Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xiquesa" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Definició (1): Sinonímia i riquesa lèxica
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
En teminografia, això té implicacions tant en la tria de les forms dels termes (és a dir, en les referències a altres termes) com en el lèxic comú utilitzat (l'anomenada riquesa lèxica):
(1) En els termes, convé utilitzar sempre la denominació primera de la fitxa (és a dir, la denominació marcada com a més adequada o bé la primera alfabètica, en cas que n'hi hagi diverses d'igualment adequades).
Ex.: A partir de la fitxa de accident de treball (en què accident de treball i accident laboral són denominacions sinònimes i accident de treball surt en primer lloc per qüestions alfabètiques), no és adequada la definició següent per a indemnització: *"Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident laboral o determinades despeses". És preferible: "Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident de treball o determinades despeses".
(2) En les paraules i les construccions de lèxic comú subjectes a sinonímia, convé triar-ne una i utilitzar-la de manera sistemàtica. Els criteris de tria solen ser el tractament que en fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, l'extensió dialectal de cada sinònim i també la freqüència d'ús.
Ex.: Les dues definicions següents no són coherents: platja barra *"Platja formada a les lleres de poc cabal on l'onatge crea una barra de sorra contra la qual trenquen les ones" i barra litoral *"Barra longitudinal [...] no gaire allunyada de la costa, que fa rompre les onades en condicions d'alta energia". És preferible una mateixa solució per a totes dues; per raons de freqüència, platja barra "[...] contra la qual trenquen les ones" i barra litoral "[...] que fa trencar les ones en condicions d'alta energia".
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició (2): Referència a altres denominacions; CRITERI Definició (3): Autoreferència, i CRITERI Definició (4): Circularitat i prova de la substitució.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Sinonímia, referència a altres denominacions i autoreferència, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-sinonimia.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: huangjiu (transcripció estricta huángjiǔ) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: jiaozi (transcripció estricta jiǎozi) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: shaomai (transcripció estricta shāomài) (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: jiaozi [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: shaomai [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: xialongbao (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: xopsuei (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (i II), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i-ii).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: huangjiu (transcripció estricta huángjiǔ) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: jiaozi (transcripció estricta jiǎozi) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: shaomai (transcripció estricta shāomài) (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: jiaozi [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: shaomai [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: xialongbao (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: xopsuei (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (i II), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i-ii).
<Lleure > Turisme>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àrea de piques, n f
- ca servei de piques, n m
- ca zona de piques, n f
<Lleure > Turisme>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acàcia xinesa, n f
- nc Gleditsia sinensis Lam.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acàcia xinesa, n f
- nc Gleditsia sinensis Lam.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca albergínia llarga xinesa, n f
- zh 长茄
- zh chang qie
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida xinesa
- es ensalada china
- fr salade chinoise
- it insalata cinese
- en Chinese salad
- de chinesischer Salat
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
