Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xaval" dins totes les àrees temàtiques

arsenal arsenal

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arsenal, n m
  • es  arsenal
  • fr  arsenal de la marine
  • en  naval dockyard
  • en  naval shipyard
  • en  navy yard

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició
Establiment marítim militar tancat, bastit en un port defès, que consta de drassanes, tallers i magatzems on, a redós del mal temps, hom construeix, forneix, adoba i conserva els vaixells de guerra, i també llurs ormeigs, provisions i armament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aval, n m
  • es  aval
  • en  guarantee

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Garantia mitjançant la qual una persona o una entitat es responsabilitza dels deutes o del compliment d'una obligació d'una altra persona.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  aval, n m
  • es  aval

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Garantia per la qual una persona física o jurídica respon dels deutes o del compliment d'una obligació d'una altra.
aval aval

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aval, n m
  • es  aval
  • fr  aval
  • en  guarantee

<Auditoria i comptabilitat > Finances>

aval aval

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aval, n m
  • es  aval
  • en  guarantee

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Garantia mitjançant la qual una persona física o jurídica es responsabilitza dels deutes o del compliment d'una obligació d'una altra.

Nota

  • Els canals de televisió solen exigir avals als anunciants com a garantia de pagament de la contractació de temps publicitari.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aval, n m
  • es  aval
  • en  guarantee

<Economia i empresa>

Definició
Garantia mitjançant la qual una persona física o jurídica es responsabilitza dels deutes o del compliment d'una obligació d'una altra.

Nota

  • Els canals de televisió solen exigir avals als anunciants com a garantia de pagament de la contractació de temps publicitari.
aval aval

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  aval, n m
  • es  aval
  • fr  aval
  • en  backing
  • en  guarantee

<Mercats financers > Procés de contractació>

Definició
Garantia per la qual una persona física o jurídica respon dels deutes o del compliment d'una obligació d'una altra en una operació financera.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aval, n m
  • es  aval, n m

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aval, n m
  • es  aval

<Documentació jurídica>

Definició
Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència moral o econòmica d'una altra.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aval, n m
  • es  aval

<Dret mercantil>

Definició
Declaració canviària que té per finalitat garantir el pagament de la lletra.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • És definit per l'article 35, paràgraf primer, de la Llei canviària i del xec (LCX). La declaració la fa una persona anomenada avaladora, que es compromet a pagar la lletra de canvi si la persona avalada no ho fa. L'aval es pot fer a favor de qualsevol persona obligada, és a dir, de l'acceptant, de la part lliuradora i de l'endossant. Si bé tots els obligats canviaris garanteixen d'una manera indirecta el pagament de la lletra, la finalitat de l'aval és garantir directament el pagament per compte d'algun dels obligats directes o en via de regressió. L'aval garanteix totalment o parcialment el pagament de la lletra i reforça el crèdit canviari perquè l'avaladora assumeix una obligació canviària nova.
    Qualsevol persona pot avalar un obligat canviari, fins i tot una persona que ja té la condició d'obligat canviari pot avalar un altre obligat (per exemple, la part lliuradora pot avalar una part endossant), però l'eficàcia de l'aval és més gran quan l'avaladora és una tercera persona perquè la persona prenedora de la lletra de canvi té la possibilitat de dirigir-se contra un nou obligat per a exigir el compliment en el moment del venciment de la lletra.
    La LCX assenyala que l'avalador garanteix el pagament de la totalitat o només d'una part de l'import de la lletra de canvi (art. 35, paràgraf primer). Admet, per tant, l'aval total i l'aval limitat ja que l'avalador pot garantir només una part de l'import de l'obligació canviària.
    S'entén que l'aval és total, només és limitat quan consta expressament en la lletra la quantitat concreta que garanteix l'aval. Pot ser avaladora una tercera persona o bé la signant de la lletra (art. 35, paràgraf segon), si bé la funció de garantia de l'aval s'aconsegueix millor quan s'incorpora un nou obligat canviari. L'aval ha d'indicar a favor de quin dels obligats canviaris es presta l'aval. Aquesta indicació es pot fer de maneres diferents: indicant directament la persona avalada o assenyalant la posició canviària del subjecte avalat. El fet que l'avaladora signi al costat o sota la signatura d'un altre obligat canviari no es pot interpretar com un aval tàcit, sinó que cal mencionar expressament la persona que s'avala.
    En els casos en què no es determina expressament la persona avalada, l'article 36, paràgraf tercer, estableix que l'aval es produeix a favor de l'acceptant, o de la part lliuradora si no hi ha acceptant. La Llei tracta expressament de l'acceptant i no de la persona lliurada; si no hi ha acceptació, s'entén que l'aval s'ha fet a favor de la persona lliuradora. La Llei no exigeix requisits de forma pel que fa a l'aval, només cal que s'indiqui que es firma la lletra «per aval» o d'una altra forma equivalent (art. 36, paràgraf segon). L'expressió «per aval» es pot substituir per declaracions que tinguin el mateix significat, com ara «per garantia», «com a avalador/a». El que importa és que no hi hagi confusió possible en la voluntat d'avalar la persona obligada canviària corresponent. La Llei estableix que la simple firma d'una persona, que no sigui la de la lliuradora o de l'acceptant, posada en l'anvers de la lletra, té el valor d'un aval canviari (art. 36, paràgraf segon). L'article 36, paràgraf quart, estableix que l'aval en un document separat no té efectes canviaris. Això significa que en aquest cas l'aval no és nul però produeix els efectes d'un fiançament no canviari.
    L'aval es pot introduir en la lletra en qualsevol moment entre l'emissió i el venciment. Es pot atorgar l'aval abans, després o en el mateix moment de l'obligació garantida. L'existència de l'aval facilita la circulació de la lletra. La Llei configura l'aval com una garantia autònoma, ja que l'article 37, paràgraf primer, disposa que encara que l'obligació garantida sigui nul·la per qualsevol causa que no sigui un vici de forma, l'aval continua sent vàlid. L'aval és una garantia personal canviària que significa que l'avalador assumeix com a pròpia una obligació canviària que ja existia anteriorment. L'aval assegura el compliment de l'obligació canviària d'un subjecte determinat. L'aval és una garantia autònoma perquè és vàlid encara que l'obligació que garanteix sigui nul·la, excepte que la nul·litat sigui conseqüència d'un vici de forma.















