Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca a topar, adv
es a tope
fr bout à bout
en end to end
de Stoßverbindung
de Stumpfverbindung

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar
es chapear
fr plaquer

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar
fr plaquer
en veneer, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició

Revestir un tauler aglomerat o contraplacat amb fullola de fusta o fòrmica.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar
es chapear
fr plaquer

<Indústria > Indústria de la fusta>

Definició

Posar a una paret, a un sostre, etc. plaques de fusta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca aplacar, v tr
ca xapar, v tr sin. compl.
es chapar, v tr
es chapear, v tr
fr plaquer, v tr
en veneer, to, v tr
eu xaflaztatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca banyegar, v tr
ca mufar, v tr sin. compl.
ca topar [contra], v prep sin. compl.
ca tossar [contra], v prep sin. compl.
es acornar
es acornear
es amorcar [el brau]
es amurcar [el brau]
es cornear
es topetar
fr cosser
fr encorner
en butt, to
en gore, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Donar cops amb el cap, el bestiar banyut, a un objecte o una persona.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca banyegar, v tr
ca mufar, v tr sin. compl.
ca topar [contra], v prep sin. compl.
ca tossar [contra], v prep sin. compl.
es acornar
es acornear
es amorcar [el brau]
es amurcar [el brau]
es cornear
es topetar
fr cosser
fr encorner
en butt, to
en gore, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Donar cops amb el cap, el bestiar banyut, a un objecte o una persona.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca càntera, n f
ca calet, n m sin. compl.
ca càntara, n f sin. compl.
ca xopa, n f sin. compl.
es chopa
es pargo chopa
fr dorade grise
en black seabream
nc Spondyliosoma cantharus

Definició

Peix teleosti, perciforme marí, de la família dels espàrids, de cap petit, de rostre punxegut i de boca amb dents curtes i fines.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca càntera, n f
ca calet, n m sin. compl.
ca càntera blava, n f sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca vinaixa, n f sin. compl.
ca xopa, n f sin. compl.
ca cantara, n f var. ling.
ca cántara, n f var. ling.
ca càntara, n f var. ling.
ca cantera, n f var. ling.
ca cántera, n f var. ling.
ca cantere, n f var. ling.
ca cantero, n m var. ling.
ca canthara, n f var. ling.
ca jopa, n f var. ling.
ca roncaor, n m var. ling.
ca sardo roncaor, n m var. ling.
nc Spondyliosoma cantharus
nc Cantarus griseus var. ling.
nc Cantarus orbicularis var. ling.
nc Cantarus vulgaris var. ling.
nc Cantharus cantharus var. ling.
nc Cantharus griseus var. ling.
nc Cantharus vulgaris var. ling.
nc Sparus Cantharus var. ling.
es cachucho
es cantara
es cántaro
es chopa
es ollaca
es pargo chopa
fr breme de mar
fr canthare
fr dorade grise
it tanuta
en black seabream
en blue spotled bream
de bogue raveo

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca càntera, n f
ca calet, n m sin. compl.
ca càntera blava, n f sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca vinaixa, n f sin. compl.
ca xopa, n f sin. compl.
ca cantara, n f var. ling.
ca cántara, n f var. ling.
ca càntara, n f var. ling.
ca cantera, n f var. ling.
ca cántera, n f var. ling.
ca cantere, n f var. ling.
ca cantero, n m var. ling.
ca canthara, n f var. ling.
ca jopa, n f var. ling.
ca roncaor, n m var. ling.
ca sardo roncaor, n m var. ling.
nc Spondyliosoma cantharus
nc Cantarus griseus var. ling.
nc Cantarus orbicularis var. ling.
nc Cantarus vulgaris var. ling.
nc Cantharus cantharus var. ling.
nc Cantharus griseus var. ling.
nc Cantharus vulgaris var. ling.
nc Sparus Cantharus var. ling.
es cachucho
es cantara
es cántaro
es chopa
es ollaca
es pargo chopa
fr breme de mar
fr canthare
fr dorade grise
it tanuta
en black seabream
en blue spotled bream
de bogue raveo

<Peixos > Espàrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xopar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició