Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ratificar, v tr
ca confirmar, v tr sin. compl.
ca fermar, v tr sin. compl.
ca referendar, v tr sin. compl.
es confirmar
es ratificar
es refrendar

Definició

Fer valedora o certa {alguna cosa que s'ha dit o fet}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que condemnava l'acusat a deu anys de presó.

Ex.: El president ha confirmat la decisió del Govern.

Ex.: La situació econòmica actual ferma les perspectives que s'oferien per a la zona euro.

Ex.: El portaveu del partit ha referendat les paraules del secretari.

Ex.: El ministre va referendar l'abolició de l'impost.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca recalar, v intr
ca aterrar, v intr sin. compl.
es recalar
fr atterrir
en approach land, to
en make land, to

<Ports > Accions>

Definició

Arribar, una embarcació, a la vista d'un cap o un altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

ca replegar-se, v intr pron
ca tancar línies, v intr
ca tancar-se amb balda, v intr sin. compl.
es cerrar líneas
es echar el cerrojo
es hacer el cerrojo
es jugar al cerrojo
es replegarse
fr bétonner
fr se replier
it serrare i ranghi
it serrare le linee
en withdraw, to
de sich hinten reinstellen

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició

Fer retrocedir, un equip, la línia davantera i la línia de mitjos cap a la línia defensiva per tal de dur a terme un moviment tàctic defensiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca replegar-se, v intr pron
ca tancar línies [FUTBOL], v intr sin. compl.
ca tancar-se amb balda [FUTBOL], v intr pron sin. compl.
es cerrar lineas
es echar el cerrojo
es hacer el cerrojo
es jugar al cerrojo
es replegarse
fr bétonner
fr replier, se
en retire, to
en withdraw, to

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició

Fer retrocedir, un equip, els seus atacants cap a la línia defensiva pròpia com a conseqüència d'un moviment tàctic defensiu.

Nota

Vegeu la nota a replegament defensiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarriassa, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca peu de bou, n m sin. compl.
ca peu de vedell, n m sin. compl.
ca pota de bou, n f sin. compl.
ca pota de vedell, n f sin. compl.
ca rapa, n f sin. compl.
ca xèrria, n f sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca àrums, n m pl alt. sin.
ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
ca cala de fulles tacades, n f alt. sin.
ca cala tacada, n f alt. sin.
ca candela, n f alt. sin.
ca colocàsia borda, n f alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca fulla de foc, n f alt. sin.
ca fulles de cremadura, n f pl alt. sin.
ca fulles de foc, n f pl alt. sin.
ca herba cremadora, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pota de vedella, n f alt. sin.
ca punta de rella, n f alt. sin.
ca punta de rella tacada, n f alt. sin.
ca rapa comuna, n f alt. sin.
ca rapa femella, n f alt. sin.
ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca xèrries, n f pl alt. sin.
ca barba de Aron, n f var. ling.
ca veré de cutxo, n m var. ling.
ca xàrria, n f var. ling.
ca xarriasses, n f pl var. ling.
ca xàrries, n f pl var. ling.
ca xerri, n m var. ling.
ca xírries, n f pl var. ling.
nc Arum italicum Mill.

<Botànica > aràcies>

Nota

Veré de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'verí de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarriassa, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca peu de bou, n m sin. compl.
ca peu de vedell, n m sin. compl.
ca pota de bou, n f sin. compl.
ca pota de vedell, n f sin. compl.
ca rapa, n f sin. compl.
ca xèrria, n f sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca àrums, n m pl alt. sin.
ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
ca cala de fulles tacades, n f alt. sin.
ca cala tacada, n f alt. sin.
ca candela, n f alt. sin.
ca colocàsia borda, n f alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca fulla de foc, n f alt. sin.
ca fulles de cremadura, n f pl alt. sin.
ca fulles de foc, n f pl alt. sin.
ca herba cremadora, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pota de vedella, n f alt. sin.
ca punta de rella, n f alt. sin.
ca punta de rella tacada, n f alt. sin.
ca rapa comuna, n f alt. sin.
ca rapa femella, n f alt. sin.
ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca xèrries, n f pl alt. sin.
ca barba de Aron, n f var. ling.
ca veré de cutxo, n m var. ling.
ca xàrria, n f var. ling.
ca xarriasses, n f pl var. ling.
ca xàrries, n f pl var. ling.
ca xerri, n m var. ling.
ca xírries, n f pl var. ling.
nc Arum italicum Mill.

