Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xopada" dins totes les àrees temàtiques

dopatge dopatge

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dopatge, n m
  • es  dopado
  • es  dopaje
  • es  impurificación
  • fr  dopage
  • en  doping
  • de  Dopen
  • de  Dotieren
  • de  Dotierung

<Energia elèctrica>

Definició
Addició controlada d'impureses a un semiconductor per tal d'alterar-ne la conductivitat elèctrica i produir materials tipus-n o tipus-p amb els quals es construeixen les cèl·lules solars.
dopatge dopatge

<Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  dopatge, n m
  • es  adulteración
  • es  dopado
  • es  impurificación
  • fr  dopage
  • en  doping

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica>

dopatge dopatge

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  dopatge, n m
  • es  dopado
  • en  doping

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Addició de petites quantitats d'impureses a un ^semiconductor^ mitjançant diversos procediments per a modificar-ne les propietats elèctriques. Les impureses poden ser d'àtoms ^donadors^o acceptadors.
dopatge dopatge

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dopatge, n m
  • es  adulteración
  • es  dopado
  • es  impurificación
  • fr  dopage
  • en  doping

<Energia solar>

Definició
Operació que consisteix en l'addició de petites quantitats d'impureses mitjançant diversos procediments a un semiconductor intrínsec a fi de modificar-ne les propietats i convertir-lo en extrínsec.
esparrall esparrall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

esparrall esparrall

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espasí, n m
  • es  espada

<Música>

Definició
Instrument musical de percussió constituït per una xicoteta fulla d'espasa i un ferret que la colpeja.
espasa espasa

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  espasa, n f
  • es  espada

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició
Carta d'un dels quatre colls de les cartes de jugar.
espasa espasa

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  espasa, n f
  • es  espada
  • fr  épée
  • en  épée

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Arma formada per una fulla d'acer de secció triangular i sense costats tallants de 90 cm de llargària i per una empunyadura de 20 cm de llargària màxima, amb un pes total inferior a 770 g i una llargària total màxima de 110 cm, que s'utilitza com a arma d'estocada.

Nota

  • L'espasa s'utilitza en la pràctica de l'espasa.
espasa espasa

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  espasa, n f
  • es  espada
  • fr  épée
  • en  épée

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Modalitat d'esgrima practicada amb una espasa.