Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xic" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa, n f
- ca bavosa petita, n f sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca dormilega de roca, n f sin. compl.
- ca dormilega de xic, n f sin. compl.
- ca dormilega petita, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de bruc, n f sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosot, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- nc Aidablennius sphynx
- nc Blennius sphinx var. ling.
- nc Blennius sphynx var. ling.
- es rabosa
- es torillo
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa, n f
- ca bavosa petita, n f sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca dormilega de roca, n f sin. compl.
- ca dormilega de xic, n f sin. compl.
- ca dormilega petita, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de bruc, n f sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosot, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- nc Aidablennius sphynx
- nc Blennius sphinx var. ling.
- nc Blennius sphynx var. ling.
- es rabosa
- es torillo
<Peixos > Blènnids>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca dit auricular, n m
- ca dit menut, n m sin. compl.
- ca dit petit, n m sin. compl.
- ca dit xic, n m sin. compl.
- es dedo auricular
- es dedo meñique
- en little finger
- TA digitus minimus
- TA digitus quintus sin. compl.
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dit auricular, n m
- ca auricular, n m sin. compl.
- ca dit gorrí, n m sin. compl.
- ca dit menovell, n m sin. compl.
- ca dit menuell, n m sin. compl.
- ca dit menut, n m sin. compl.
- ca dit petit, n m sin. compl.
- ca dit petit de la mà, n m sin. compl.
- ca dit xic, n m sin. compl.
- ca menovell, n m sin. compl.
- ca menuell, n m sin. compl.
- es meñique
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dit petit, n m
- ca dit xic, n m sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado menut, n m
- ca golleta, n f sin. compl.
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'arena, n m sin. compl.
- ca llenguado xic, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca palaí xic, n m sin. compl.
- ca pelaí, n m sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca galeta, n f var. ling.
- ca galleta, n f var. ling.
- ca palai xic, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Buglossidium luteum
- nc Buglossidum luteum var. ling.
- nc Microchirus luteus var. ling.
- nc Solea lutea var. ling.
- es lenguado
- es platija
- es tambor
- fr petite sole jaune
- en solenette
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado menut, n m
- ca golleta, n f sin. compl.
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'arena, n m sin. compl.
- ca llenguado xic, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca palaí xic, n m sin. compl.
- ca pelaí, n m sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca galeta, n f var. ling.
- ca galleta, n f var. ling.
- ca palai xic, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Buglossidium luteum
- nc Buglossidum luteum var. ling.
- nc Microchirus luteus var. ling.
- nc Solea lutea var. ling.
- es lenguado
- es platija
- es tambor
- fr petite sole jaune
- en solenette
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca palaí xic, n m
- ca golleta, n f sin. compl.
- ca llenguado menut, n m sin. compl.
- es tambor
- fr petite sole jaune
- en solenette
- nc Buglossidium luteum
<Peixos>
