Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?
es (amira) al-amira, n f
es (burca) burka, n m
es (hijab) hidjab, n m
es (hijab) hijab, n m
es (khimar) khimar, n m
es (nicab) niqab, n m
es (xador) chador, n m
es (xaila) shayla, n f
fr (amira) al-amira, n f
fr (hijab) hidjab, n m
fr (hijab) hidjäb, n m
fr (khimar) khimar, n m
fr (nicab) niqab, n m
fr (xador) tchador, n m
fr (xaila) shayla, n f
en (amira) al-amira, n m
en (burca) bourkha, n
en (burca) burka, n
en (burca) burkha, n
en (hijab) hijab, n
en (khimar) khimar, n
en (nicab) niqab, n
en (xador) chadar, n
en (xador) chaddar, n
en (xador) chador, n
en (xador) chuddar, n
en (xador) chudder, n
en (xaila) shayla, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició

Tant burca (nom masculí), com hijab (nom masculí), com nicab (nom masculí), com xador (nom masculí), com xaila (nom femení), com amira (nom femení) i com khimar (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a peces diverses de la indumentària musulmana femenina; en canvi, no es considera adequada la forma *niqab.

- Un burca (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos, que té una reixeta o una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi.
. L'equivalent castellà és burka, i els equivalents anglesos, bourkha, burka i burkha.

- Un hijab (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. Els equivalents castellans són hidjab i hijab; els francesos, hidjab i hidjäb, i l'anglès, hijab.

- Un nicab (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.
· Els motius de la tria d'aquesta forma enfront de *niqab és l'analogia amb el tractament donat a altres arabismes, en què la q s'ha adaptat en c. (Per exemple, baclaua i burca.)
. L'equivalent castellà és niqab; el francès, niqab, i l'anglès, també niqab.

- Un xador (forma també recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
. L'equivalent castellà és chador; el francès, tchador, i els anglesos, chadar, chaddar, chador, chuddar i chudder.

- Una xaila és un mocador rectangular amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i les espatlles.
. L'equivalent castellà és shayla; el francès, shayla, i l'anglès, també shayla.

- Una amira és un mocador de dues peces amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. L'equivalent castellà és al-amira; el francès, al-amira, i l'anglès, també al-amira.

- Un khimar és un mocador llarg semblant a una capa amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells, el coll, el pit i les espatlles.
. L'equivalent castellà és khimar; el francès, khimar, i l'anglès, també khimar.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de burca, xador, xaila, amira i khimar al Cercaterm i de hijab i nicab al Cercaterm i la Neoloteca.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

ca adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X, n f
es adrenoleucodistrofia ligada al cromosoma X, n f
es ALD ligada al cromosoma X, n f sin. compl.
es ALD-X, n f sigla
es X-ALD, n f sigla
fr adrénoleucodystrophie liée à l'X, n f
fr ALD liée à l'X, n f sin. compl.
fr X-ALD, n f sigla
en X-linked adrenoleukodystrophy, n
en X-linked ALD, n sin. compl.
en X-ALD, n sigla
cod 0 43

