Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xopina" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crisantem, n m
  • ca  crisantems, n m pl alt. sin.
  • ca  estrany, n m alt. sin.
  • ca  estranys, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de la jove, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  gelosa de la jove, n f alt. sin.
  • ca  ram de Tots Sants, n m alt. sin.
  • ca  rosina, n f alt. sin.
  • ca  flor de sa jove, n f var. ling.
  • ca  gelosa de sa jove, n f var. ling.
  • nc  Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
  • nc  Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
  • nc  Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
  • nc  Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

crisantem crisantem

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crisantem, n m
  • ca  crisantems, n m pl alt. sin.
  • ca  estrany, n m alt. sin.
  • ca  estranys, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de la jove, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  gelosa de la jove, n f alt. sin.
  • ca  ram de Tots Sants, n m alt. sin.
  • ca  rosina, n f alt. sin.
  • ca  flor de sa jove, n f var. ling.
  • ca  gelosa de sa jove, n f var. ling.
  • nc  Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
  • nc  Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
  • nc  Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
  • nc  Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina
  • en  cooker

<Electrodomèstics>

Definició
Aparell de calefacció que té més d'un fogó i serveix per a coure el menjar.
cuina cuina

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina
  • fr  cuisine
  • en  cookery
  • en  cooking
  • en  cuisine

<Procediments culinaris > Cocció > Bulls>

Definició
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina
  • fr  cuisinière
  • en  cooker

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica > Electrodomèstics>

cuina cuina

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina, n f
  • fr  cuisinière, n f
  • pt  fogão, n m
  • en  cooker, n

<Grans Magatzems > Seccions > Electrodomèstics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina
  • fr  cuisine
  • en  kitchen
  • de  Küche

<Construcció>

cuina cuina

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina, n f
  • fr  cuisine, n f
  • en  kitchen, n
  • eu  sukalde, n

<Fusteria > Construccions>

cuina cuina

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina, n f
  • fr  cuisine, n f
  • en  kitchen, n
  • de  Küche, n f

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Departament d'un establiment turístic que s'encarrega de preparar i elaborar el menjar.
cuina cuina

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  cuina, n f
  • es  cocina, n f
  • fr  cuisine, n f
  • en  cookery, n
  • en  cooking, n
  • en  cuisine, n
  • de  Küche, n f

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Art de preparar els aliments per al seu consum.