Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xerrera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  camal, n m
  • es  pernera
  • en  leg support

<Ciències de la salut>

Nota

  • Cadascun dels suports per a les cames de la llitera ginecològica.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  camal, n m
  • ca  cuixot, n m sin. compl.
  • es  pernera, n f

<Ciclisme>

Definició
Cadascuna de les dues peces de roba amb què el ciclista es cobreix les cames, des de l'engonal fins al genoll o fins al turmell, per a protegir-se del fred i la humitat.
camall camall

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  camall, n m
  • es  pernera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Nota

  • El camall és la part del camal que cobreix la cama des del genoll fins al peu.
camedris camedris

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camedris, n m
  • ca  alzineta, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
  • ca  auledella, n f alt. sin.
  • ca  beteta, n f alt. sin.
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  escarlòpia, n f alt. sin.
  • ca  fals peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  herba betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba colònia, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera negra, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó negre, n m alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  ausineta, n f var. ling.
  • ca  auzineta, n f var. ling.
  • ca  bretònica, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • ca  camallís, n m var. ling.
  • ca  camèdit, n m var. ling.
  • ca  camèdits, n m pl var. ling.
  • ca  camedri, n m var. ling.
  • ca  camedrios, n m pl var. ling.
  • ca  camedros, n m pl var. ling.
  • ca  camellís, n m var. ling.
  • ca  enzineta, n f var. ling.
  • ca  herba brotónica, n f var. ling.
  • ca  herba brutònica, n f var. ling.
  • ca  xamedrios, n m pl var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camedris, n m
  • ca  alzineta, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
  • ca  auledella, n f alt. sin.
  • ca  beteta, n f alt. sin.
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  escarlòpia, n f alt. sin.
  • ca  fals peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  herba betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba colònia, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera negra, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó negre, n m alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  ausineta, n f var. ling.
  • ca  auzineta, n f var. ling.
  • ca  bretònica, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • ca  camallís, n m var. ling.
  • ca  camèdit, n m var. ling.
  • ca  camèdits, n m pl var. ling.
  • ca  camedri, n m var. ling.
  • ca  camedrios, n m pl var. ling.
  • ca  camedros, n m pl var. ling.
  • ca  camellís, n m var. ling.
  • ca  enzineta, n f var. ling.
  • ca  herba brotónica, n f var. ling.
  • ca  herba brutònica, n f var. ling.
  • ca  xamedrios, n m pl var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

canal desarenador canal desarenador

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canal desarenador, n m
  • ca  canal sorrera, n f
  • es  canal desarenador

<Construcció > Obres públiques>

canera canera

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canera, n f
  • es  perrera
  • en  kennel

<Policia > Infraestructura > Dependències>

Definició
Dependència coberta on s'allotgen els gossos policia que pertanyen a un cos policial.
cap de frare cap de frare

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap de frare, n m
  • ca  coroneta terrera, n f alt. sin.
  • nc  Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
  • nc  Globularia valentina Willk. var. ling.
  • nc  Globularia vulgaris L. subsp. valentina (Willk.) Mateo et Figuerola var. ling.

<Botànica > globulariàcies>

cap de frare cap de frare

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap de frare, n m
  • ca  coroneta terrera, n f alt. sin.
  • nc  Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
  • nc  Globularia valentina Willk. var. ling.
  • nc  Globularia vulgaris L. subsp. valentina (Willk.) Mateo et Figuerola var. ling.

<Botànica > globulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capçaner, n m
  • ca  cavalló, n m
  • ca  esquena d'ase, n f
  • ca  serrera, n f
  • es  albardilla
  • es  mojinete
  • fr  chaperon
  • en  coping
  • de  Mauerabdeckung
  • de  Mauervordach

<Construcció>