Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xeixa" dins totes les àrees temàtiques

blat blancal blat blancal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blancal, n m
  • ca  blat comú, n m sin. compl.
  • ca  blat xeixa, n m sin. compl.
  • ca  forment, n m sin. compl.
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat blancatxo, n m alt. sin.
  • ca  blat candial, n m alt. sin.
  • ca  blat de coure, n m alt. sin.
  • ca  blat de prats, n m alt. sin.
  • ca  blat escoat, n m alt. sin.
  • ca  blat menut, n m alt. sin.
  • ca  blat orb, n m alt. sin.
  • ca  blat rodonell, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat tendre, n m alt. sin.
  • ca  blat tosell, n m alt. sin.
  • ca  blat tremesí, n m alt. sin.
  • ca  blat candeal, n m var. ling.
  • ca  blat hembrilla, n m var. ling.
  • ca  blat tosella, n m var. ling.
  • ca  froment, n m var. ling.
  • nc  Triticum aestivum L.
  • nc  Triticum hybernum L. var. ling.
  • nc  Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
  • nc  Triticum sativum Lam. var. ling.
  • nc  Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.
blat blancal blat blancal

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blancal, n m
  • ca  blat comú, n m sin. compl.
  • ca  blat xeixa, n m sin. compl.
  • ca  forment, n m sin. compl.
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat blancatxo, n m alt. sin.
  • ca  blat candial, n m alt. sin.
  • ca  blat de coure, n m alt. sin.
  • ca  blat de prats, n m alt. sin.
  • ca  blat escoat, n m alt. sin.
  • ca  blat menut, n m alt. sin.
  • ca  blat orb, n m alt. sin.
  • ca  blat rodonell, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat tendre, n m alt. sin.
  • ca  blat tosell, n m alt. sin.
  • ca  blat tremesí, n m alt. sin.
  • ca  blat candeal, n m var. ling.
  • ca  blat hembrilla, n m var. ling.
  • ca  blat tosella, n m var. ling.
  • ca  froment, n m var. ling.
  • nc  Triticum aestivum L.
  • nc  Triticum hybernum L. var. ling.
  • nc  Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
  • nc  Triticum sativum Lam. var. ling.
  • nc  Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.
qualitat extra qualitat extra

<Indústria del suro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  qualitat extra, n f
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • es  calidad extra

<Indústria > Indústria del suro>

xeixa xeixa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  xeixa, n f
  • ca  qualitat extra, n f sin. compl.
  • es  calidad extra de corcho, n f
  • fr  liège de qualité supérieure, n m
  • en  high quality cork, n

<Enginyeria forestal>