<Botànica > aràcies>

Nota

Veré de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'verí de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca serer
ca sereer sin. compl.
ca serer-sin sin. compl.
ar سريرية
cy Serer
cy Sereer sin. compl.
cy Serer-sin sin. compl.
de Serer
de Sereer sin. compl.
de Serer-Sin sin. compl.
de Serer-Sine sin. compl.
en Serer
en Sereer sin. compl.
en Serer-Sin sin. compl.
en Serer-Sine sin. compl.
es serer
es sereer sin. compl.
es serer-sin sin. compl.
eu sererera
eu sereer sin. compl.
eu serer-sin sin. compl.
fr sérère
fr seereer sin. compl.
fr seex sin. compl.
fr sereer sin. compl.
fr serer sin. compl.
fr serer-sin sin. compl.
fr serer-sine sin. compl.
fr sérère-sine sin. compl.
fr serrer sin. compl.
fr sine-saloum sin. compl.
fr sine-sine sin. compl.
gl serere
gl sereer sin. compl.
gl serer-sin sin. compl.
gn serer
gn sereer sin. compl.
gn serer-sin sin. compl.
it serer
it sereer sin. compl.
it serer-sin sin. compl.
ja セレール語
nl Serer
nl Sereer sin. compl.
nl Serer-Sin sin. compl.
pt serer
pt sereer sin. compl.
pt serer-sin sin. compl.
ru Серер
ru Серер-син sin. compl.
zh 塞雷尔
zh 塞雷尔-辛、塞雷儿 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Senegal>

Definició

El serer és la tercera llengua en nombre de parlants al Senegal (15% de la població), rere el wòlof (43%) i el ful (24%).

Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps, o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.

Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque i Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.

Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit del Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca serrà, n m
ca anfós bord, n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca mero bord, n m sin. compl.
ca nero bord, n m sin. compl.
ca serrà comú, n m sin. compl.
ca serrà de perdiueta [fresa], n m sin. compl.
ca serrà ver, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca serranet [juvenil], n m sin. compl.
ca serranet [petit], n m sin. compl.
ca serranó [petit], n m sin. compl.
ca serrans, n m pl sin. compl.
ca serranull, n m sin. compl.
ca vaca serrana, n f sin. compl.
ca baca serrana, n f var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca mero bort, n m var. ling.
ca priste, n m var. ling.
ca sarrà, n m var. ling.
ca serrá, n m var. ling.
ca serran, n m var. ling.
ca serrano, n m var. ling.
ca sierra, n m var. ling.
nc Serranus cabrilla
nc Paracentropristis cabrilla var. ling.
es cabra
es cabrilla
es serrano
fr saran
fr serran
fr serran chevre
fr serran chevrette
fr serran-chèvre
it bolagio
en comber
en gaper
en sea perch
de Sägebarsch
de Segebarsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca serrà, n m
ca anfós bord, n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca mero bord, n m sin. compl.
ca nero bord, n m sin. compl.
ca serrà comú, n m sin. compl.
ca serrà de perdiueta [fresa], n m sin. compl.
ca serrà ver, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca serranet [juvenil], n m sin. compl.
ca serranet [petit], n m sin. compl.
ca serranó [petit], n m sin. compl.
ca serrans, n m pl sin. compl.
ca serranull, n m sin. compl.
ca vaca serrana, n f sin. compl.
ca baca serrana, n f var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca mero bort, n m var. ling.
ca priste, n m var. ling.
ca sarrà, n m var. ling.
ca serrá, n m var. ling.
ca serran, n m var. ling.
ca serrano, n m var. ling.
ca sierra, n m var. ling.
nc Serranus cabrilla
nc Paracentropristis cabrilla var. ling.
es cabra
es cabrilla
es serrano
fr saran
fr serran
fr serran chevre
fr serran chevrette
fr serran-chèvre
it bolagio
en comber
en gaper
en sea perch
de Sägebarsch
de Segebarsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca serral, n m
es cerrajón, n m
fr coteau élevé, n m
en hill, n

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xerrar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Nota

Definició