Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xaica" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?

<Indumentària. Confecció>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?
es (amira) al-amira, n f
es (burca) burka, n m
es (hijab) hidjab, n m
es (hijab) hijab, n m
es (khimar) khimar, n m
es (nicab) niqab, n m
es (xador) chador, n m
es (xaila) shayla, n f
fr (amira) al-amira, n f
fr (hijab) hidjab, n m
fr (hijab) hidjäb, n m
fr (khimar) khimar, n m
fr (nicab) niqab, n m
fr (xador) tchador, n m
fr (xaila) shayla, n f
en (amira) al-amira, n m
en (burca) bourkha, n
en (burca) burka, n
en (burca) burkha, n
en (hijab) hijab, n
en (khimar) khimar, n
en (nicab) niqab, n
en (xador) chadar, n
en (xador) chaddar, n
en (xador) chador, n
en (xador) chuddar, n
en (xador) chudder, n
en (xaila) shayla, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició

Tant burca (nom masculí), com hijab (nom masculí), com nicab (nom masculí), com xador (nom masculí), com xaila (nom femení), com amira (nom femení) i com khimar (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a peces diverses de la indumentària musulmana femenina; en canvi, no es considera adequada la forma *niqab.

- Un burca (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos, que té una reixeta o una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi.
. L'equivalent castellà és burka, i els equivalents anglesos, bourkha, burka i burkha.

- Un hijab (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. Els equivalents castellans són hidjab i hijab; els francesos, hidjab i hidjäb, i l'anglès, hijab.

- Un nicab (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.
· Els motius de la tria d'aquesta forma enfront de *niqab és l'analogia amb el tractament donat a altres arabismes, en què la q s'ha adaptat en c. (Per exemple, baclaua i burca.)
. L'equivalent castellà és niqab; el francès, niqab, i l'anglès, també niqab.

- Un xador (forma també recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
. L'equivalent castellà és chador; el francès, tchador, i els anglesos, chadar, chaddar, chador, chuddar i chudder.

- Una xaila és un mocador rectangular amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i les espatlles.
. L'equivalent castellà és shayla; el francès, shayla, i l'anglès, també shayla.

- Una amira és un mocador de dues peces amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. L'equivalent castellà és al-amira; el francès, al-amira, i l'anglès, també al-amira.

- Un khimar és un mocador llarg semblant a una capa amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells, el coll, el pit i les espatlles.
. L'equivalent castellà és khimar; el francès, khimar, i l'anglès, també khimar.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de burca, xador, xaila, amira i khimar al Cercaterm i de hijab i nicab al Cercaterm i la Neoloteca.

ètica cívica

<Ciències de la salut > Bioètica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

ca ètica cívica, n f
ca ètica civil, n f
ca ètica de mínims, n f sin. compl.
ca ètica laica, n f sin. compl.
es ética civil, n f
es ética de mínimos, n f
en ethics of minima, n

<Bioètica > Conceptes generals>

Definició

Conjunt de principis consensuats per una societat que fonamenten les normes de convivència.

Nota

El pluralisme ideològic i la diversitat cultural dels membres de les societats contemporànies requereixen tant el respecte a la llibertat dels ciutadans com l'acceptació per part d'aquests de normes i principis comuns que facin possible la convivència pacífica.

ciques

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ciques, n f
ca palma de sagú, n f alt. sin.
ca sagú del Japó, n m alt. sin.
ca cica, n f var. ling.
ca cicas, n f var. ling.
ca xica, n f var. ling.
nc Cycas revoluta Thunb.

<Botànica > cicadàcies>

ciques

<Botànica>

ca ciques, n f
ca palma de sagú, n f alt. sin.
ca sagú del Japó, n m alt. sin.
ca cica, n f var. ling.
ca cicas, n f var. ling.
ca xica, n f var. ling.
nc Cycas revoluta Thunb.

<Botànica > cicadàcies>

educació laica

<Ciències socials > Educació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca educació laica, n f
es educación laica
fr enseignement laïc
en secular education

<Educació > Pedagogia general > Filosofia de l'educació>

Definició

Educació que és independent de tota confessió religiosa.

escola laica

<Ciències socials > Educació>

ca escola laica, n f
ca escola aconfessional, n f sin. compl.
ca escola no confessional, n f sin. compl.
es escuela laica
es escuela no confesional
fr école laïque
fr école neutre
fr école non-confessionnelle
en neutral school
en non-denominational school
en secular school

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició

Institució educativa que es declara independent de qualsevol organització o confessió religiosa i que educa segons aquest tret d'identitat.

