Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xerrera" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rugbi [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/24/>
- ca darrer | darrera, n m, f
- es zaguero
- fr arrière
- en fullback
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
Definició
Nota
- El darrer és el jugador número 15.
<09 Esports de pilota > 06 Rugbi>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca darrer | darrera, n m, f
- es zaguero | zaguera
- fr arrière
- it arretrato | arretrata
- en fullback
<Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>
Definició
Nota
- El darrer és el jugador número 15.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca desarenador, n m
- ca sorrera, n f
- es desarenador
<Construcció > Obres públiques>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca desarenador, n m
- ca sorrera, n f sin. compl.
- es desarenador
- en grit tank
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>, <Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>
Definició
Els desarenadors compleixen tres funcions bàsiques en les plantes de tractament: protegir els elements mecànics de l'abrasió i del desgast excessiu, evitar la formació de dipòsits de sorres en tancs i en conduccions i reduir la freqüència de neteja de tancs i de reactors.
Nota
- Vegeu també ^pretractament^.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca desferracavalls, n m
- ca ferradura terrera, n f alt. sin.
- ca herba del ferro, n f alt. sin.
- ca hipocrepis ciliada, n f alt. sin.
- nc Hippocrepis multisiliquosa L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca desferracavalls, n m
- ca ferradura terrera, n f alt. sin.
- ca herba del ferro, n f alt. sin.
- ca hipocrepis ciliada, n f alt. sin.
- nc Hippocrepis multisiliquosa L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dot, n m
- ca atzèrnia, n f sin. compl.
- ca dot [adult], n m sin. compl.
- ca dot de fons, n m sin. compl.
- ca famfre, n m sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca gèrnera, n f sin. compl.
- ca pàmpol, n m sin. compl.
- ca pàmpol rascàs, n m sin. compl.
- ca pàmpol rascàs [jove], n m sin. compl.
- ca pàmpol verd, n m sin. compl.
- ca rascàs, n m sin. compl.
- ca atzerina, n f var. ling.
- ca atzernia, n f var. ling.
- ca cherna, n f var. ling.
- ca dòt, n m var. ling.
- ca fambre, n m var. ling.
- ca gerla, n f var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca gét-lera, n f var. ling.
- ca jerna, n f var. ling.
- ca pampol, n m var. ling.
- ca pampol rascás, n m var. ling.
- ca pampol rascat, n m var. ling.
- ca pàmpol rascat, n m var. ling.
- ca pepe, n m var. ling.
- ca rascás, n m var. ling.
- ca rescàs, n m var. ling.
- ca romero, n m var. ling.
- ca xerla, n f var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Polyprion americanus
- nc Polyprion americanum var. ling.
- nc Polyprion cernium var. ling.
- es cherna
- es mero
- fr cernier commun
- en stone bass
- en wreck-fish
- en wreckfish
<Peixos > Serrànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dot, n m
- ca atzèrnia, n f sin. compl.
- ca dot [adult], n m sin. compl.
- ca dot de fons, n m sin. compl.
- ca famfre, n m sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca gèrnera, n f sin. compl.
- ca pàmpol, n m sin. compl.
- ca pàmpol rascàs, n m sin. compl.
- ca pàmpol rascàs [jove], n m sin. compl.
- ca pàmpol verd, n m sin. compl.
- ca rascàs, n m sin. compl.
- ca atzerina, n f var. ling.
- ca atzernia, n f var. ling.
- ca cherna, n f var. ling.
- ca dòt, n m var. ling.
- ca fambre, n m var. ling.
- ca gerla, n f var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca gét-lera, n f var. ling.
- ca jerna, n f var. ling.
- ca pampol, n m var. ling.
- ca pampol rascás, n m var. ling.
- ca pampol rascat, n m var. ling.
- ca pàmpol rascat, n m var. ling.
- ca pepe, n m var. ling.
- ca rascás, n m var. ling.
- ca rescàs, n m var. ling.
- ca romero, n m var. ling.
- ca xerla, n f var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Polyprion americanus
- nc Polyprion americanum var. ling.
- nc Polyprion cernium var. ling.
- es cherna
- es mero
- fr cernier commun
- en stone bass
- en wreck-fish
- en wreckfish
<Peixos > Serrànids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dragonera, n f
- ca dragonària, n f sin. compl.
- ca escandalosa, n f sin. compl.
- ca serpentària, n f sin. compl.
- ca colobra, n f alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragònica, n f alt. sin.
- ca dragontera, n f alt. sin.
- ca dragontina, n f alt. sin.
- ca herba dragonera, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca pell de serpent, n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca serpentina, n f alt. sin.
- ca serpentina major, n f alt. sin.
- ca serpera, n f alt. sin.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Dracunculus vulgaris Schott
- nc Arum dracunculus L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dragonera, n f
- ca dragonària, n f sin. compl.
- ca escandalosa, n f sin. compl.
- ca serpentària, n f sin. compl.
- ca colobra, n f alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragònica, n f alt. sin.
- ca dragontera, n f alt. sin.
- ca dragontina, n f alt. sin.
- ca herba dragonera, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca pell de serpent, n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca serpentina, n f alt. sin.
- ca serpentina major, n f alt. sin.
- ca serpera, n f alt. sin.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Dracunculus vulgaris Schott
- nc Arum dracunculus L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>