    El règim jurídic de l'aval és, per tant, diferent del de la fiança. La fiança és sempre accessòria de l'obligació principal; si l'obligació principal és nul·la també ho és necessàriament la fiança («la fiança no pot existir sense una obligació vàlida» art. 1824, paràgraf segon, del Codi civil espanyol). El fet que l'aval sigui una obligació de garantia obliga l'avalador a respondre de la mateixa manera que ho faria la persona avalada (art. 37 LCX) i l'obligació assumida per l'avalador i l'obligació canviària garantida esdevenen la mateixa. En el casos que l'aval s'atorga a favor de l'acceptant, l'avalador és un obligat directe al pagament de la lletra. Per tant, si l'acceptant no paga la lletra en el moment del venciment ho ha de fer l'avalador. El fet de no pagar la lletra permet a la part tenidora de la lletra exercir l'acció directa conta l'acceptant i l'avaladora, tant en la via ordinària com en la via executiva sense necessitat de protestar la lletra (art. 49 LCX). Si l'aval s'atorga a favor de l'acceptant abans que es produeixi l'acceptació i finalment la part lliurada no accepta, l'avalador no adquireix cap obligació canviària.
    L'aval garanteix el compliment de l'acceptant però no el del lliurat (art. 36, paràgraf tercer, LCX). L'aval que s'atorga per compte de la part lliuradora o bé dels endossants transforma la persona avaladora en obligada en via de regressió; i això fa que la part tenidora pugui exercir contra ella l'acció en via de regressió si la part obligada garantida no paga. Per a poder exercir l'acció, s'ha de protestar la lletra, o bé obtenir la declaració equivalent (art. 50, paràgraf primer, LCX). L'avaladora dels lliurats o dels endossants respon de la mateixa manera que els avalats. Quan per alguna de les causes de l'article 63 es perjudica la lletra, la part tenidora perd l'acció de regressió contra qualsevol dels obligats en aquesta via, fet que també comporta la pèrdua d'accions contra els avalistes dels obligats en via de regressió.
    El pagament de la lletra per l'avaladora és un pagament extraordinari, en tant que el fa una persona que no és el que normalment hauria de pagar. La part tenidora de la lletra demana a l'avaladora que es faci càrrec del pagament només quan no ho hagi fet la part deutora avalada. En el moment del venciment la lletra no es pot presentar directament a l'avaladora de l'acceptant, primer s'ha de dirigir contra l'acceptant o bé presentar-la al domicili de pagament que figura en la lletra (art. 43 i 44 LCX). Les conseqüències que produeix el pagament fet per l'avaladora i les accions que se'n deriven són diferents segons la posició que la persona avalada ocupa dins el cercle dels obligats canviaris. L'article 37, paràgraf segon, de la LCX diu que «l'avalador que paga la lletra adquireix els drets que en deriven contra la persona avalada i contra els responsables canviàriament enfront de la persona avalada». L'avalador es pot dirigir, en qualsevol cas, contra la part avalada i exercir una acció de reemborsament, però també pot actuar contra els obligats canviaris que responen davant de la persona de l'avalat. Com a conseqüència del fet que l'aval es considera una garantia autònoma, l'article 37, paràgraf primer, de la LCX, prohibeix a l'avalador oposar les excepcions personals de l'avalat.