Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xerric" dins totes les àrees temàtiques

caixa de deposicions

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca caixa de deposicions, n f
es bandeja de arena
es cajón de ensuciar
es cajón de serrín
fr casse à litière
en litter tray

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició

Caixa ampla i plana, sense tapa, que conté sorra absorbent perquè els gats hi defequin i orinin.

caixa de deposicions

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

ca caixa de deposicions, n f
es bandeja de arena
es cajón de ensuciar
es cajón de serrín
fr casse à litière
en litter tray

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició

Caixa ampla i plana, sense tapa, que conté sorra absorbent perquè els gats hi defequin i orinin.

canyís

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca canyís, n m
ca canya borda, n f sin. compl.
ca canya-xiula, n f sin. compl.
ca canyavera, n f sin. compl.
ca canyeta, n f sin. compl.
ca canyissa, n f sin. compl.
ca canyot, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca senill, n m sin. compl.
ca senís, n m sin. compl.
ca canutella, n f alt. sin.
ca canya d'aigua, n f alt. sin.
ca canya d'escombres, n f alt. sin.
ca canya-sisca, n f alt. sin.
ca canya-xisca, n f alt. sin.
ca canyella, n f alt. sin.
ca canyet, n m alt. sin.
ca canyissos, n m pl alt. sin.
ca canyissot, n m alt. sin.
ca canyiula, n f alt. sin.
ca canyota, n f alt. sin.
ca canyota de rec, n f alt. sin.
ca càrritx, n m alt. sin.
ca carritxera, n f alt. sin.
ca falles, n f pl alt. sin.
ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
ca senilló, n m alt. sin.
ca senissos, n m pl alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca sisques, n f pl alt. sin.
ca xisca, n f alt. sin.
ca canijoni, n m var. ling.
ca cannijòni, n m var. ling.
ca canya xisca, n f var. ling.
ca canya xiula, n f var. ling.
ca canya-siula, n f var. ling.
ca canyapita, n f var. ling.
ca canyis, n m var. ling.
ca canyisa, n f var. ling.
ca canyisiula, n f var. ling.
ca càrric, n m var. ling.
ca carris, n m var. ling.
ca carrís, n m var. ling.
ca carrissos, n m pl var. ling.
ca carritx, n m var. ling.
ca cenisos, n m pl var. ling.
ca ciscla, n f var. ling.
ca faies, n f pl var. ling.
ca senyís, n m var. ling.
nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
nc Arundo phragmites L. sin. compl.
nc Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.

canyís

<Ciències de la vida>

ca canyís, n m
ca canya borda, n f sin. compl.
ca canya-xiula, n f sin. compl.
ca canyavera, n f sin. compl.
ca canyeta, n f sin. compl.
ca canyissa, n f sin. compl.
ca canyot, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca senill, n m sin. compl.
ca senís, n m sin. compl.
ca canutella, n f alt. sin.
ca canya d'aigua, n f alt. sin.
ca canya d'escombres, n f alt. sin.
ca canya-sisca, n f alt. sin.
ca canya-xisca, n f alt. sin.
ca canyella, n f alt. sin.
ca canyet, n m alt. sin.
ca canyissos, n m pl alt. sin.
ca canyissot, n m alt. sin.
ca canyiula, n f alt. sin.
ca canyota, n f alt. sin.
ca canyota de rec, n f alt. sin.
ca càrritx, n m alt. sin.
ca carritxera, n f alt. sin.
ca falles, n f pl alt. sin.
ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
ca senilló, n m alt. sin.
ca senissos, n m pl alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca sisques, n f pl alt. sin.
ca xisca, n f alt. sin.
ca canijoni, n m var. ling.
ca cannijòni, n m var. ling.
ca canya xisca, n f var. ling.
ca canya xiula, n f var. ling.
ca canya-siula, n f var. ling.
ca canyapita, n f var. ling.
ca canyis, n m var. ling.
ca canyisa, n f var. ling.
ca canyisiula, n f var. ling.
ca càrric, n m var. ling.
ca carris, n m var. ling.
ca carrís, n m var. ling.
ca carrissos, n m pl var. ling.
ca carritx, n m var. ling.
ca cenisos, n m pl var. ling.
ca ciscla, n f var. ling.
ca faies, n f pl var. ling.
ca senyís, n m var. ling.
nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
nc Arundo phragmites L. sin. compl.
nc Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.

carric

<Indumentària > Roba de carrer>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca carric, n m
es carric
en loose overcoat with cape

<Indumentària > Roba de carrer>

Definició

Sobretot ample amb esclavines esglaonades.

