Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xalar" dins totes les àrees temàtiques

alar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alar, adj
es alar, adj
fr alaire, adj
en alar, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Relatiu o pertanyent a una ala.

al·lèrgia al salmó (Salmo salar)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al salmó (Salmo salar), n f
es alergia a salmón (Salmo salar), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 85851000135104

annobonès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca annobonès
ca annabonense sin. compl.
ca annobonense sin. compl.
ca fa d'ambô sin. compl.
cod fa d'Ambu
ar أنّوبونيس
cy Anoboneg
cy Annabonense sin. compl.
cy Annobonense sin. compl.
cy Fa d'ambô sin. compl.
de Annobonense
de Annobonés sin. compl.
de Annobonese sin. compl.
de Fá d'Ambô sin. compl.
de Fa d'Ambu sin. compl.
en Annobonese
en Fá d'Ambô sin. compl.
en Fa d'Ambu sin. compl.
es anobonés
es annabonense sin. compl.
es annobonense sin. compl.
es fa d'Ambô sin. compl.
eu annobonera
eu annabonense sin. compl.
eu annobonense sin. compl.
eu annobonera sin. compl.
eu annobonese sin. compl.
eu fa d'Ambô sin. compl.
fr annobonais
fr annoboné sin. compl.
fr fá d'Ambô sin. compl.
gl annobonés
gl annabonense sin. compl.
gl annobonense sin. compl.
gl fa d'Ambô sin. compl.
gn anovones
gn annavonense sin. compl.
gn annovonense sin. compl.
gn fa d'Ambô sin. compl.
it annobonese
it annabonense sin. compl.
it annobonense sin. compl.
it fá d'ambô sin. compl.
it falar de ano bom sin. compl.
it fla d'ambu sin. compl.
pt anobonês
pt anabonense sin. compl.
pt anobonense sin. compl.
pt fa d'ambô sin. compl.
tmh Tannubunist
tmh annabonense sin. compl.
tmh Annobonense sin. compl.
tmh fa n ambô sin. compl.
zh 阿诺邦语
num Sistema aràbic

<Crioll de base portuguesa>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').

L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).

Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.

L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.

L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.

Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.

anyellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca anyellar, v intr
ca corderar, v intr sin. compl.
ca xaiar, v intr sin. compl.
es parir [la oveja]
fr agneler
en lamb, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Parir, una ovella.

anyellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca anyellar, v intr
ca corderar, v intr sin. compl.
ca xaiar, v intr sin. compl.
es parir [la oveja]
fr agneler
en lamb, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Parir, una ovella.

apòfisi malar

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

ca apòfisi malar, n f
ca apòfisi zigomàtica del maxil·lar superior, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definició

Eminència triangular del maxil·lar superior que s'articula amb la vora anteroinferior del pòmul.

aplacar

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar
es chapear
fr plaquer

<Construcció>

aplacar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar
fr plaquer
en veneer, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició

Revestir un tauler aglomerat o contraplacat amb fullola de fusta o fòrmica.

aplacar

<Indústria > Indústria de la fusta>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar
es chapear
fr plaquer

<Indústria > Indústria de la fusta>

Definició

Posar a una paret, a un sostre, etc. plaques de fusta.

aplacar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar, v tr
es chapear, v tr
fr plaquer, v tr
en veneer, to, v tr
eu xaflaztatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>