Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xerrera" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure > Filatèlia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca blegadissa, n f
- ca xarnera, n f
<Lleure > Filatèlia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boira baixa, n f
- ca boira assolada, n f sin. compl.
- ca boira aterrada, n f sin. compl.
- ca boira terrera, n f sin. compl.
- es niebla baja, n f
- fr brouillard au sol, n m
- en low mist, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex màxim, n m
- ca càrex pèndul, n m alt. sin.
- ca jonça de penjolls, n f alt. sin.
- ca penjolls, n m pl alt. sin.
- ca xereix bord, n m alt. sin.
- ca xerreix bord, n m var. ling.
- nc Carex pendula Huds.
- nc Carex maxima Scop. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex màxim, n m
- ca càrex pèndul, n m alt. sin.
- ca jonça de penjolls, n f alt. sin.
- ca penjolls, n m pl alt. sin.
- ca xereix bord, n m alt. sin.
- ca xerreix bord, n m var. ling.
- nc Carex pendula Huds.
- nc Carex maxima Scop. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca caçadora, n f
- es cazadora
- es chaquetilla
- es guerrera
- en jerkin
<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Vestuari>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabotí, n m
- ca calacabot, n m sin. compl.
- ca gòbit roseti, n m sin. compl.
- ca jonquillo, n m sin. compl.
- ca morulla, n f sin. compl.
- ca roseti, n m sin. compl.
- ca xanguet, n m sin. compl.
- ca xanguet d'en Ferrer, n m sin. compl.
- nc Pseudaphya ferreri
- nc Pseudaphia ferreri var. ling.
- es roseti
- es rosetín
- en Ferrer's goby
<Peixos > Gòbids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabotí, n m
- ca calacabot, n m sin. compl.
- ca gòbit roseti, n m sin. compl.
- ca jonquillo, n m sin. compl.
- ca morulla, n f sin. compl.
- ca roseti, n m sin. compl.
- ca xanguet, n m sin. compl.
- ca xanguet d'en Ferrer, n m sin. compl.
- nc Pseudaphya ferreri
- nc Pseudaphia ferreri var. ling.
- es roseti
- es rosetín
- en Ferrer's goby
<Peixos > Gòbids>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cadira de visita, n f
- es silla de recepción, n f
- es silla de visitas, n f
- es silla de visita, n f sin. compl.
- fr chaise visiteur, n f
- fr fauteuil d'accueil, n m
- eu bisitari-aulki, n
- eu harrera-aulki, n
<Fusteria > Mobles>