Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xarxot" dins totes les àrees temàtiques

cardó cardó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardó de paraire cardó de paraire

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó de paraire, n m
  • ca  card de paraire, n m alt. sin.
  • ca  carda de paraire, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardinxa, n f alt. sin.
  • ca  cardó, n m alt. sin.
  • ca  cardot, n m alt. sin.
  • ca  cardot de paraire, n m alt. sin.
  • ca  cardús, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinya de cardar, n f alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
  • nc  Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
  • nc  Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardó de paraire cardó de paraire

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó de paraire, n m
  • ca  card de paraire, n m alt. sin.
  • ca  carda de paraire, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardinxa, n f alt. sin.
  • ca  cardó, n m alt. sin.
  • ca  cardot, n m alt. sin.
  • ca  cardot de paraire, n m alt. sin.
  • ca  cardús, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinya de cardar, n f alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
  • nc  Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
  • nc  Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardot cardot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardot, n m
  • ca  carlina petita, n f alt. sin.
  • ca  carlina silvestre, n f alt. sin.
  • ca  carlina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  escardot petit, n m alt. sin.
  • ca  escardots petits, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal groc, n m alt. sin.
  • nc  Carlina vulgaris L. subsp. vulgaris

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardot, n m
  • ca  carlina petita, n f alt. sin.
  • ca  carlina silvestre, n f alt. sin.
  • ca  carlina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  escardot petit, n m alt. sin.
  • ca  escardots petits, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal groc, n m alt. sin.
  • nc  Carlina vulgaris L. subsp. vulgaris

<Botànica > compostes / asteràcies>

cardot carlinoide cardot carlinoide

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardot carlinoide, n m
  • nc  Carduus carlinoides Gouan subsp. carlinoides

<Botànica > compostes / asteràcies>

cardot carlinoide cardot carlinoide

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardot carlinoide, n m
  • nc  Carduus carlinoides Gouan subsp. carlinoides

<Botànica > compostes / asteràcies>

carnot carnot

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carnot, n m
  • es  carnaza curtida

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Carnassa que queda adherida a la pell quan ja està adobada.
carnot carnot

<Productes i tipus de pells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  carnot, n m
  • es  carnaza curtida
  • fr  carnasses
  • en  fleshing

<Indústria > Indústria de la pell > Productes i tipus de pells>