<Malalties minoritàries > Epilèpsies>, <Malalties minoritàries > Malalties endocrines>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aferrapedres, n m
ca aferra-roques, n m sin. compl.
ca agafa-roques, n m sin. compl.
ca aixafa-roques, n m sin. compl.
ca cabot xuclador, n m sin. compl.
ca enganxa-roques, n m sin. compl.
ca pega-roques, n m sin. compl.
ca peix porc, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca ventosa, n f sin. compl.
ca xafa-roques, n m sin. compl.
ca xucladit, n m sin. compl.
ca xucladits, n m sin. compl.
ca xuclador, n m sin. compl.
ca agafa roques, n m var. ling.
ca agafarroques, n m var. ling.
ca gafa rocas, n m var. ling.
ca pega roques, n m var. ling.
ca peix porch, n m var. ling.
ca peix-porc, n m var. ling.
ca peix-porch, n m var. ling.
ca porch, n m var. ling.
ca xucla dit, n m var. ling.
ca xucladó, n m var. ling.
nc Lepadogaster lepadogaster
nc Lepadogaster biciliatus var. ling.
nc Lepadogaster gouani var. ling.
nc Lepadogaster gouanii var. ling.
nc Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
es chafarrocas
es chupadedos
es pegadizo
es sapo de mar
fr barbier
fr lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aferrapedres, n m
ca aferra-roques, n m sin. compl.
ca agafa-roques, n m sin. compl.
ca aixafa-roques, n m sin. compl.
ca cabot xuclador, n m sin. compl.
ca enganxa-roques, n m sin. compl.
ca pega-roques, n m sin. compl.
ca peix porc, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca ventosa, n f sin. compl.
ca xafa-roques, n m sin. compl.
ca xucladit, n m sin. compl.
ca xucladits, n m sin. compl.
ca xuclador, n m sin. compl.
ca agafa roques, n m var. ling.
ca agafarroques, n m var. ling.
ca gafa rocas, n m var. ling.
ca pega roques, n m var. ling.
ca peix porch, n m var. ling.
ca peix-porc, n m var. ling.
ca peix-porch, n m var. ling.
ca porch, n m var. ling.
ca xucla dit, n m var. ling.
ca xucladó, n m var. ling.
nc Lepadogaster lepadogaster
nc Lepadogaster biciliatus var. ling.
nc Lepadogaster gouani var. ling.
nc Lepadogaster gouanii var. ling.
nc Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
es chafarrocas
es chupadedos
es pegadizo
es sapo de mar
fr barbier
fr lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agalla, n f
ca cecidi, n m
ca gala, n f
ca macarulla, n f
es agalla, n f
es cecidio, n m
fr cécidie, n f
fr galle, n f
en cecidium, n
en gall, n

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agalla, n f
ca cecidi, n m sin. compl.
ca gala, n f sin. compl.

Definició

Estructura hipertròfica de composició mixta en la qual intervé, per una part, la planta hostatgera amb teixits més o menys modificats i, per l'altra, paràsits de diferents grups sistemàtics: bacteris, fongs, nematodes, àcars o insectes.

Nota

La morfologia de les agalles és força constant per a cada associació hostatger/paràsit, circumstància que permet en moltes ocasions determinar-ne el paràsit responsable, malgrat que aquest no hagi completat el seu cicle biològic o, fins i tot, ja hagi abandonat l'agalla.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aixafa-roques, n m
ca cabot xuclador, n m sin. compl.
ca peix porc, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca ventosa, n f sin. compl.
ca xafa-roques, n m sin. compl.
ca xucladit, n m sin. compl.
ca xucladits, n m sin. compl.
es chafarrocas
es chupadedos
fr barbier
fr lépadogastère de Gouan
nc Lepadogaster lepadogaster

Definició

Peix teleosti, gobiesociforme, de la família dels gobiesòcids, amb el cap deprimit, ulls grossos, boca grossa, de color groc o gris terrós amb taques terroses o blavoses.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam, n m
ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
ca bàlsam menut, n m alt. sin.
ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
ca calaguala, n f alt. sin.
ca catxalanda, n f alt. sin.
ca cuquets, n m pl alt. sin.
ca curacalls, n m alt. sin.
ca ditets, n m pl alt. sin.
ca herba de calls, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca patata frita, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca cala guala, n f var. ling.
ca unya de gat, n f var. ling.
ca xorrosa, n f var. ling.
nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam, n m
ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
ca bàlsam menut, n m alt. sin.
ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
ca calaguala, n f alt. sin.
ca catxalanda, n f alt. sin.
ca cuquets, n m pl alt. sin.
ca curacalls, n m alt. sin.
ca ditets, n m pl alt. sin.
ca herba de calls, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca patata frita, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca cala guala, n f var. ling.
ca unya de gat, n f var. ling.
ca xorrosa, n f var. ling.
nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bala, n f

<Pesca>

Definició

Plom que sola el gall de la pesca de palangre.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xala" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició