Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xerinola" dins totes les àrees temàtiques

aerícola

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aerícola, adj

<Botànica>

Definició

Dit de les plantes que creixen totalment en medi aeri, com algunes orquídies.

aerícola

<Jardineria. Paisatgisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca aerícola, adj
es aerícola, adj

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Que creix totalment en medi aeri, com algunes bromeliàcies i orquídies.

afroseminola

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca afroseminola
ca afro-seminol criollo sin. compl.
cy Afro-Seminole
cy Afro-seminol criollo sin. compl.
de Afroseminolisch
en Afro-Seminole Creole
en Afro-Seminole sin. compl.
en Black Seminole sin. compl.
en Seminole sin. compl.
es afroseminola
es criollo afroseminola sin. compl.
es seminola sin. compl.
es seminola negro sin. compl.
eu afroseminola
eu afro-seminol criollo sin. compl.
eu afroseminola sin. compl.
fr afro-séminole
fr afro-seminol criollo sin. compl.
gl afroseminola
gl afro-seminol criollo sin. compl.
gn afroseminóla
gn afro-seminol criollo sin. compl.
it afroseminola
it afro-seminol criollo sin. compl.
pt afro-seminola
pt afro-seminol criollo sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Mèxic>

Definició

A Brackettville, durant els anys vuitanta del segle passat tan sols quedaven alguns parlants d'afroseminola de més de cinquanta anys i la llengua ja no es transmetia als infants, de manera que podria estar extingida o pràcticament extingida als Estats Units. L'anglès i l'espanyol són ara les llengües de comunicació habitual dins la comunitat.

A Nacimiento de los Negros hi ha uns 200 parlants d'afroseminola. No hi ha gaires dades sobre la varietat mexicana, però podria tenir menys influència de l'anglès atès que els parlants són bilingües en espanyol però no parlen anglès.

L'afroseminola és un crioll de base anglesa que es parla únicament en una ciutat dels Estats Units, Brackettville, i en una ciutat mexicana, Nacimiento de los Negros, situada a uns quants kilòmetres més de distància. Sembla que també s'havia parlat en alguns municipis propers d'Oklahoma, com ara Hughes, Seminole, Okfuskee i Okmulgee. Podria haver sobreviscut també a Florida i a les Bahames, però no hi ha prou dades al respecte.

L'afroseminola deriva del gullah, un altre crioll de base anglesa que es parla a la costa atlàntica dels Estats Units. Se'n va separar al segle XVIII, quan un cert nombre d'esclaus va fugir de les plantacions d'arròs de Geòrgia i de Carolina del Sud, on s'havia originat el gullah, i es van establir a Florida. Van haver de lluitar a diverses guerres amb l'exèrcit americà per defensar la seva llibertat. Des d'un punt de vista lingüístic, l'afroseminola és més conservador que no pas el gullah.

El terme seminola (en anglès seminole), és una adaptació de l'espanyol cimarrón 'esclau evadit'. El prefix afro- assenyala l'origen africà dels membres d'aquesta comunitat i serveix per distingir-los dels indis seminola (parlants d'una llengua de la família muskogi), amb els quals els afroseminola van mantenir relacions intenses.

ballaruga

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca ballaruga, n f
es perinola
fr toton
en teetotum

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

ballaruga

<Lleure. Turisme > Jocs>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

ca ballaruga, n f
es perinola
fr toton
en teetotum

Definició

Joguina consistent en un eix que travessa una boleta més o menys aplatada pels pols, un disc, un dau, etc., habitualment amb lletres a les cares laterals, que es fa giravoltar amb el polze i l'índex de manera que balli com una baldufa sobre un dels extrems de l'eix, acabat en punta.

