Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xeflis" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?

<Aspectes generals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  De: esquirol llistat de De Winton (EXEMPLE), n m
  • ca  De: malaltia de De Quervain (EXEMPLE), n f
  • ca  De: mètode de De Leenheer (EXEMPLE), n m
  • ca  Di: malaltia de Di Guglielmo (EXEMPLE), n f
  • ca  Di: síndrome de Di George (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: accelerador de Van de Graaff (EXEMPLE), n m
  • ca  Van: anàlisi de Van Soest (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: equació de Van Deemter (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: projecció de Van der Grinten (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: síndrome d'Ellis - Van Creveld (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: línia de Von Ebner (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: malaltia de Von Economo (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: màquina de Von Neumann (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: quocient de Von Weirmarn (EXEMPLE), n m
  • ca  Von: síndrome de Von Hippel - Lindau (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Tant la grafia amb majúscula inicial de la preposició dels cognoms com la grafia amb minúscula inicial poden ser adequades, però es considera convenient fer-hi una distinció:

- La grafia amb majúscula és adequada quan no s'especifica el nom de fonts de la persona.
Ex.: malaltia de De Quervain, mètode de De Leenheer; malaltia de Di Guglielmo, síndrome de Di George; accelerador de Van de Graaff, anàlisi de Van Soest, equació de Van Deemter, projecció de Van der Grinten, síndrome d'Ellis - Van Creveld; línia de Von Ebner, malaltia de Von Economo, màquina de Von Neumann, quocient de Von Weirmarn, síndrome de Von Hippel - Lindau.

- La grafia amb minúscula és adequada quan s'especifica el nom de fonts de la persona.
Ex: Fritz de Quervain, autoritat en el camp de les malalties de la tiroides, ha donat nom a la malaltia de De Quervain; Robert Jemison van de Graaff va inventar l'accelerador de Van de Graaff; La màquina de Von Neumann és un concepte teòric formulat pel matemàtic John von Neumann.

Nota

  • En els casos de coincidència en una frase de la preposició de del català i la preposició de com a partícula inicial d'un cognom, s'han de mantenir totes dues preposicions, ja que fan funcions diferents; la preposició del cognom, però, d'acord amb el criteri exposat, s'haurà d'escriure amb majúscula inicial per l'absència del nom de fonts.
    Ex.: esquirol llistat de De Winton [Diferent de musaranya de muntanya de Hodgson, en què el cognom Hodgson no té cap preposició inicial.]
botonets botonets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta blanca, n f alt. sin.
  • ca  margarideta de riu, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia perenne, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita menuda, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  moristella, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridolla, n f var. ling.
  • nc  Bellis perennis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta blanca, n f alt. sin.
  • ca  margarideta de riu, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia perenne, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita menuda, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  moristella, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridolla, n f var. ling.
  • nc  Bellis perennis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
corba d'Ellis-Damoiseau corba d'Ellis-Damoiseau

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  corba d'Ellis-Damoiseau, n f
  • ca  corba d'Ellis, n f sin. compl.
  • ca  corba d'Ellis-Garland, n f sin. compl.
  • ca  corba de Damoiseau, n f sin. compl.
  • ca  corba de Garland, n f sin. compl.
  • ca  línia d'Ellis, n f sin. compl.
  • ca  línia d'Ellis-Damoiseau, n f sin. compl.
  • ca  línia d'Ellis-Garland, n f sin. compl.
  • ca  línia de Damoiseau, n f sin. compl.
  • ca  signe d'Ellis, n m sin. compl.
  • ca  signe de Damoiseau, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Definició
Línia parabòlica de convexitat superior, que forma el límit superior dels embassaments pleurals.
esquena-fiflis esquena-fiflis

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  esquena-fiflis, n m
  • ca  superfiflis, n m
  • es  fiflis ball out
  • es  super-fiflis
  • fr  barani out ball out
  • fr  fliffis ball out
  • it  fliffis ball out
  • en  ball out half out
  • en  barani out ball out
  • en  fliffis ball out
  • en  half out ball out

<Arts > Circ>

Definició
Element acrobàtic en què l'acròbata bota al llit elàstic d'esquena, fa un quart de mortal endavant, un mortal-barani i acaba en posició dreta.

Nota

  • En competicions oficials de gimnàstica s'utilitza generalment la forma anglesa barani out ball out.
esquena-fiflis esquena-fiflis

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  esquena-fiflis, n m
  • ca  superfiflis, n m
  • es  fiflis ball out
  • es  super-fiflis
  • fr  barani out ball out
  • fr  fliffis ball out
  • it  fliffis ball out
  • en  ball out half out
  • en  barani out ball out
  • en  fliffis ball out
  • en  half out ball out

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Element acrobàtic en què l'acròbata bota al llit elàstic d'esquena, fa un quart de mortal endavant, un mortal-barani i acaba en posició dreta.

Nota

  • En competicions oficials de gimnàstica s'utilitza generalment la forma anglesa barani out ball out.
esquena-fiflis esquena-fiflis

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  esquena-fiflis, n m
  • ca  superfiflis, n m
  • es  fiflis ball out
  • es  super-fiflis
  • fr  barani out ball out
  • fr  fliffis ballout
  • it  fliffis ball out
  • en  ball out half out
  • en  barani out ball out
  • en  fliffis ball out
  • en  half out ball out

<Circ > Especialitats circenses > Acrobàcia>

Definició
Acrobàcia consistent a botar al llit elàstic d'esquena, fer un quart de mortal endavant, un mortal-barani i acabar en posició dempeus.
esquena-fiflis esquena-fiflis

<04 Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  esquena-fiflis, n m
  • ca  superfiflis, n m
  • es  fiflis ball out
  • es  super-fiflis
  • fr  barani out ball out
  • fr  fliffis ball out
  • en  ball out half out
  • en  barani out ball out
  • en  fliffis ball out
  • en  half out ball out

<Esport > 04 Gimnàstica>

Definició
Element acrobàtic consistent a botar sobre el trampolí d'esquena, fer un quart de mortal endavant i un mortal-barani i acabar en posició dempeus.

Nota

  • En competicions oficials de gimnàstica s'utilitza generalment l'equivalent anglès barani out ball out.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fiflis, n m
  • es  fiflis
  • es  fliffis
  • es  fliflis
  • fr  fliffis
  • it  fliffis
  • en  fliffis
  • en  fliffus

<Arts > Circ>

Definició
Qualsevol doble mortal amb un component de gir o pirueta.

Nota

  • En competicions oficials de gimnàstica s'utilitza generalment la forma anglesa fliffis.
fiflis fiflis

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fiflis, n m
  • es  fiflis
  • es  fliffis
  • es  fliflis
  • fr  fliffis
  • it  fliffis
  • en  fliffis
  • en  fliffus

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Qualsevol doble mortal amb un component de gir o pirueta.

Nota

  • En competicions oficials de gimnàstica s'utilitza generalment la forma anglesa fliffis.