Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xeringa" dins totes les àrees temàtiques

herba prima herba prima

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba prima, n f
  • ca  moehríngia trinèrvia, n f alt. sin.
  • ca  meríngia trinèrvia, n f var. ling.
  • ca  moríngia trinèrvia, n f var. ling.
  • nc  Moehringia trinervia (L.) Clairv.

<Botànica > cariofil·làcies>

hipòtesi de Hering-Semon hipòtesi de Hering-Semon

<Anatomia > Citologia>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hipòtesi de Hering-Semon, n f
  • ca  hipòtesi de Semon-Hering, n f sin. compl.
  • ca  mnemisme, n m sin. compl.
  • ca  teoria de Semon-Hering, n f sin. compl.
  • ca  teoria mnemònica, n f sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Teoria mnemònica, segons la qual la cèl·lula posseeix una capacitat de memòria de les influències sofertes que explicaria l'herència dels caràcters adquirits.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lilà, n m
  • ca  lilà de Pèrsia, n m alt. sin.
  • ca  lilà petit, n m alt. sin.
  • ca  silà petit, n m var. ling.
  • nc  Syringa persica L.

<Botànica > oleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lilà, n m
  • ca  lilà de Pèrsia, n m alt. sin.
  • ca  lilà petit, n m alt. sin.
  • ca  silà petit, n m var. ling.
  • nc  Syringa persica L.

<Botànica > oleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lilà, n m
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  josepet, n m alt. sin.
  • ca  lilà blanc, n m alt. sin.
  • ca  lilera, n f alt. sin.
  • ca  sirimomo, n m alt. sin.
  • ca  sirimomo bord, n m alt. sin.
  • ca  ceringuilla mayor, n f var. ling.
  • ca  lila, n f var. ling.
  • ca  lilac, n m var. ling.
  • ca  silà, n m var. ling.
  • ca  sinamomo, n m var. ling.
  • ca  sirimono, n m var. ling.
  • nc  Syringa vulgaris L.
  • nc  Lilac vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > oleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lilà, n m
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  josepet, n m alt. sin.
  • ca  lilà blanc, n m alt. sin.
  • ca  lilera, n f alt. sin.
  • ca  sirimomo, n m alt. sin.
  • ca  sirimomo bord, n m alt. sin.
  • ca  ceringuilla mayor, n f var. ling.
  • ca  lila, n f var. ling.
  • ca  lilac, n m var. ling.
  • ca  silà, n m var. ling.
  • ca  sinamomo, n m var. ling.
  • ca  sirimono, n m var. ling.
  • nc  Syringa vulgaris L.
  • nc  Lilac vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > oleàcies>

llana merina llana merina

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llana merina, n f
  • es  lana merina
  • fr  laine mérinos
  • en  merino wool
  • de  Merinowolle

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Definició
Llana que procedeix de les ovelles de la raça merina.
llana merina llana merina

<Fibres i filaments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llana merina, n f
  • es  lana merina
  • fr  laine mérinos
  • en  merino wool
  • de  Merinowolle

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>

llei de Hering llei de Hering

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  llei de Hering, n f
  • es  ley de Hering
  • fr  loi de Hering
  • fr  règle de Hering
  • en  Hering's law
  • en  Hering's rule

<Homeopatia > Malaltia > Procés curatiu>

Definició
Teoria que estableix que l'ordre i la direcció en què els símptomes d'una malaltia crònica han de desaparèixer perquè es produeixi una guarició perdurable és de dins a fora, de dalt a baix, dels òrgans més vitals als menys importants i en l'ordre invers a la seva aparició.

Nota

  • 1. C. Hering, a més d'enunciar aquest principi, també és conegut per haver dut a terme l'experimentació patogenètica del remei Lachesis mutus i per haver compilat una extensa i completa matèria mèdica en l'obra The guiding symptoms of our materia medica.

    2. Malgrat que la denominació llei de Hering ha estat molt difosa, el seu enunciat no compleix els requisits per ser considerada una llei i, estrictament, seria preferible citar-la com a criteri de Hering o norma de Hering.
merenga merenga

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  merenga, n f
  • es  merengue
  • fr  meringue
  • en  meringue

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>