Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xafarot" dins totes les àrees temàtiques

bafarol bafarol

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bafarol, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Vent tot just perceptible.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  clavellets, n m pl alt. sin.
  • ca  escabiosa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba del gafarrot, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L. subsp. aspera

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracera bracera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  clavellets, n m pl alt. sin.
  • ca  escabiosa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba del gafarrot, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L. subsp. aspera

<Botànica > compostes / asteràcies>

gavarrot gavarrot

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  gavarrot, n m
  • ca  gafarrot, n m sin. compl.
  • es  tacha
  • fr  caboche
  • en  clout nail

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Claus i puntes>

Definició
Tatxa de cap pla i ample que s'utilitza principalment per a entapissar.

Nota

  • Actualment s'utilitzen les grapes en lloc dels gavarrots.
gavarrot gavarrot

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  gavarrot, n m
  • ca  gafarrot, n m sin. compl.
  • es  tacha, n f
  • es  tachuela, n f
  • fr  punaise, n f
  • eu  tatxet, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

llapassa borda llapassa borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapassa borda, n f
  • ca  escorpins, n m pl sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  bardana borda, n f alt. sin.
  • ca  bardana menor, n f alt. sin.
  • ca  gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  llaparassa borda, n f alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  llipassa borda, n f var. ling.
  • nc  Xanthium echinatum Murray subsp. italicum (Moretti) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Xanthium italicum Moretti sin. compl.
  • nc  Xanthium strumarium L. subsp. italicum (Moretti) D. Löve sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions bardana borda, bardana menor, escorpins, gaferot, gafets de fulla ampla, gossets, gossos, llaparassa borda, llapassa borda, llufes i repalassa borda per a Xanthium italicum i espècies afins.
llapassa borda llapassa borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapassa borda, n f
  • ca  escorpins, n m pl sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  bardana borda, n f alt. sin.
  • ca  bardana menor, n f alt. sin.
  • ca  gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  llaparassa borda, n f alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  llipassa borda, n f var. ling.
  • nc  Xanthium echinatum Murray subsp. italicum (Moretti) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Xanthium italicum Moretti sin. compl.
  • nc  Xanthium strumarium L. subsp. italicum (Moretti) D. Löve sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions bardana borda, bardana menor, escorpins, gaferot, gafets de fulla ampla, gossets, gossos, llaparassa borda, llapassa borda, llufes i repalassa borda per a Xanthium italicum i espècies afins.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospiells, n m pl alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  cuspiells, n m pl var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  llapasa borda, n f var. ling.
  • ca  llapasser, n m var. ling.
  • ca  llapiso, n m var. ling.
  • ca  llepasa, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  lleperada, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repalasa, n f var. ling.
  • ca  repelassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium lappa L.
  • nc  Lappa major Gaertn. var. ling.
  • nc  Lappa officinalis All. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

repalassa repalassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospiells, n m pl alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  cuspiells, n m pl var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  llapasa borda, n f var. ling.
  • ca  llapasser, n m var. ling.
  • ca  llapiso, n m var. ling.
  • ca  llepasa, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  lleperada, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repalasa, n f var. ling.
  • ca  repelassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium lappa L.
  • nc  Lappa major Gaertn. var. ling.
  • nc  Lappa officinalis All. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).