Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xicalla" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Nota

0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Botànica>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Nota

0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Ciències de la vida > Biologia>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Nota

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abadejo, n m
  • ca  bacallà, n m sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  bacallá, n m var. ling.
  • nc  Pollachius pollachius
  • es  abadejo, n m
  • fr  lieu jaune, n m
  • en  pollack, n

<Peixos > Gàdids>

abadejo abadejo

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abadejo, n m
  • ca  bacallà, n m sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  bacallá, n m var. ling.
  • nc  Pollachius pollachius
  • es  abadejo, n m
  • fr  lieu jaune, n m
  • en  pollack, n

<Peixos > Gàdids>

albergínies farcides de bacallà albergínies farcides de bacallà

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  albergínies farcides de bacallà
  • es  berenjenas rellenas de bacalao
  • fr  aubergines farcies à la morue
  • it  melanzane farcite di baccalà
  • en  cod-stuffed aubergines
  • de  Auberginen mit Stockfischfüllung

<Plats a la carta. Verdures, hortalisses i llegums>

al·lèrgia al bacallà (Gadus morhua) al·lèrgia al bacallà (Gadus morhua)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al bacallà (Gadus morhua), n f
  • ca  al·lèrgia a l'abadejo (Gadus morhua), n f sin. compl.
  • es  alergia a bacalao (Gadus morhua), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 83901000135105
amanida de bacallà amanida de bacallà

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de bacallà
  • es  ensalada de bacalao
  • fr  salade de morue
  • it  insalata di baccalà
  • en  salt cod salad
  • de  Stockfischsalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de bacallà amb romesco amanida de bacallà amb romesco

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de bacallà amb romesco
  • es  ensalada de bacalao con romesco (salsa catalana de frutos secos, pimiento rojo, tomate y ajo)
  • fr  salade de morue au romesco (sauce catalane à base de fruits secs, poivron rouge, tomate et ail)
  • it  insalata di baccalà con romesco (salsa catalana a base di frutta secca, peperoncino rosso, pomodoro e aglio)
  • en  cod salad with romesco (Catalan nut, red pepper, tomato, and garlic sauce)
  • de  Stockfischsalat mit Romesco (katalanische Sauce aus Nüssen, rottem Paprika, Tomaten und Knoblauch)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de bacallà amb taronja amanida de bacallà amb taronja

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de bacallà amb taronja
  • es  ensalada de bacalao con naranja
  • fr  salade de morue à l'orange
  • it  insalata di baccalà con arancia
  • en  cod salad with orange
  • de  Stockfischsalat mit Orangen

<Plats a la carta. Entrants i amanides>