Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xerrera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abadejo, n m
  • ca  bacallà, n m sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  bacallá, n m var. ling.
  • nc  Pollachius pollachius
  • es  abadejo, n m
  • fr  lieu jaune, n m
  • en  pollack, n

<Peixos > Gàdids>

abocador d'estèrils abocador d'estèrils

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abocador d'estèrils, n m
  • es  terrero, n m
  • fr  crassier, n m
  • fr  dépotoir, n m
  • en  slag heap, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arenga, n f
  • ca  discurs encoratjador, n m
  • ca  xerrada encoratjadora, n f
  • fr  tonif
  • en  pep talk

<Esport>

Definició
Discurs d'un entrenador als seus jugadors amb la intenció d'encoratjar-los.
barbarea pirinenca barbarea pirinenca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barbarea pirinenca, n f
  • ca  herba bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba bèrbara, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • nc  Barbarea intermedia Boreau

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

barrella terrera barrella terrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella terrera, n f
  • ca  mirambell bord, n m alt. sin.
  • nc  Kochia prostrata (L.) Schrad.
  • nc  Bassia prostrata (L.) Beck in Rchb. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

bec de serra bec de serra

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  bec de serra, n m
  • es  serreta
  • nc  Mergus sp.

<Zoologia > Ocells>

Definició
Gènere d'ocells anseriformes de les dimensions d'un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba berbena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Anna, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fetillers, n f alt. sin.
  • ca  planta sagrada, n f alt. sin.
  • ca  barbena, n f var. ling.
  • ca  barbera, n f var. ling.
  • ca  berbera, n f var. ling.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • ca  herba ververa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Nota

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
biga carenera biga carenera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  biga carenera, n f
  • ca  biga comunera, n f sin. compl.
  • ca  biga serrera, n f sin. compl.
  • ca  carener, n m sin. compl.
  • es  gallur, n m
  • es  parhilera, n f
  • es  viga cumbrera, n f
  • es  gallo, n m sin. compl.
  • fr  faitage, n m
  • en  framing header, n
  • en  ridge beam, n
  • eu  gailur, n
  • eu  goihabe, n

<Fusteria > Construccions>

biga carenera biga carenera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  biga carenera, n f
  • ca  biga comunera, n f sin. compl.
  • ca  biga serrera, n f sin. compl.
  • ca  carener, n m sin. compl.
  • es  gallo
  • es  parhilera
  • es  viga cumbrera
  • fr  rive
  • en  framing header
  • en  ridge beam

<Fusteria > Construccions > Cobertes>

Definició
Biga col·locada horitzontalment entre els punts més alts de dos cavalls, o entre el punt més alt d'un cavall i una paret, que forma l'aresta d'unió dels dos vessants d'una teulada.