Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xalupa" dins totes les àrees temàtiques

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia anglesa, n f sin. compl.
  • ca  pedaç, n m sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tacó, n m sin. compl.
  • ca  acedia, n f var. ling.
  • ca  palà, n f var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  platija, n f var. ling.
  • ca  sarrandell, n m var. ling.
  • ca  solla, n f var. ling.
  • nc  Pleuronectes platessa
  • es  palusa
  • es  platija
  • es  solla
  • es  solla europea
  • fr  plie
  • fr  plie d'Europe
  • en  European plaice
  • en  plaice

<Peixos > Pleuronèctids>

capplà capplà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capplà, n f
  • ca  caluga negra, n f sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de roquer, n f sin. compl.
  • ca  llissa roquera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • es  capitón
  • es  lisa
  • es  liza
  • es  morraguete
  • es  mújol
  • fr  mulet porc
  • en  thinlip grey mullet
  • nc  Liza (Liza) ramada

<Peixos>

castanyola castanyola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  brama, n f sin. compl.
  • ca  jonça, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • ca  castagnola, n f var. ling.
  • ca  castaño, n m var. ling.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  coracina, n m var. ling.
  • ca  coracino, n m var. ling.
  • ca  japuta, n f var. ling.
  • ca  saputa, n f var. ling.
  • ca  xaputa, n f var. ling.
  • nc  Brama brama
  • nc  Brama raii var. ling.
  • nc  Brama raji var. ling.
  • nc  Brama rayi var. ling.
  • nc  Lepidotus Catalonicus var. ling.
  • es  castañola
  • es  japuta
  • es  palometa
  • es  saputa
  • fr  grande castagnole
  • en  atlantic pomfret
  • en  Atlantic pomfret

<Peixos > Bràmids>

castanyola castanyola

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  brama, n f sin. compl.
  • ca  jonça, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • ca  castagnola, n f var. ling.
  • ca  castaño, n m var. ling.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  coracina, n m var. ling.
  • ca  coracino, n m var. ling.
  • ca  japuta, n f var. ling.
  • ca  saputa, n f var. ling.
  • ca  xaputa, n f var. ling.
  • nc  Brama brama
  • nc  Brama raii var. ling.
  • nc  Brama raji var. ling.
  • nc  Brama rayi var. ling.
  • nc  Lepidotus Catalonicus var. ling.
  • es  castañola
  • es  japuta
  • es  palometa
  • es  saputa
  • fr  grande castagnole
  • en  atlantic pomfret
  • en  Atlantic pomfret

<Peixos > Bràmids>

criptomoneda criptomoneda

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  criptomoneda, n f
  • ca  moneda criptogràfica, n f sin. compl.
  • es  criptomoneda, n f
  • es  moneda criptográfica, n f
  • fr  cryptomonnaie, n f
  • fr  cybermonnaie, n f
  • fr  monnaie chiffrée, n f
  • it  criptomoneta, n f
  • it  criptovaluta, n f
  • it  crittomoneta, n f
  • it  crittovaluta, n f
  • it  moneta crittografica, n f
  • it  valuta crittografica, n f
  • pt  criptomoeda, n f
  • pt  moeda criptográfica, n f
  • en  cryptocurrency, n
  • de  Kryptowährung, n f

<Economia > Finances>

Definició
Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.

Nota

  • La criptomoneda més coneguda és el bitcoin, que va aparèixer l'any 2009. Són també monedes virtuals el zcash, el monero, el litecoin, el peercoin, el terracoin, el primecoin i el dogecoin, entre d'altres.
divisa de referència divisa de referència

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  divisa de referència, n f
  • es  divisa de referencia
  • es  valuta base
  • fr  devise de référence
  • it  valuta base
  • it  valuta di riferimento
  • en  base currency
  • en  reference currency
  • ar  جملة مرجعية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres>

Definició
Divisa utilitzada per a establir la taxa de canvi entre dues divises.
enawené-nawé enawené-nawé

