Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xerrera" dins totes les àrees temàtiques

ceba d'hivern ceba d'hivern

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba d'hivern, n f
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  cebolleta, n f alt. sin.
  • ca  cebollí francès, n m alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  porradell, n m alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • nc  Allium fistulosum L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Les denominacions cebolleta i cibolla (procedents d'obres mallorquines) són derivats del llatí vulgar *CEPULLA.
ceba d'hivern ceba d'hivern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba d'hivern, n f
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  cebolleta, n f alt. sin.
  • ca  cebollí francès, n m alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  porradell, n m alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • nc  Allium fistulosum L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Les denominacions cebolleta i cibolla (procedents d'obres mallorquines) són derivats del llatí vulgar *CEPULLA.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

ceba marina ceba marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

ceba marina ceba marina

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  porrera, n f sin. compl.
  • es  cebolla albarrana, n f
  • fr  scille maritime, n f
  • fr  urginée maritime, n f
  • en  giant white squill, n
  • nc  Urginea maritima

<Enginyeria forestal>

CEU UCH CEU UCH

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  CEU UCH, n f
  • ca  Universitat CEU Cardenal Herrera, n f
  • es  CEU UCH, n f
  • es  Universidad CEU Cardenal Herrera, n f
  • en  CEU Cardenal Herrera University, n
  • en  CEU UCH, n

<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>

correguda correguda

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  correguda, n f
  • es  carrerilla
  • fr  course d'élan
  • fr  élan
  • eu  karrera
  • eu  korrikaldi

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Conjunt de passos ràpids endavant que el pilotari fa abans de servir.
correguda correguda

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  correguda, n f
  • es  carrerilla
  • fr  course d'élan
  • fr  élan
  • eu  karrera
  • eu  korrikaldi

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Conjunt de passos ràpids endavant fets per un jugador abans de servir.
cuixal cuixal

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cuixal, n m
  • es  pernera
  • en  trouser leg

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Part d'un camal dels pantalons que cobreix la cuixa.
cuixot cuixot

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cuixot, n m
  • ca  camal, n m sin. compl.
  • es  pernera
  • es  pernil
  • fr  jambe
  • en  leg

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Cadascuna de les dues parts d'uns pantalons que cobreix una cama.