boixerola

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixerola, n f
ca barruixa, n f sin. compl.
ca faringola, n f sin. compl.
ca gallufa, n f sin. compl.
ca muixa, n f sin. compl.
ca barruixes, n f pl alt. sin.
ca boixerola vera, n f alt. sin.
ca boixeroler, n m alt. sin.
ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigoler, n m alt. sin.
ca farigolera, n f alt. sin.
ca farinell, n m alt. sin.
ca faringoler, n m alt. sin.
ca faringolera, n f alt. sin.
ca faringoles, n f pl alt. sin.
ca farinola, n f alt. sin.
ca farinoler, n m alt. sin.
ca farnerola, n f alt. sin.
ca farnola, n f alt. sin.
ca farnolàs, n m alt. sin.
ca farnolasos, n m pl alt. sin.
ca farnoles, n f pl alt. sin.
ca gallufera, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca muixeroler, n m alt. sin.
ca muixes, n f pl alt. sin.
ca picarol, n m alt. sin.
ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca raïm d'os, n m alt. sin.
ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
ca barinxes, n f pl var. ling.
ca bayubera, n f var. ling.
ca boixeiola, n f var. ling.
ca boixereta, n f var. ling.
ca boixerida, n f var. ling.
ca boixerina, n f var. ling.
ca boixeringa, n f var. ling.
ca boixerol, n m var. ling.
ca boixiriga, n f var. ling.
ca boixirigues, n f pl var. ling.
ca bosquerola, n f var. ling.
ca buixarola, n f var. ling.
ca buixerola, n f var. ling.
ca carallufa, n f var. ling.
ca farinjoler, n m var. ling.
ca gaiubasa, n f var. ling.
ca gallofera, n f var. ling.
ca gallova, n f var. ling.
ca gallubera, n f var. ling.
ca garallufa, n f var. ling.
ca garrallufa, n f var. ling.
ca garxallufa, n f var. ling.
ca gaulla, n f var. ling.
ca gayuva, n f var. ling.
ca muserola, n f var. ling.
ca raïm d'orso, n m var. ling.
nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

boixerola

<Botànica>

ca boixerola, n f
ca barruixa, n f sin. compl.
ca faringola, n f sin. compl.
ca gallufa, n f sin. compl.
ca muixa, n f sin. compl.
ca barruixes, n f pl alt. sin.
ca boixerola vera, n f alt. sin.
ca boixeroler, n m alt. sin.
ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigoler, n m alt. sin.
ca farigolera, n f alt. sin.
ca farinell, n m alt. sin.
ca faringoler, n m alt. sin.
ca faringolera, n f alt. sin.
ca faringoles, n f pl alt. sin.
ca farinola, n f alt. sin.
ca farinoler, n m alt. sin.
ca farnerola, n f alt. sin.
ca farnola, n f alt. sin.
ca farnolàs, n m alt. sin.
ca farnolasos, n m pl alt. sin.
ca farnoles, n f pl alt. sin.
ca gallufera, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca muixeroler, n m alt. sin.
ca muixes, n f pl alt. sin.
ca picarol, n m alt. sin.
ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca raïm d'os, n m alt. sin.
ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
ca barinxes, n f pl var. ling.
ca bayubera, n f var. ling.
ca boixeiola, n f var. ling.
ca boixereta, n f var. ling.
ca boixerida, n f var. ling.
ca boixerina, n f var. ling.
ca boixeringa, n f var. ling.
ca boixerol, n m var. ling.
ca boixiriga, n f var. ling.
ca boixirigues, n f pl var. ling.
ca bosquerola, n f var. ling.
ca buixarola, n f var. ling.
ca buixerola, n f var. ling.
ca carallufa, n f var. ling.
ca farinjoler, n m var. ling.
ca gaiubasa, n f var. ling.
ca gallofera, n f var. ling.
ca gallova, n f var. ling.
ca gallubera, n f var. ling.
ca garallufa, n f var. ling.
ca garrallufa, n f var. ling.
ca garxallufa, n f var. ling.
ca gaulla, n f var. ling.
ca gayuva, n f var. ling.
ca muserola, n f var. ling.
ca raïm d'orso, n m var. ling.
nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

