Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xopada" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua d'euga, n f
- ca ensopegall, n m alt. sin.
- ca ensopegall vulgar, n m alt. sin.
- ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
- ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del salobre, n f alt. sin.
- ca limònium, n m alt. sin.
- ca lletuga de mallada, n f alt. sin.
- ca lletuga de saladar, n f alt. sin.
- ca patarres, n f pl alt. sin.
- ca topacà, n m alt. sin.
- ca herva de mal de pedra, n f var. ling.
- nc Limonium narbonense Mill.
- nc Limonium vulgare Mill. subsp. serotinum (Rchb.) Gams sin. compl.
- nc Statice limonium L. sin. compl.
- nc Statice serotina Rchb. sin. compl.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca cultura de Polada, n f
- es cultura de Polada
- en Polada culture
<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca cupatge, n m
- es cupada
- es igualación
- es igualado
- es mezcla
- fr assemblage
- fr coupage
- fr cuvée
- fr mélange
- en adding
- en blending
<Begudes>
<Procediments i processos de les begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cupatge, n m
- es cupada
- es igualación
- es igualado
- es mezcla
- fr assemblage
- fr coupage
- fr cuvée
- fr mélange
- en adding
- en blending
- de Cuvée
<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Procediments i processos de les begudes>
<Islam>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca dar al-xahada, n m
<Religions > Islam>
Definició
Nota
- Dar al-xahada és una denominació actual que designa els països on hi ha musulmans.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca daurada, n f
- es dorada, n f
- fr daurade, n f
- pt dourada, n f
- en gilthead bream, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Peixateria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- es dorada, n f
- fr cétérach officinal, n m
- fr doradille, n f
- en rustyback, n
- nc Ceterach officinarum
<Enginyeria forestal>
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca donada, n f
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>