Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xanguet" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
  • ca  babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
  • ca  blini, blinis (EXEMPLE), n m
  • ca  burca, burques (EXEMPLE), n m
  • ca  kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
  • ca  kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
  • ca  lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
  • ca  manga, mangues (EXEMPLE), n m
  • ca  mousse, mousses (EXEMPLE), n f
  • ca  ninja, ninges (EXEMPLE), n m
  • ca  nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
  • ca  play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
  • ca  tanka, tankes (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
La flexió en plural dels manlleus introduïts en el sistema lingüístic català sol seguir les normes morfològiques habituals del català, és a dir que la forma plural es crea afegint al singular la marca -s, amb les variants -os i -es segons els casos; igualment, cal aplicar les modificacions gràfiques que siguin necessàries en català a les formes plurals resultants.

Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]

Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]

El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
0 CRITERI substitut de la sang, sang artificial, substitut dels eritròcits, anàleg de l'hemoglobina o transportador d'oxigen? 0 CRITERI substitut de la sang, sang artificial, substitut dels eritròcits, anàleg de l'hemoglobina o transportador d'oxigen?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI substitut de la sang, sang artificial, substitut dels eritròcits, anàleg de l'hemoglobina o transportador d'oxigen?
  • es  (substitut de la sang) sangre artificial, n f
  • es  (substitut de la sang) sucedáneo de la sangre, n m
  • es  (substitut de la sang) sustituto de la sangre, n m
  • es  (transportador d'oxigen) sustituto de los eritrocitos, n m
  • es  (transportador d'oxigen) transportador artificial de oxígeno, n m
  • fr  (substitut de la sang) substitut du sang, n m
  • fr  (substitut de la sang) substitut sanguin, n m
  • fr  (substitut de la sang) succédané de sang, n m
  • fr  (transportador d'oxigen) transporteur d'oxygène, n m
  • it  (substitut de la sang) sangue artificiale, n m
  • it  (substitut de la sang) sostituto del sangue, n m
  • it  (substitut de la sang) surrogato del sangue, n m
  • it  (transportador d'oxigen) sostituto eritrocitario, n m
  • en  (substitut de la sang) artificial blood, n
  • en  (substitut de la sang) blood substitute, n
  • en  (substitut de la sang) blood surrogate, n
  • en  (transportador d'oxigen) erythrocyte substitute, n
  • en  (transportador d'oxigen) oxygen carrier, n
  • en  (transportador d'oxigen) oxygen-carrying blood substitute, n

<Ciències de la salut > Hematologia>

Definició
Tant substitut de la sang com transportador d'oxigen (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *sang artificial, *substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina.

- Un substitut de la sang (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància sintètica o semisintètica que pot desenvolupar alguna de les funcions de la sang, fins al punt de ser, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia.
. El motiu de la tria de substitut de la sang en comptes de *sang artificial és que es considera una forma semànticament més adequada, ja que fins ara no s'ha aconseguit imitar la sang en tota la seva complexitat sinó únicament en alguna de les seves funcions.
. Els equivalents castellans són sangre artificial, sucedáneo de la sangre i sustituto de la sangre; els francesos, substitut du sang, substitut sanguin i succédané de sang; els italians, sangue artificiale, sostituto del sangue i surrogato del sangue, i els anglesos, artificial blodd, blood substitute i blood surrogate.

- Un transportador d'oxigen (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus concret de substitut de la sang, concretament al substitut que, emulant la funció dels eritròcits, és capaç de transportar oxigen als teixits. Com que els transportadors d'oxigen són els substituts de la sang que estan en un estadi més avançat de desenvolupament, sovint també se'ls anomena, de manera genèrica, substituts de la sang.
. Els motiu de la tria de transportador d'oxigen en comptes de*substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina són els següents:
(1) Es considera una forma més explicativa.
(2) És una forma més coneguda.
. Els equivalents castellans són sustituto de los eritrocitos i transportador artificial de oxígeno; el francès, transporteur d'oxygène; l'italià, sostituto eritrocitario, i els anglesos, erythrocyte substitute, oxygen carrier i oxygen-carrying blood substitute.

Nota

0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació 0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació
  • ca  -et: baguet (EXEMPLE), n f
  • ca  -et: casset (EXEMPLE), n f
  • ca  -et: cibulet (EXEMPLE), n m
  • ca  -et: disquet (EXEMPLE), n m
  • ca  -et: majoret (EXEMPLE), n f
  • ca  -et: marquiset (EXEMPLE), n m
  • ca  -et: raclet (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: broqueta(EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: cigarreta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: faceta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: galeta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: glorieta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: lluneta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: maqueta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: raqueta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: vinyeta (EXEMPLE), n f
  • fr  (-et, -eta) -ette

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definició
En l'adaptació al català dels manlleus del francès amb el sufix diminutiu femení -ette, lexicalitzat, actualment se sol seguir la pronúncia del mot en francès.
Ex.: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.

A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Ex.: broqueta, lluneta.

De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Ex.: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.

Nota

adquisició de segones llengües adquisició de segones llengües

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adquisició de segones llengües, n f
  • es  adquisición de segundas lenguas
  • fr  acquisition de langues secondes
  • en  second language acquisition

<Lingüística>

Definició
Procés d'aprenentatge d'una llengua diferent de la materna.

Nota

  • L'aprenentatge es realitza normalment a l'escola, mitjançant programes d'immersió lingüística, d'educació bilingüe, d'ensenyament de llengües estrangeres, etc. Aquest procés d'aprenentatge ha sigut estudiat sobretot amb la idea de millorar l'ensenyament de segones llengües.
aliança de llengües aliança de llengües

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  aliança de llengües, n f
  • ca  associació de llengües, n f sin. compl.
  • es  alianza de lenguas
  • es  asociación de lenguas
  • fr  alliance de langues
  • fr  association de langues
  • en  linguistic area
  • en  Sprachbund

<Lingüística>

Definició
Grup de llengües que, tot i no tenir cap parentiu genètic, presenten notables semblances en les estructures morfosintàctica, fonològica i lèxica.

Nota

  • És el cas, per exemple, de les llengües balcàniques. Es diferencia de família de llengües. El terme aliança de llengües va ser introduït per Nikolai S. Trubetskoi. En la terminologia de Roman Jakobson, equival a associació de llengües.
anedó anedó

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anedó, n m
  • ca  aneguet, n m sin. compl.
  • es  anadino
  • es  patito
  • fr  caneton
  • en  duckling

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pollet de l'ànec.
anedó anedó

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anedó, n m
  • ca  aneguet, n m sin. compl.
  • es  anadino
  • es  patito
  • fr  caneton
  • en  duckling

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pollet de l'ànec.
aportació sanguínia aportació sanguínia

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  aportació sanguínia, n f
  • es  aporte sanguíneo
  • fr  alimentation sanguine
  • it  apporto di sangue
  • it  apporto sanguigno
  • en  blood supply

<Sinologia > Fisiologia mamària>

Definició
Flux sanguini que arriba a una part determinada del cos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  baguet, n f
  • es  baguette
  • fr  baguette
  • it  baguette
  • en  baguette

<Alimentació>

Definició
Pa d'origen francès, en forma de barra llarga i estreta, d'entre aproximadament 60 i 70 cm de longitud.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  baguet, n f
  • es  baguette
  • fr  baguette
  • en  baguette

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids>