Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xerric" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca georeferenciació mètrica, n f
- es georreferenciación métrica
- en metric georeferencing
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerret ver, n m
- ca gèl·lera, n f sin. compl.
- ca gerret, n m sin. compl.
- ca gerret bord, n m sin. compl.
- ca gerret bord [femella], n m sin. compl.
- ca gerret canari, n m sin. compl.
- ca gerret canari [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga, n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala llonga, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere [femella], n m sin. compl.
- ca gerret flabiol, n m sin. compl.
- ca gerret imperial, n m sin. compl.
- ca gerret imperial [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret mascle, n m sin. compl.
- ca gerret ordinari, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret pollós, n m sin. compl.
- ca gerricó, n m sin. compl.
- ca gerró, n m sin. compl.
- ca mata-soldats, n m sin. compl.
- ca pàmfil, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca solta, n f sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xucla blanca, n f sin. compl.
- ca xucla blava, n f sin. compl.
- ca xucla vera, n f sin. compl.
- ca cherret, n m var. ling.
- ca gellera, n f var. ling.
- ca gerrét, n m var. ling.
- ca gerrèt, n m var. ling.
- ca gerrèt bord, n m var. ling.
- ca gerret d'alagroga, n m var. ling.
- ca gerrèt d'ale grogue, n m var. ling.
- ca gerrèt de San Pere, n m var. ling.
- ca gerret fobiol, n m var. ling.
- ca gerrèt mascle, n m var. ling.
- ca gerret pamfil, n m var. ling.
- ca gerrèt pamfil, n m var. ling.
- ca gerret pànfil, n m var. ling.
- ca gerrico, n m var. ling.
- ca jarret, n m var. ling.
- ca jerret, n m var. ling.
- ca jerret de Sant Pere, n m var. ling.
- ca jerret mascle, n m var. ling.
- ca mata soldats, n m var. ling.
- ca panfil, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca sucla vera, n f var. ling.
- ca xarret, n m var. ling.
- ca xerrec, n m var. ling.
- ca xerret, n m var. ling.
- ca xerrét, n m var. ling.
- nc Spicara smaris
- nc Maena smaris var. ling.
- nc Smaris alcedo var. ling.
- nc Smaris maurii var. ling.
- nc Smaris vulgaris var. ling.
- es caramel
- es mocarro
- es picarel
- fr picarel
- en picarel
<Peixos > Centracàntids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerret ver, n m
- ca gèl·lera, n f sin. compl.
- ca gerret, n m sin. compl.
- ca gerret bord, n m sin. compl.
- ca gerret bord [femella], n m sin. compl.
- ca gerret canari, n m sin. compl.
- ca gerret canari [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga, n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala llonga, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere [femella], n m sin. compl.
- ca gerret flabiol, n m sin. compl.
- ca gerret imperial, n m sin. compl.
- ca gerret imperial [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret mascle, n m sin. compl.
- ca gerret ordinari, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret pollós, n m sin. compl.
- ca gerricó, n m sin. compl.
- ca gerró, n m sin. compl.
- ca mata-soldats, n m sin. compl.
- ca pàmfil, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca solta, n f sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xucla blanca, n f sin. compl.
- ca xucla blava, n f sin. compl.
- ca xucla vera, n f sin. compl.
- ca cherret, n m var. ling.
- ca gellera, n f var. ling.
- ca gerrét, n m var. ling.
- ca gerrèt, n m var. ling.
- ca gerrèt bord, n m var. ling.
- ca gerret d'alagroga, n m var. ling.
- ca gerrèt d'ale grogue, n m var. ling.
- ca gerrèt de San Pere, n m var. ling.
- ca gerret fobiol, n m var. ling.
- ca gerrèt mascle, n m var. ling.
- ca gerret pamfil, n m var. ling.
- ca gerrèt pamfil, n m var. ling.
- ca gerret pànfil, n m var. ling.
- ca gerrico, n m var. ling.
- ca jarret, n m var. ling.
- ca jerret, n m var. ling.
- ca jerret de Sant Pere, n m var. ling.
- ca jerret mascle, n m var. ling.
- ca mata soldats, n m var. ling.
- ca panfil, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca sucla vera, n f var. ling.
- ca xarret, n m var. ling.
- ca xerrec, n m var. ling.
- ca xerret, n m var. ling.
- ca xerrét, n m var. ling.
- nc Spicara smaris
- nc Maena smaris var. ling.
- nc Smaris alcedo var. ling.
- nc Smaris maurii var. ling.
- nc Smaris vulgaris var. ling.
- es caramel
- es mocarro
- es picarel
- fr picarel
- en picarel
<Peixos > Centracàntids>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gra, n m
- es grano
- fr grain
- it grano
- en grain
- en metric grain
- de grain
- de gran
<Gemmologia > Unitats de mesura>
Definició
Nota
- Antigament s'havia utilitzat com a unitat de pes de les gemmes.
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca grua, n f
- es grúa
- fr grue
- en crane
- en derrick crane
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca grua, n f
- es grúa
- fr grue
- en crane
- en derrick crane
<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>
Definició
<Farmacologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca heroic -a, adj
<Farmacologia>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca hidròxid fèrric, n m
- es hidróxido férrico
- en iron-hydroxide
<Hidrologia subterrània>
<Ciències de la Terra>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca horitzó vèrtic, n m
- es horizonte vértico
- fr horizon vertique
- en vertic horizon
<Ciències de la Terra>
Definició
Nota
- Horitzó de la classificació WRB.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca in terris imperii [la], adv
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Una decretal que reivindica el poder del papa per a legitimar per rescripte els fills matrimonials in terris imperii.
- ('en terres de l'Imperi')
- Expressió emprada sovint per oposició a in terris Ecclesiae ('en els dominis de l'Església').