandès

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cafetera de cafè irlandès, n f
  • es  cafertera de café irlandés

<Utillatge de cuina>

Definició
Cafetera per a preparar cafè irlandès.
cantagallets cantagallets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cantagallets, n m pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  galletera, n f alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc etrusc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  reina i mare, n f alt. sin.
  • ca  salvamà, n f alt. sin.
  • ca  salvamare, n f alt. sin.
  • ca  santjoaner, n m alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel etrusc, n m alt. sin.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  salvemare, n f var. ling.
  • ca  xuclameldu, n m var. ling.
  • nc  Lonicera etrusca Santi

<Botànica > caprifoliàcies>