cèrvia

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cèrvia, n f
ca círvia, n f
ca cerviola, n f sin. compl.
ca cerviola [subadult], n f sin. compl.
ca cirviola, n f sin. compl.
ca cirviola [subadult], n f sin. compl.
ca fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
ca iserna, n f sin. compl.
ca lletxa, n f sin. compl.
ca lletxa verda, n f sin. compl.
ca lletxeta, n f sin. compl.
ca lletxola, n f sin. compl.
ca lletxoleta, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca palomina, n f sin. compl.
ca verderol, n m sin. compl.
ca verderol [jove], n m sin. compl.
ca anchoa, n m var. ling.
ca cervià, n m var. ling.
ca cirvia, n f var. ling.
ca dorado, n m var. ling.
ca letja, n f var. ling.
ca letxa, n f var. ling.
ca letxa verda, n f var. ling.
ca letxeta, n f var. ling.
ca letxola, n f var. ling.
ca letxoleta, n f var. ling.
ca seriol, n m var. ling.
ca seriola, n f var. ling.
ca sèrvia, n f var. ling.
ca serviola, n f var. ling.
ca sirvi, n f var. ling.
ca sirvia, n f var. ling.
ca sírvia, n f var. ling.
ca sirviola, n f var. ling.
ca verderón, n m var. ling.
ca xola, n f var. ling.
nc Seriola dumerili
nc Micropterix Dumerili var. ling.
nc Micropteryx dumerili var. ling.
nc Micropteryx rafinesquii var. ling.
nc Seriola dumerilii var. ling.
nc Serviola Dumerili var. ling.
es pez de limón
es pez limon
es seriola
es serviola
fr seriole
fr sériole couronnée
it ricciole
en Amberjack
en greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

cèrvia

<Zoologia > Peixos>

ca cèrvia, n f
ca círvia, n f
ca cerviola, n f sin. compl.
ca cerviola [subadult], n f sin. compl.
ca cirviola, n f sin. compl.
ca cirviola [subadult], n f sin. compl.
ca fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
ca iserna, n f sin. compl.
ca lletxa, n f sin. compl.
ca lletxa verda, n f sin. compl.
ca lletxeta, n f sin. compl.
ca lletxola, n f sin. compl.
ca lletxoleta, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca palomina, n f sin. compl.
ca verderol, n m sin. compl.
ca verderol [jove], n m sin. compl.
ca anchoa, n m var. ling.
ca cervià, n m var. ling.
ca cirvia, n f var. ling.
ca dorado, n m var. ling.
ca letja, n f var. ling.
ca letxa, n f var. ling.
ca letxa verda, n f var. ling.
ca letxeta, n f var. ling.
ca letxola, n f var. ling.
ca letxoleta, n f var. ling.
ca seriol, n m var. ling.
ca seriola, n f var. ling.
ca sèrvia, n f var. ling.
ca serviola, n f var. ling.
ca sirvi, n f var. ling.
ca sirvia, n f var. ling.
ca sírvia, n f var. ling.
ca sirviola, n f var. ling.
ca verderón, n m var. ling.
ca xola, n f var. ling.
nc Seriola dumerili
nc Micropterix Dumerili var. ling.
nc Micropteryx dumerili var. ling.
nc Micropteryx rafinesquii var. ling.
nc Seriola dumerilii var. ling.
nc Serviola Dumerili var. ling.
es pez de limón
es pez limon
es seriola
es serviola
fr seriole
fr sériole couronnée
it ricciole
en Amberjack
en greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

círvia

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca círvia, n f
ca cèrvia, n f sin. compl.
ca cerviola, n f sin. compl.
ca cirviola, n f sin. compl.
es pez de limón
es serviola
fr sériole couronnée
it leccia
en greater amberjack
de Bernsteinmakrele
de Seriolafisch
nc Seriola dumerili

<Zoologia > Peixos>

Definició

Peix de l'ordre dels perciformes que pot assolir 90 centímetres de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.