ianomami

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ianomami
ca guaharibo sin. compl.
ca xirianà sin. compl.
ca yanoama sin. compl.
ca yanoama-waicà sin. compl.
ca yanomami sin. compl.
ar يانومامية
cy Yanomami
cy Guaharibo sin. compl.
cy Xirianá sin. compl.
cy Yanoama sin. compl.
cy Yanoama-waicá sin. compl.
de Yanomami
de Guaharibo sin. compl.
de Xiriana sin. compl.
de Yanomam sin. compl.
en Yanomámi
en Guaharibo sin. compl.
en Xirianá sin. compl.
en Yanamam-Waika sin. compl.
en Yanomam sin. compl.
es yanomami
es guaharibo sin. compl.
es xirianá sin. compl.
es yanoama sin. compl.
es yanoama-waicá sin. compl.
eu yanomamiera
eu guaharibo sin. compl.
eu xirianà sin. compl.
eu yanoama sin. compl.
eu yanoama-waicà sin. compl.
fr yanomami
fr guaharibo sin. compl.
fr xirianá sin. compl.
fr yanoama sin. compl.
fr yanoama-waicá sin. compl.
gl yanomami
gl guaharibo sin. compl.
gl xirianá sin. compl.
gl yanoama sin. compl.
gl yanoama-waicá sin. compl.
gn janomami
gn guaharivo sin. compl.
gn janoama sin. compl.
gn xiriana sin. compl.
gn yanoama-waika sin. compl.
it yanomami
it guaharibo sin. compl.
it xiriana sin. compl.
it yanoama sin. compl.
it yanoama-waicà sin. compl.
ja ヤノマム語
ja シリアナ語 sin. compl.
ja ヤノアマ語 sin. compl.
ja ワアリボ語 sin. compl.
ja ヤノアマ・ワイカ語 sin. compl.
nl Yanomami
nl Guaharibo sin. compl.
nl Xirianá sin. compl.
nl Yanoama sin. compl.
nl Yanoama-Waicá sin. compl.
pt yanomami
pt guaharibo sin. compl.
pt xirianá sin. compl.
pt yanoama sin. compl.
pt yanoama-waicá sin. compl.
ru Яномами
ru Яномам sin. compl.
ru Шириана sin. compl.
ru Янамами sin. compl.
ru Яномама sin. compl.
ru Гуахарибо sin. compl.
ru Яномам-вайка sin. compl.
sw Yanomami
sw Guaharibo sin. compl.
sw Xirianá sin. compl.
sw Yanoama sin. compl.
sw Yanoama-waicá sin. compl.
tmh Tayanumamt
zh 亚诺马米
zh 亚诺阿马 sin. compl.
zh 瓜阿里伯 sin. compl.
zh 西里亚纳 sin. compl.
zh 亚诺阿马-瓦依卡 sin. compl.

<Yanomama>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició

El ianomami és un dels grups més grans d'amerindis de la selva tropical no aculturats.

La llengua ianomami constitueix un contínuum de dialectes que es pot considerar que componen una única llengua, tot i que hi ha autors que tracten aquests dialectes com a llengües independents o que en fan una classificació diferent. Els quatre dialectes principals són:

* yanomami (o yanoami, yanomae), amb uns 15.000 parlants;
* yanomam, amb uns 3.000;
* yanam (o ninam) amb uns 360, i
* sanuma (o tsanima), amb 500 parlants al Brasil i 1.500 a Veneçuela.

Els ianomamis viuen en zones de la selva de difícil accés, lluny del rius principals, en petites comunitats de 20 a 350 persones disseminades en una àrea d'uns 200.000 kilòmetres quadrats.

Són majoritàriament monolingües, tot i que els homes solen saber una mica de portuguès o d'espanyol.

A les darreres dècades els ianomamis de la zona fronterera entre el Brasil i Veneçuela han sofert els efectes de l'extracció massiva d'or i la desforestació. La població ha disminuït considerablement els darrers anys.

Els ianomamis són especialment coneguts pel fet de practicar el canibalisme ritual (es mengen les cendres de les persones mortes barrejades amb puré de plàtan) i per l'ús de substàncies al·lucinògenes, també de forma ritual.

laic | laica

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca laic | laica, n m, f

<Religions > Termes seculars>

Definició

Persona que no té religió.

laic | laica

ca laic | laica, n m, f
ca seglar, n m, f

<Religions > Cristianisme>, <Religions > Termes seculars>

Definició

Persona que no és eclesiàstica, especialment el fidel que no és clergue ni monjo.

Nota

El paper dels laics en el si de l'Església ha anat variant al llarg de la història i també és diferent en les diverses comunitats; actualment, en moltes es tendeix a donar als laics una funció més activa i més responsabilitats.

laic | laica

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca laic | laica, n m, f
es laico | laica, n m, f