Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xec" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa, n f
  • ca  bavosa petita, n f sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de roca, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de xic, n f sin. compl.
  • ca  dormilega petita, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de bruc, n f sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosot, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • nc  Aidablennius sphynx
  • nc  Blennius sphinx var. ling.
  • nc  Blennius sphynx var. ling.
  • es  rabosa
  • es  torillo

<Peixos > Blènnids>

bavosa bavosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa, n f
  • ca  bavosa petita, n f sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de roca, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de xic, n f sin. compl.
  • ca  dormilega petita, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de bruc, n f sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosot, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • nc  Aidablennius sphynx
  • nc  Blennius sphinx var. ling.
  • nc  Blennius sphynx var. ling.
  • es  rabosa
  • es  torillo

<Peixos > Blènnids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bec, n m
  • es  pico
  • es  pitorro
  • fr  bec

<Utillatge de cuina>

Definició
Vessador d'un recipient format per una sinuositat de la vora o per dues cares de piràmide sobreposades a aquesta o al recipient.
bec bec

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bec, n m

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
bec bec

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>, <Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bec, n m
  • es  pico
  • en  beak

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>, <Zoologia > Anatomia animal>

Definició
Estructura còrnia en forma de bec de lloro invertit que formen les mandíbules dels cefalòpodes.
bec bec

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  bec, n m
  • es  mechero
  • es  pico
  • en  neck
  • en  nozzle
  • en  snout
  • en  wick end

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Extrem allargat d'una llàntia per on surt la punta de ble que s'encén.
bec bec

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  bec, n m
  • es  bec
  • en  bec

<Arqueologia > Treball de laboratori > Indústria lítica>

Definició
Instrument de pedra que presenta en un extrem la combinació d'un retoc abrupte i d'una escotadura.
bec bec

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  bec, n m
  • es  pico
  • en  spout

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Vidre>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Metal·lúrgia>

Definició
Sinuositat sortint en la vora d'un vas per a poder abocar-ne més fàcilment el contingut.
bec bec

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bec, n m
  • ca  cremador, n m sin. compl.
  • es  mechero
  • en  burner

<Química > Química analítica>

Definició
Dispositiu per a obtenir una flama per combustió de gasos, líquids o sòlids i que s'utilitza com a calefactor de laboratori.
bec bec

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bec, n m
  • es  pico
  • fr  bec
  • en  beak
  • en  bill

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>