Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xaró" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI desocupació o atur? 0 CRITERI desocupació o atur?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI desocupació o atur?
  • es  desempleo, n m
  • es  paro, n m
  • fr  chômage, n m
  • fr  privation d'emploi, n f
  • it  disoccupazione, n f
  • pt  desemprego, n m
  • en  unemployment, n

<Treball>

Definició
Es considera que la forma més adequada és desocupació (especialment en terminologia especialitzada i registres formals), encara que atur també és possible com a forma secundària o fins i tot impròpia.

Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).

Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
0 CRITERI far de xenó dual, far bixenó, far de xenó doble o far de doble xenó? 0 CRITERI far de xenó dual, far bixenó, far de xenó doble o far de doble xenó?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI far de xenó dual, far bixenó, far de xenó doble o far de doble xenó?
  • es  faro bixenón, n m
  • fr  phare bi-xénon, n m
  • en  bi-xenon headlamp, n
  • de  Bi-Xenon-Scheinwerfer, n m

<Transports > Transport per carretera>

Definició
Es considera que la forma adequada és far de xenó dual (nom masculí), i no *far bixenó, *far de xenó doble ni *far de doble xenó.

Els motiu de la tria de far de xenó dual (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) L'element de duplicitat recollit a la denominació no indica que sigui un far compost de dos xenons sinó que és un tipus de far de xenó que té dues funcions (llum d'encreuament i llum de carretera), a diferència dels primers fars de xenó (només eren llums d'encreuament). Això fa descartar per inapropiades les formes *far bixenó, *far de xenó doble i *far de doble xenó.
(2) Dual ja s'utilitza amb un significat paral·lel en l'àmbit de la comunicació, per a indicar que un sistema permet disposar de dues sortides d'àudio per a una mateixa versió de vídeo.

Un far de xenó dual és un far de xenó que pot funcionar com a llum d'encreuament i de carretera, i un far de xenó és un far de descàrrega d'alta intensitat constituït per una làmpada que conté dos elèctrodes en una atmosfera de xenó.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de far de xenó i far de xenó dual al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Dos fars en un, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/dos-fars).
àrum maculat àrum maculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
àrum maculat àrum maculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
agullat xato agullat xato

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agullat xato, n m
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullat fosc, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • es  galludo
  • fr  aiguillat coq
  • en  longnose spurdog
  • nc  Squalus blainvillei

<Peixos>

agullat xato agullat xato

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat xato, n m
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullat fosc, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  mussola quissona, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  xato, n m sin. compl.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  quelva, n m var. ling.
  • ca  ullado, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus blainville
  • nc  Squalus blainvillei var. ling.
  • nc  Squalus fernandinus var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  galludo, n m
  • fr  aiguillat coq
  • fr  aiguillat-coq
  • en  longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

    - aullat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullado (EMMDENIA): Dénia

    - ullat (EMMDENIA): Dénia
agullat xato agullat xato

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat xato, n m
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullat fosc, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  mussola quissona, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  xato, n m sin. compl.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  quelva, n m var. ling.
  • ca  ullado, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus blainville
  • nc  Squalus blainvillei var. ling.
  • nc  Squalus fernandinus var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  galludo, n m
  • fr  aiguillat coq
  • fr  aiguillat-coq
  • en  longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

    - aullat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullado (EMMDENIA): Dénia

    - ullat (EMMDENIA): Dénia
atur atur

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Situació laboral de les persones que no tenen feina i en busquen activament.
atur atur

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f sin. compl.
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • en  unemployment

<Assegurances > Assegurança pública>

Definició
Inactivitat forçosa, involuntària, d'una persona en edat laboral per manca d'oferta de col·locació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f sin. compl.
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • en  unemployment

<Economia i empresa>

Definició
Inactivitat forçosa d'una persona en edat laboral deguda a la manca de treball.