Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xerrera" dins totes les àrees temàtiques

bec de serra bec de serra

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  bec de serra, n m
  • es  serreta
  • nc  Mergus sp.

<Zoologia > Ocells>

Definició
Gènere d'ocells anseriformes de les dimensions d'un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba berbena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Anna, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fetillers, n f alt. sin.
  • ca  planta sagrada, n f alt. sin.
  • ca  barbena, n f var. ling.
  • ca  barbera, n f var. ling.
  • ca  berbera, n f var. ling.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • ca  herba ververa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Nota

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
berbena berbena

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba berbena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Anna, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fetillers, n f alt. sin.
  • ca  planta sagrada, n f alt. sin.
  • ca  barbena, n f var. ling.
  • ca  barbera, n f var. ling.
  • ca  berbera, n f var. ling.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • ca  herba ververa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Nota

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
biga carenera biga carenera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  biga carenera, n f
  • ca  biga comunera, n f sin. compl.
  • ca  biga serrera, n f sin. compl.
  • ca  carener, n m sin. compl.
  • es  gallo
  • es  parhilera
  • es  viga cumbrera
  • fr  rive
  • en  framing header
  • en  ridge beam

<Fusteria > Construccions > Cobertes>

Definició
Biga col·locada horitzontalment entre els punts més alts de dos cavalls, o entre el punt més alt d'un cavall i una paret, que forma l'aresta d'unió dels dos vessants d'una teulada.
biga carenera biga carenera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  biga carenera, n f
  • ca  biga comunera, n f sin. compl.
  • ca  biga serrera, n f sin. compl.
  • ca  carener, n m sin. compl.
  • es  gallur, n m
  • es  parhilera, n f
  • es  viga cumbrera, n f
  • es  gallo, n m sin. compl.
  • fr  faitage, n m
  • en  framing header, n
  • en  ridge beam, n
  • eu  gailur, n
  • eu  goihabe, n

<Fusteria > Construccions>

biga paredera biga paredera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  biga paredera, n f
  • es  carrera, n f
  • fr  sablière de plancher, n f
  • en  head rail, n
  • eu  frontal, n
  • eu  karrera, n
  • eu  zurabe, n

<Fusteria > Construccions>

bitxer bitxer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bitxera borda bitxera borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • ca  herba del vri, n f var. ling.
  • ca  vincetocsi, n m var. ling.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>

bitxera borda bitxera borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • ca  herba del vri, n f var. ling.
  • ca  vincetocsi, n m var. ling.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>