Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ciutadà honrat, n m
es ciudadano honrado

<Història>

Definició

Durant els segles XIV i XV, gran mercader o financer o persona que exercia una professió liberal amb prestigi social i econòmic.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ciutadà honrat, n m
es ciudadano honrado, n m

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ciutadà honrat | ciutadana honrada, n m, f
es ciudadano honrado

<Història del dret>

Definició

Dignitat de la baixa noblesa ciutadana.

Nota

Àmbit: Catalunya
El ciutadà honrat era membre d'un grup de ciutadans socialment important, que es van començar a distingir dels altres habitants de les ciutats a partir del segle XII. Ells i els burgesos assumien el govern de les ciutats, si més no fins al segle XV. Amb Ferran II, van ser assimilats a barons i cavallers, però sense dret a participar en el braç nobiliari de les corts ni ser elegits com a diputats ni oïdors de comptes. Fins i tot es va crear una matrícula especial per a registrar-los, i se'ls va atorgar el privilegi de crear-ne ells mateixos de nous, sense que el rei renunciés a designar-ne d'altres. Així, van aparèixer els ciutadans de matrícula i els ciutadans de privilegi i nòmina reial, dos grups enfrontats que pugnaven per accedir al govern municipal. Per una concòrdia del 1599, tots dos grups van compartir càrrecs municipals, però, a poc a poc, es van transformar en títols merament honorífics. Aquesta categoria va existir fins a l'abolició dels títols de noblesa el 1838.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca client simulat | clienta simulada, n m, f
es cliente espía | clienta espía, n m, f
es cliente fantasma | clienta fantasma, n m, f
es cliente incógnito | clienta incógnita, n m, f
es cliente misterioso | clienta misteriosa, n m, f
es cliente simulado | clienta simulada, n m, f
es inspector de incógnito | inspectora de incógnito, n m, f
fr acheteur mystérieux | acheteuse mystérieuse, n m, f
fr client mystère | cliente mystère, n m, f
fr client simulé | cliente simulée, n m, f
fr faux client | fausse cliente, n m, f
fr visiteur mystère | visiteuse mystère, n m, f
en mystery consumer, n
en mystery customer, n
en mystery shopper, n
en secret shopper, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició

Persona que, en el marc d'una investigació de mercat, es fa passar per client i fa accions de compra o sol·licitud de béns o serveis, a petició de la mateixa empresa on les fa o d'un òrgan supervisor, amb la finalitat d'obtenir informació relacionada amb els estàndards de qualitat.

Nota

La tècnica d'investigació de mercat en què intervé un client simulat és la simulació de compra.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca client simulat | clienta simulada, n m, f
es cliente espía | clienta espía, n m, f
es cliente fantasma | clienta fantasma, n m, f
es cliente incógnito | clienta incógnita, n m, f
es cliente misterioso | clienta misteriosa, n m, f
es cliente simulado | clienta simulada, n m, f
es inspector de incógnito | inspectora de incógnito, n m, f
fr acheteur mystérieux | acheteuse mystérieuse, n m, f
fr client mystère | cliente mystère, n m, f
fr client simulé | cliente simulée, n m, f
fr faux client | fausse cliente, n m, f
fr visiteur mystère | visiteuse mystère, n m, f
en mystery consumer, n
en mystery customer, n
en mystery guest, n
en mystery shopper, n
en secret shopper, n
de Testkunde | Testkundin, n m, f

<Turisme > Allotjament>, <Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició

Persona que, en el marc d'una investigació de mercat, es fa passar per client i fa accions de compra o sol·licitud de béns o serveis, a petició de la mateixa empresa on les fa o d'un òrgan supervisor, amb la finalitat d'obtenir informació relacionada amb els estàndards de qualitat.

Nota

Per exemple, en un hotel un client simulat pot avaluar la preparació del personal, la neteja de l'establiment, el manteniment de les instal·lacions, la prestació del servei o la qualitat del producte.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca clivella aïllada, n f
es grieta aislada
en isolated crack

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca coberta enjardinada, n f
ca teulada verda, n f
es cubierta ajardinada, n f
fr toit végétalisé, n m
fr toit vert, n m
fr toiture végétale, n f
fr toiture végétalisée, n f
eu estalki berde, n
eu lorategi-estalki, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca coberta enjardinada, n f
ca terrat verd, n m
ca teulada verda, n f
es azotea ajardinada, n f
es azotea verde, n f
fr jardin de toiture, n m
fr jardin sur toit, n m
eu lorategiz hornitutako estalki, n
eu lorategiz hornitutako zabaltza, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca consolva, n f
ca maimorrà, n m sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca nualós, n m sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca apagafocs, n m alt. sin.
ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
ca cebes, n f pl alt. sin.
ca consolda, n f alt. sin.
ca consolda de teulada, n f alt. sin.
ca consolda major, n f alt. sin.
ca consolda petita, n f alt. sin.
ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
ca consolva de roca, n f alt. sin.
ca consolva de teulada, n f alt. sin.
ca consolva petita, n f alt. sin.
ca consolves, n f pl alt. sin.
ca foc, n m alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de les cremades, n f alt. sin.
ca herba puntera, n f alt. sin.
ca herba sempreviva, n f alt. sin.
ca matafoc comú, n m alt. sin.
ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orellana, n f alt. sin.
ca orellana de paret, n f alt. sin.
ca orellina, n f alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca pinya de foc, n f alt. sin.
ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
ca puntera, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca aurellana, n f var. ling.
ca aurellana de paret, n f var. ling.
ca consolta, n f var. ling.
ca matifoc, n m var. ling.
ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
nc Sempervivum tectorum L.
nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca consolva, n f
ca maimorrà, n m sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca nualós, n m sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca apagafocs, n m alt. sin.
ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
ca cebes, n f pl alt. sin.
ca consolda, n f alt. sin.
ca consolda de teulada, n f alt. sin.
ca consolda major, n f alt. sin.
ca consolda petita, n f alt. sin.
ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
ca consolva de roca, n f alt. sin.
ca consolva de teulada, n f alt. sin.
ca consolva petita, n f alt. sin.
ca consolves, n f pl alt. sin.
ca foc, n m alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de les cremades, n f alt. sin.
ca herba puntera, n f alt. sin.
ca herba sempreviva, n f alt. sin.
ca matafoc comú, n m alt. sin.
ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orellana, n f alt. sin.
ca orellana de paret, n f alt. sin.
ca orellina, n f alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca pinya de foc, n f alt. sin.
ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
ca puntera, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca aurellana, n f var. ling.
ca aurellana de paret, n f var. ling.
ca consolta, n f var. ling.
ca matifoc, n m var. ling.
ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
nc Sempervivum tectorum L.
nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xiulada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Nota