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  enawené-nawé
  • ca  eneuene-mare sin. compl.
  • ca  salumã sin. compl.
  • cod  enawenê-nawê
  • ar  إيناوني ناوي
  • cy  Enawené-nawé
  • cy  Enawenê-nawê sin. compl.
  • cy  Eneuene-mare sin. compl.
  • cy  Salumã sin. compl.
  • de  Enawene-Nawe
  • de  Enawenê-Nawê sin. compl.
  • de  Eneuene-Mare sin. compl.
  • de  Saluma sin. compl.
  • de  Salumã sin. compl.
  • en  Enawené-Nawé
  • en  Enawê-Nawê sin. compl.
  • en  Enawenê-Nawê sin. compl.
  • en  Eneuene-Mare sin. compl.
  • en  Salumã sin. compl.
  • es  salumán
  • es  enawené-nawé sin. compl.
  • es  enawenê-nawê sin. compl.
  • es  eneuene-mare sin. compl.
  • es  salumã sin. compl.
  • eu  enawene-naweera
  • eu  enawenê-nawê sin. compl.
  • eu  eneuene-mare sin. compl.
  • eu  salumã sin. compl.
  • fr  enawené-nawé
  • fr  enanewe nawe sin. compl.
  • fr  enanewé nawé sin. compl.
  • fr  enawenê-nawê sin. compl.
  • fr  eneuene-mare sin. compl.
  • fr  salumã sin. compl.
  • gl  enawené-nawé
  • gl  enawenê-nawê sin. compl.
  • gl  eneuene-mare sin. compl.
  • gl  salumã sin. compl.
  • it  enawene Nawe
  • it  enawené-nawé sin. compl.
  • it  enawenê-nawê sin. compl.
  • it  eneuene-mare sin. compl.
  • it  salumã sin. compl.
  • ja  エナウェネ・ナウェ
  • ja  サルマ語 sin. compl.
  • nl  Enawené-Nawé
  • nl  Enawenê-Nawê sin. compl.
  • nl  Eneuene-Mare sin. compl.
  • nl  Salumã sin. compl.
  • pt  enawenê-nawê
  • ru  Салуман
  • ru  Энавене sin. compl.
  • ru  Энеуэне sin. compl.
  • zh  恩纳维内-纳维语
  • zh  恩纳维内-纳维、萨鲁马、恩内维内-马勒 sin. compl.

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Paressí>, <Carib > Tiriyó>, <Amèrica > Brasil>

Definició
La llengua enawené-nawé està emparentada amb el paressí, tot i que els parlants d'ambdues llengües tenen grans dificultats per comprendre's. També és propera al nambikwara i al rikbaktsà.

S'hi va entrar en contacte per primera vegada l'any 1974. Actualment, els parlants d'enawené-nawé parlen també portuguès, però mantenen la llengua, la cultura i els rituals tradicionals encara força intactes.

Els pobles indígenes veïns els anomenen salumã. En realitat, Salumã és el nom d'un personatge mitològic de les llegendes dels enawené-nawé.
epidèmia epidèmia

<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  epidèmia, n f
  • ca  epizoòtia, n f sin. compl.
  • ca  malura, n f sin. compl.
  • ca  marfuga, n f sin. compl.
  • es  epidemia
  • es  epizootia
  • fr  épidémie
  • fr  épizootie
  • en  epidemic
  • en  epizootic

<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>

Definició
Presentació d'una malaltia en un nombre d'animals superior a l'esperat en una població.
epidèmia epidèmia

<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  epidèmia, n f
  • ca  epizoòtia, n f sin. compl.
  • ca  malura, n f sin. compl.
  • ca  marfuga, n f sin. compl.
  • es  epidemia
  • es  epizootia
  • fr  épidémie
  • fr  épizootie
  • en  epidemic
  • en  epizootic

<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>

Definició
Presentació d'una malaltia en un nombre d'animals superior a l'esperat en una població.
esturió kaluga esturió kaluga

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  esturió kaluga, n m
  • en  kaluga, n m
  • nc  Huso dauricus

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels acipensèrids.