Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xalest" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
A més de les qüestions generals, de la sinonímia i de l'abreujament de les formes, hi ha diverses qüestions específiques amb relació a les denominacions de les vacunes que convé tenir en compte: l'expressió del nom i el nombre dels diferents serotips o serogrups en les vacunes polivalents, la utilització del plural de les malalties en les vacunes polivalents i les vacunes combinades i, finalment, l'expressió de la naturalesa conjugada de determinades vacunes.

A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B

Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B

B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.

B1. Denominacions completes

B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent

B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent

B2. Denominacions abreujades

El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13

C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES

En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B

D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES

En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
A més de les qüestions generals, de la sinonímia i de l'abreujament de les formes, hi ha diverses qüestions específiques amb relació a les denominacions de les vacunes que convé tenir en compte: l'expressió del nom i el nombre dels diferents serotips o serogrups en les vacunes polivalents, la utilització del plural de les malalties en les vacunes polivalents i les vacunes combinades i, finalment, l'expressió de la naturalesa conjugada de determinades vacunes.

A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B

Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B

B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.

B1. Denominacions completes

B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent

B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent

B2. Denominacions abreujades

El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13

C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES

En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B

D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES

En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
acer laminat en calent acer laminat en calent

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acer laminat en calent, n m
  • es  acero laminado en caliente
  • fr  acier laminé à chaud
  • en  hot-rolled steel
  • de  warmgewalzter Stahl

<Construcció>

aire calent forçat aire calent forçat

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aire calent forçat, n m
  • es  aire caliente forzado

<Construcció > Sistemes de climatització>

anèmia hemolítica tipus calent anèmia hemolítica tipus calent

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  anèmia hemolítica tipus calent
  • en  warm type hemolytic anemia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol, n m
  • ca  anyol ramós, n m alt. sin.
  • ca  herba de la xufeta, n f alt. sin.
  • ca  julivert de xufa, n m alt. sin.
  • nc  Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
  • nc  Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

anyol talictrifoli anyol talictrifoli

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol talictrifoli, n m
  • nc  Conopodium thalictrifolium (Boiss.) Calest.
  • nc  Heterotaenia thalictrifolia Boiss. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

armari calent armari calent

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 201 p. (Diccionaris i obres de referència; 21)
ISBN 84-297-4994-2; 84-393-5573-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  armari calent, n m
  • es  armario caliente
  • es  mesa caliente
  • es  mesa pasante
  • fr  table chaude
  • en  pase
  • de  Speisenwärmeschrank

<Hoteleria i turisme > Restauració>

Definició
Moble metàl·lic que manté els aliments elaborats a la temperatura adequada abans de disposar-los en les plates o els plats per a servir-los.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artista, n m, f
  • es  artista
  • fr  artiste
  • en  artist
  • en  talent

<Lleure>

assecador d'aire calent assecador d'aire calent

<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assecador d'aire calent, n m
  • es  secador de aire caliente
  • fr  séchoir à air chaud
  • en  hot air dryer
  • de  Heisslufttrockner

<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>

Definició
Assecador que funciona mitjançant l'aportació d'aire calent.