Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cucut, n m
ca flor de cucut, n f sin. compl.
ca cucuts, n m pl alt. sin.
ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
ca flor del cucut, n f alt. sin.
ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca herba del cucut, n f alt. sin.
ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca margaridussa, n f alt. sin.
ca margaridusses, n f pl alt. sin.
ca matrimonis, n m pl alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca papagall, n m alt. sin.
ca papagall de primavera, n m alt. sin.
ca papagalls, n m pl alt. sin.
ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
ca primavera, n f alt. sin.
ca primavera blanca, n f alt. sin.
ca primaveres, n f pl alt. sin.
ca prímula, n f alt. sin.
ca prímula comuna, n f alt. sin.
ca prímula oficinal, n f alt. sin.
ca prímula vera, n f alt. sin.
ca puput, n m/f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
nc Primula veris L.
nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.

<Botànica > primulàcies>

Nota

A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cucut, n m
ca flor de cucut, n f sin. compl.
ca cucuts, n m pl alt. sin.
ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
ca flor del cucut, n f alt. sin.
ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca herba del cucut, n f alt. sin.
ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca margaridussa, n f alt. sin.
ca margaridusses, n f pl alt. sin.
ca matrimonis, n m pl alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca papagall, n m alt. sin.
ca papagall de primavera, n m alt. sin.
ca papagalls, n m pl alt. sin.
ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
ca primavera, n f alt. sin.
ca primavera blanca, n f alt. sin.
ca primaveres, n f pl alt. sin.
ca prímula, n f alt. sin.
ca prímula comuna, n f alt. sin.
ca prímula oficinal, n f alt. sin.
ca prímula vera, n f alt. sin.
ca puput, n m/f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
nc Primula veris L.
nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.

<Botànica > primulàcies>

Nota

A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca erosió en xaragalls, n f
es arroyamiento
fr érosion en griffes
fr érosion en rigoles
en rill erosion

<Ciències de la Terra > Geologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca escopinada, n f
ca escopina, n f sin. compl.
ca gargall, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Saliva que hom escup d'un cop.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca esput, n m
ca gargall, n m sin. compl.
es esputo
fr crachat
en sputum

Definició

Producte de secreció patològica de l'aparell respiratori que és expulsat amb la tos, bé que a vegades en lloc d'arribar a l'exterior és deglutit.

Nota

La denominació esput prové del llatí sputum, de spuo 'escopir'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esteperola, n f
ca colgafocs, n m sin. compl.
ca flor de monja, n f sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca romaní mascle, n m sin. compl.
ca romerola, n f sin. compl.
ca botja de les meleres, n f alt. sin.
ca botó de gall, n m alt. sin.
ca cist, n m alt. sin.
ca colgafoc, n m alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
ca estepa matagall, n f alt. sin.
ca estepa milflors, n f alt. sin.
ca esteperol, n m alt. sin.
ca esteperola vera, n f alt. sin.
ca giragotlla, n f alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca matagall, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca romer mascle, n m alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca romerina, n f alt. sin.
ca romerol, n m alt. sin.
ca socarraculs, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca esteparol, n m var. ling.
ca esteparola, n f var. ling.
ca giragolles, n f pl var. ling.
ca matagallo, n m var. ling.
ca romarola, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus clusii Dunal
nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esteperola, n f
ca colgafocs, n m sin. compl.
ca flor de monja, n f sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca romaní mascle, n m sin. compl.
ca romerola, n f sin. compl.
ca botja de les meleres, n f alt. sin.
ca botó de gall, n m alt. sin.
ca cist, n m alt. sin.
ca colgafoc, n m alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
ca estepa matagall, n f alt. sin.
ca estepa milflors, n f alt. sin.
ca esteperol, n m alt. sin.
ca esteperola vera, n f alt. sin.
ca giragotlla, n f alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca matagall, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca romer mascle, n m alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca romerina, n f alt. sin.
ca romerol, n m alt. sin.
ca socarraculs, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca esteparol, n m var. ling.
ca esteparola, n f var. ling.
ca giragolles, n f pl var. ling.
ca matagallo, n m var. ling.
ca romarola, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus clusii Dunal
nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenal, n m
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs boscà, n m alt. sin.
ca fenàs de bosc, n m alt. sin.
ca fenàs salvatge, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca margall d'ombra, n m alt. sin.
nc Brachypodium sylvaticum (Huds.) P. Beauv. subsp. sylvaticum

<Botànica > gramínies / poàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xaragall" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició

Definició

Nota