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n m
ca n m sigla
es n m
es n m sigla
fr n m
fr n m sigla
en n
en n

<Física > Unitats de mesura>

Definició

ciment pòrtland fèrric

<Indústria dels materials de la construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca ciment pòrtland fèrric, n m
es cemento de Pórtland férrico
fr ciment portland de fer
en portland blastfurnace cement

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

ciment pòrtland fèrric

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca ciment pòrtland fèrric, n m
es cemento de Pórtland férrico
en portland blastfurnace cement

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Codi d'Euric

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca Codi d'Euric, n m
ca Codex Eurici [la], n m sin. compl.
ca Lex antiqua [la], n f sin. compl.
es Código de Eurico

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició

Primera recopilació de lleis feta pels visigots cap al 475-477 i promulgada per Euric, rei visigot de les Gàl·lies.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Caldria anomenar-lo, més pròpiament, Lex antiqua, tal com són recollits els capítols que en el segle VII Recesvint integrà en el Liber iudiciorum. És possible que sofrís diverses interpolacions, que, de fet, denotarien una lenta gestació en el procés d'elaboració. Directament, només es coneix una petita part del Codi: seixanta-un articles conservats en un palimpsest procedent del monestir francès de Corbie, que va ser descobert a mitjan segle XVIII pels monjos maurins del monestir de Saint Germain des Prés. El palimpsest fou escrit al sud de França a les acaballes del segle VI; consta de vint-i-sis pàgines. Per les referències que conté el Liber esmentat qualificant-les de «antigues», i per la Llei dels Bàvars, s'ha pogut saber que constava d'uns tres-cents cinquanta capítols, agrupats en uns cinquanta-tres títols. Segueix clarament una estructura formal romana. Fou redactat en llengua llatina, en un estil senzill i directe, amb clares influències germàniques.
Àlvar d'Ors reconstruí el Codi tenint en compte les lleis que són recollides en el Liber iudiciorum qualificades de «antiqua», de les quals ha destriat algunes que considera que són addicions de Leovigild en el seu Codex revisus: uns vint-i-cinc articles. També n'ha deduït els possibles títols que encapçalaven cada secció, que, pel que fa al fragment conservat, serien els següents: «Sobre els termes»; «Sobre els dipòsits i préstecs», «Sobre les vendes», «Sobre les donacions» i «Sobre les successions»; mentre que per analogia amb el Liber, D'Ors n'afegeix vint-i-cinc més, que fan referència a aspectes de dret processal (sobre judicis i acusacions), de dret penal (sobre falsificadors, robatoris, violadors de sepulcres, rapte de verges i vídues i adulteris) i de dret civil (danys a arbres i danys causats a animals i per animals, normes sobre la professió mèdica, etc.) i a alguns aspectes de l'organització militar i politicoadministrativa del regne visigot de les Gàl·lies, que després s'aplicà al regne de Toledo.
Pel que fa al contingut, sembla força clar que, a partir d'una base de dret romà vulgar, s'hi barregen elements procedents del dret anterior germànic; per això, la Llei dels Bàvars també ha ajudat a fer-ne la reconstrucció esmentada.
La historiografia ha polemitzat força sobre la vigència real del Codi, sobre la qual no consta cap notícia directa. La qüestió ha suscitat un enfrontament entre els qui defensen el criteri de la personalitat i els qui defensen la territorialitat de les lleis en l'Espanya visigòtica. Fou García-Gallo qui, en els anys quaranta del segle XX, formulà la hipòtesi de l'aplicació del dret visigot seguint el criteri de territorialitat: és a dir, una sola llei per a tots els habitants d'Hispània, hispanoromans i visigots, contràriament a la idea generalitzada arreu dels regnes germànics pels historiadors de la personalitat de les lleis.
En els anys posteriors, els historiadors del dret adoptaren posicions diverses sobre aquesta qüestió. La tesi més acceptada tendeix a considerar que, a un primer moment de personalitat de les lleis, seguí, juntament amb la integració en altres àmbits, l'aplicació de les lleis visigòtiques amb un criteri de territorialitat.Bona part dels articles del Codi foren incorporats primer per Leovigild al Codex revisus i després al Liber iudiciorum, la recopilació definitiva del dret visigòtic, en el qual consten com a Leges antiquae.
('Llei antiga')

('Codi d'Euric')

condicionar amb serradures

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca condicionar amb serradures, v tr
es acondicionar con serrín

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Barrejar les pells seques amb serradures humides per humitejar-les.