Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xerric" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufanaga, n f
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga borda, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca xirivia, n f alt. sin.
- ca xirivia borda, n f alt. sin.
- ca xirivia silvestre, n f alt. sin.
- ca carota, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca xaravia, n f var. ling.
- ca xaravilla, n f var. ling.
- ca xarvia, n f var. ling.
- ca xerivia, n f var. ling.
- ca xerovia, n f var. ling.
- ca xeruvia, n f var. ling.
- ca xervia, n f var. ling.
- ca xoravia, n f var. ling.
- ca xorobies, n f pl var. ling.
- ca xorovia, n f var. ling.
- ca xurivia, n f var. ling.
- ca xuruvia, n f var. ling.
- nc Pastinaca sativa L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera fotogramètrica, n f
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara con formato
- es cámara de cuadro
- es cámara fotogramétrica
- es cámara métrica
- en frame camera
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera fotogramètrica, n f
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara con formato
- es cámara de cuadro
- es cámara fotogramétrica
- es cámara métrica
- en frame camera
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera fotogramètrica, n f
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara con formato
- es cámara de cuadro
- es cámara fotogramétrica
- es cámara métrica
- en frame camera
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara métrica
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
Les càmeres mètriques, tant en les seves versions analògiques, habituals durant la segona meitat del segle XX, com en les seves versions digitals, habituals en el segle XXI, estan construïdes amb criteris de gran robustesa, altes exigències geomètriques per a proporcionar una bona exactitud en la cartografia i gran format.
En la versió analògica, la pel·lícula fotogràfica per a càmeres mètriques és de grans dimensions amb relació a les fotografies no professionals, i la més típica és la de 23 cm x 23 cm (amb una àrea útil de 21 cm x 21 cm), tot i que hi ha altres formats com 18 cm x 18 cm, 23 cm x 46 cm, etc. Al final del segle XX la pel·lícula es digitalitzava amb un escàner fotogramètric.
En la versió digital, el nombre de píxels és molt variable entre les diverses càmeres mètriques digitals, ja que ha anat augmentant amb l'evolució tecnològica des de les inicials, amb pocs milions de píxels, fins a les actuals, de pràcticament 200 megapíxels (17310 columnes x 11310 files en el cas de la UltraCamXp WA de Microsoft).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara métrica
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
Les càmeres mètriques, tant en les seves versions analògiques, habituals durant la segona meitat del segle XX, com en les seves versions digitals, habituals en el segle XXI, estan construïdes amb criteris de gran robustesa, altes exigències geomètriques per a proporcionar una bona exactitud en la cartografia i gran format.
En la versió analògica, la pel·lícula fotogràfica per a càmeres mètriques és de grans dimensions amb relació a les fotografies no professionals, i la més típica és la de 23 cm x 23 cm (amb una àrea útil de 21 cm x 21 cm), tot i que hi ha altres formats com 18 cm x 18 cm, 23 cm x 46 cm, etc. Al final del segle XX la pel·lícula es digitalitzava amb un escàner fotogramètric.
En la versió digital, el nombre de píxels és molt variable entre les diverses càmeres mètriques digitals, ja que ha anat augmentant amb l'evolució tecnològica des de les inicials, amb pocs milions de píxels, fins a les actuals, de pràcticament 200 megapíxels (17310 columnes x 11310 files en el cas de la UltraCamXp WA de Microsoft).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara métrica
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
Les càmeres mètriques, tant en les seves versions analògiques, habituals durant la segona meitat del segle XX, com en les seves versions digitals, habituals en el segle XXI, estan construïdes amb criteris de gran robustesa, altes exigències geomètriques per a proporcionar una bona exactitud en la cartografia i gran format.
En la versió analògica, la pel·lícula fotogràfica per a càmeres mètriques és de grans dimensions amb relació a les fotografies no professionals, i la més típica és la de 23 cm x 23 cm (amb una àrea útil de 21 cm x 21 cm), tot i que hi ha altres formats com 18 cm x 18 cm, 23 cm x 46 cm, etc. Al final del segle XX la pel·lícula es digitalitzava amb un escàner fotogramètric.
En la versió digital, el nombre de píxels és molt variable entre les diverses càmeres mètriques digitals, ja que ha anat augmentant amb l'evolució tecnològica des de les inicials, amb pocs milions de píxels, fins a les actuals, de pràcticament 200 megapíxels (17310 columnes x 11310 files en el cas de la UltraCamXp WA de Microsoft).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex màxim, n m
- ca càrex pèndul, n m alt. sin.
- ca jonça de penjolls, n f alt. sin.
- ca penjolls, n m pl alt. sin.
- ca xereix bord, n m alt. sin.
- ca xerreix bord, n m var. ling.
- nc Carex pendula Huds.
- nc Carex maxima Scop. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex màxim, n m
- ca càrex pèndul, n m alt. sin.
- ca jonça de penjolls, n f alt. sin.
- ca penjolls, n m pl alt. sin.
- ca xereix bord, n m alt. sin.
- ca xerreix bord, n m var. ling.
- nc Carex pendula Huds.
- nc Carex maxima Scop. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cèl·lula falciforme, n f
- ca cèl·lula de Herrick, n f sin. compl.
- ca drepanòcit, n m sin. compl.
- ca eritròcit de dalla, n m sin. compl.
- ca eritròcit de menisc, n m sin. compl.
- ca eritròcit falciforme, n m sin. compl.
- ca eritròcit semilunar, n m sin. compl.
- ca meniscòcit, n m sin. compl.
- es drepanocito
- fr drépanocyte
- en drepanocyte
- en sickle cell
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
Definició
Nota
- La denominació drepanòcit està formada a partir del grec drépanon 'falç' i kýtos 'cel·la'.
